El cafè de màquina de Jordi Pujol

Jordi Pujol va anar ahir a Lleida a fer campanya entre els empresaris de Ponent. Oblidin el CIS: aquest home ha fet tantes campanyes que estic segur que, només sortir de casa i olorar una mica la flaire del matí, ja deu saber segur el resultat del 28-N. No li ho vaig preguntar per no xafar-los a vostès i a mi la sorpresa. Abans de parlar amb els empresaris i explicar-los que ara cal un govern que no posi impediments al senyor que vol muntar una granja de porcs a Alcarràs o obrir una empresa de
maquinària a Mollerussa, els dirigents de CiU el van portar a una saleta plena de periodistes perquè els digués alguna cosa.

Els dos caps de llista de CiU a Lleida –perquè a Lleida, no sé si ho saben, CiU té dos candidats, un per als joves i un per als veterans, un per a la plana i un per a la muntanya, un enganxat al Facebook i l'altre als aplecs del caragol, Albert Batalla per als convergents, Josep Maria Pelegrí per als d'Unió– van fer els honors però em sembla que ningú no els escoltava. Pujol, sense dir ni una paraula, ja acaparava tota l'atenció mentre prenia notes, estudiava l'audiència, sacsejava un sobret de sucre i es disposava a prendre un cafè de màquina d'oficina que algú li havia portat en un vas de plàstic. Si és capaç d'això amb un cafè, ni s'imaginin què faria amb un faristol en un míting de campanya. No m'estranya que Madí l'allunyi d'Artur Mas i l'enviï a comarques a veure empresaris. La modèstia del cafè, a més, donava a l'acte un aire de campanya de finals dels setanta, un aire de reunió a les tantes del vespre en un casal atapeït d'homes barbuts i dones amb el cabell llis. Com la campanya del 1980, posem per cas.

Pujol va complir com un militant disciplinat. Va deixar anar ben clar el missatge del dia i quan algú li va demanar detalls sobre la qüestió va passar la paraula a Pelegrí i Batalla, o a Batalla i Pelegrí, perquè rematessin a gol. Pujol també va fer concessions als nostàlgics i va etzibar un “ara no toca” quan li van preguntar per Puigcercós i la frase amb què el republicà ha intentat convertir-se en el Mourinho de la campanya.

En altres països repartixen títols però a Catalunya durant anys un periodista es llicenciava rebent un “ara no toca” de Pujol en el moment més inesperat. L'expresident, llicenciat en campanyes des de fa temps, va donar ahir un cop
a l'esquena a les generacions dels Batalla i els Pelegrí, va escurar
el cafè i els va deixar el repte de
repetir allò del 80.