JAUME FERNÁNDEZ
CAP DE LLISTA DE REAGRUPAMENT PER LLEIDA
“Amb Carretero, a l'infern, i amb Laporta ni al cine”
Afirma que veu molt complicat treure representació i que no està preparat per ser diputat
“La gent està desmotivada i l'abstenció batrà records”
“Reagrupament és un bàlsam per a gent d'ERC i CiU farts d'esperar el salt a la independència”
“No som ni de dretes ni d'esquerres, això ho deixen en un segon pla”
Jaume Fernández fa d'alcalde a Rosselló (Segrià), de professor d'Història a l'IES Ciutat de Balaguer i també és pagès. Ara, per postres, és el cap de llista a Lleida per Reagrupament i també fa campanya.
Una enquesta els donava un diputat, vostè.
Si fos així hauria de fer un canvi de xip perquè ara no estic preparat. Crec que és una possibilitat remota, perquè Lleida és una demarcació complicada i més per a una nova i jove formació. Ara bé, si aconseguim entrar al Parlament, segur que se'n parlarà molt.
I si no surten?
No amagarem res. Farem una assemblea i valorarem què cal fer. Si obtenim molts vots, prop de sortir o sortim, endavant. Si la resposta és molt baixa, ens plantejarem si pleguem.
Com va la campanya? No se'ls veu massa.
Estem treballant molt, però selectivament. Trobant-nos amb aquells col·lectius que sabem que ens rebran i a qui podem explicar el nostre projecte. Per sort tenim molta gent col·laborant, fins i tot alguns no van fer vacances a l'estiu per ajudar-nos ara. A més, sorpresivament ens coneix més gent de la que ens pensàvem i, sobretot a Joan Carretero. Però la veritat és que la gent està desmotivada i crec que l'abstenció batrà records.
Qui hi ha a Reagrupament, tots procedents d'ERC?
No, aquests potser som els que ho hem liderat, però tenim molta gent de Convergència i alguns d'Unió, farts d'esperar que facin un salt clar cap a l'independentisme. Som gent que ha viscut el dolor d'estar a ERC i CiU. Reagrupament és com un bàlsam.
Es pot deduir que són un partit de dretes?
Ni de dretes ni d'esquerres. La ideologia la deixem en un segon terme i parlem més d'independència, treball, eficàcia, país i regeneració política.
I vostè?
Jo, clarament, sóc liberal. Una paraula molt maltractada. Estic a favor dels drets civils, ja sigui el divorci, l'avortament o la llibertat religiosa, però parlant en termes econòmics també crec en la lliure empresa.
Doncs ha estat molts anys a Esquerra?
Fins que ha adoptat un discurs que quasi es podria fusionar amb el d'ICV. I també perquè han acabat actuant de forma irresponsable, prioritzant ser en un govern autonòmic enlloc d'assolir un Estat propi, que ha passat a ser secundari.
Se'ls relaciona només amb l'independentisme, però què més proposa Reagrupament?
Proposem un full de ruta que passa perquè el parlament declari l'Estat català de forma unilateral i després posar-nos en mans de les institucions internacionals. Espanya no permetrà mai aquest pas. Però darrera d'això hi ha propostes de regeneració política, perquè tenim un sistema democràtic millorable i començant per una llei electoral similar a l'anglosaxona, amb diputats de districte unipersonals. Mínim un per comarca i amb una limitació de mandats a 8 anys. Més coses: lleis de compatibilitats estrictes, rigor absolut en la despesa, licitacions transparents i públiques o prioritzar l'excel·lència, sobretot en l'ensenyament.
Ho diu per experiència, com a professor?
Tenim un sistema educatiu que practica el “bonisme” i estem fent una societat mediocre. L'excel·lència és ara una limitació perquè estem arrossegats pels més lents i el que sobresurt no té suport i no pot arribar a l'èxit. Cal ajudar a qui li costa més, però no perjudicant al que pot arribar a aquest èxit.
Molt americà, no?
Potser sí, però és que hem de ser fer eficaços. És com el sistema sanitari. Se'n fa un mal ús i algunes conductes haurien d'estar sancionades, com anar a urgències per un simple refredat. El copagament a la recepta també seria un bon sistema perquè ara allò gratuït no es valora.
I en immigració?
Sempre hem dit el mateix. Tot plegat es resumeix en complir amb drets i deures. Els partits anomenats formals s'arruguen en aquest àmbit i aleshores passa el que passa, que surten “anglades”.
La pregunta obligada i més repetida: perquè no s'han aliat amb Laporta?
Ha estat la “núvia” més festejada i ens ha deixat palplantats a l'altar. Té una visió més hedonista que espartana del món i nosaltres volíem una coalició, mantenint cada formació la seva forma de ser i ell volia llista única. Miri, amb Carretero aniria a l'infern i amb Laporta ni al cine.