Luxemburg

Luxemburg, el país més ric de la UE

Els ser­veis finan­cers i ban­ca­ris han estat la clau perquè el Gran Ducat de Luxem­burg tin­gui la renda per capita més alta de la Unió Euro­pea. El seu sis­tema finan­cer que per­met el secret ban­cari l'ha con­ver­tit a la pràctica en un paradís fis­cal a l'estil de Suïssa, però amb la diferència d'estar inte­grat dins la UE, on hi ha lliure cir­cu­lació de capi­tals.

Aquest petit país de menys de mig milió d'habi­tats es va ajun­tar econòmica­ment amb Bèlgica i Holanda cre­ant el Bene­lux el 1948. L'experiència va ser posi­tiva i Luxem­burg, el 1957, va ser un dels sis socis fun­da­dors del que ara és la UE. Les seves peti­tes dimen­si­ons i el fet d'estar situat estratègica­ment entre Bèlgica, França i Ale­ma­nya li han permès sovint assu­mir un paper de neu­tra­li­tat i situar els seus gover­nants en llocs de pri­vi­legi de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Gas­ton Thorn o Jac­ques San­ter, per exem­ple, van ser pre­si­dents de la Comissió Euro­pea.

La crisi econòmica mun­dial ha afec­tat l'eco­no­mia finan­cera luxem­bur­guesa perquè alguns dels bancs del país han estat afec­tats pels actius tòxics. Els governs de Bèlgica, Holanda i Luxem­burg van haver d'inver­tir 11.200 mili­ons d'euros en les divi­si­ons de banca de For­tis en cadas­cun d'aquests països. Luxem­burg va haver d'inver­tir 2.500 mili­ons en For­tis Ban­que Luxem­bourg. Una de les mesu­res con­tra la crisi és posar fi als para­di­sos fis­cals i els secrets ban­ca­ris, i els socis de la UE han pres­si­o­nat el govern del Gran Ducat fins que ha accep­tat col·labo­rar en «casos específics».

El govern de Luxem­burg està indig­nat, sobre­tot amb França i Ale­ma­nya, perquè han col·locat aquest país en el mateix sac que altres para­di­sos fis­cals quan diver­sos estats dels EUA amb fis­ca­li­tat opaca no hi estan inclo­sos. El govern de Luxem­burg busca fórmu­les nego­ci­ant acords bila­te­rals de doble impo­sició per sor­tir de la llista negra de para­di­sos fis­cals. Un mal menor per a un país que ha vis­cut bàsica­ment de la banca i que qual­se­vol canvi en el seu sis­tema finan­cer pot tocar seri­o­sa­ment una eco­no­mia que fins ara ha bri­llat amb llum pròpia. Un luxem­burguès gua­nya de mit­jana a l'any set vega­des més que un búlgar o un letó i el país, amb crisi o no, neda en l'abundància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.