L'exministre
mort en atemptat
Deu anys sense Lluch
Avui fa una dècada que ETA va assassinar l'exministre al garatge de casa seva a Barcelona
Va declinar presentar les esmenes del PSC contra la Loapa, però després va erigir-se en defensor d'un model austriacista plurinacional i del diàleg amb els etarres
Montilla i Rubalcaba l'homenatgen al cementiri de Maià de Montcal
Ernest Lluch tornava de fer classe a la Universitat i va aparcar al garatge de casa seva, a l'avinguda de Xile de Barcelona. Tot just acabava la maniobra quan un pistoler d'ETA li va engegar dos trets a boca de canó. En un segon es tallava amb aquest dramatisme la vida d'un dels polítics històrics del PSC. Avui fa exactament deu anys d'aquell atemptat terrorista que va commocionar la societat catalana. Lluch era un dels pocs dirigents socialistes que eren partidaris en aquell moment de la via del diàleg per resoldre el conflicte basc. Va ser aquesta la gran paradoxa de l'assassinat d'aquell 21 de novembre.
Pocs dies després se celebrava a Barcelona una de les grans manifestacions viscudes a la ciutat, amb la confluència d'unes 900.000 persones. Davant el president José María Aznar, flanquejat pel president Jordi Pujol i el lehendakari Juan José Ibarretxe, la periodista Gemma Nierga va resumir el llegat de l'exdirigent del PSC: “Vostès que poden dialoguin”. Però la petició no la van seguir ni el PP ni després el PSOE.
Lluch va ser un personatge complex, amb dues lectures oposades. Després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981, la UCD i el PSOE van pactar una retallada del procés autonòmic, que es va traduir en la famosa Loapa. I va tenir lloc llavors un dels episodis polítics més laberíntics protagonitzats per Lluch. El PSC, que aleshores tenia grup parlamentari propi, va acordar presentar esmenes a la llei que defensaven els socialistes espanyols. Però Lluch, que era el portaveu del PSC al Congrés, finalment no va presentar-les i es va supeditar al criteri del PSOE. La direcció del partit encapçalada per Raimon Obiols va reaccionar amb contundència a l'incompliment i el va fer cessar automàticament del càrrec. Però això va provocar un efecte dòmino al PSC, i en senyal de protesta Eduardo Martín Toval i Joan Prats van dimitir de l'executiva socialista. Veterans dirigents del PSC recorden que aquella va ser la vegada que aquest partit ha estat més a prop de la fractura interna, amb una divisió entre partidaris de la formació catalana i partidaris del PSOE.
Un any després d'aquesta topada, el socialisme espanyol i català va guanyar les eleccions generals, i el president Felipe González va nomenar Ernest Lluch ministre de Sanitat. Va ocupar el càrrec durant quatre anys i després va abandonar el primer rengle polític.
Austriacisme
Quan el dirigent del PSC va deixar el govern espanyol, va fer un gir ideològic. De mica en mica es va anar acostant al que aleshores es definia com l'austriacisme, una visió confederal de l'Estat espanyol. Lluch enterrava l'etapa funesta de la Loapa i es convertia en un defensor de la plurinacionalitat.
Va ser en aquell moment que l'antic ministre es va anar apropant al País Basc i als moviments que defensen una resolució dialogada del conflicte. Va entrar en contacte amb el grup pacifista Elkarri i va fer amistat amb l'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, que va ser representant d'un socialisme basquista finalment fracassat.
La presència creixent de Lluch en la realitat basca va captar l'atenció d'ETA, que va decidir la brutalitat de posar fi a la vida de Lluch. Ahir, deu anys després de l'assassinat, els principals dirigents socialistes i familiars es van congregar al cementiri de Maià de Montcal (Garrotxa), on està enterrat l'exministre, per fer-li un homenatge.
El president José Montilla, el vicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba i els consellers Joaquim Nadal i Marina Geli, a més del senador Lluís Maria de Puig, van ser alguns dels que van acudir a fer una ofrena floral. Rubalcaba no es va estar de glossar la seva relació amb Lluch. Va recordar-lo com un “conversador infatigable” i un socialista “de cap a peus”. La Fundació Ernest Lluch prepara un homenatge al Saló del Tinell el 2 de desembre, i un altre al Saló Sant Jordi de la Generalitat el dia 11 del mateix mes.