El Penedès imagina un futur sense Logis
Els partits del territori rebutgen en una multitudinària taula rodona, sense el PSC ni el PP, el polígon logístic i l'A-7
Confien en la vegueria i un pla territorial propi per decidir quin model volen
El Penedès vol créixer, però amb un model decidit al mateix territori, en el qual no caben els polèmics projectes del Logis ni l'autovia A-7, o sigui, l'N-340 desdoblada. Aquesta és la principal conclusió, si més no, de la multitudinària taula rodona que divendres van organitzar a l'Arboç la plataforma No Fem el CIM i l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP); un acte, això sí, que, amb l'absència de partits amb tant de pes –i arguments contraris– com el PSC i el PP, que no hi van enviar ningú, va tenir més de reflexió que no pas de confrontació d'idees. Tots els participants –CiU, ERC, ICV i les plataformes Des de Baix i Solidaritat Catalana– es van oposar a un model de desenvolupament que troben insostenible i imposat des de fora, començant per la coincidència a demanar que la nova autovia es construeixi seguint l'opció –que de fet ja preveia el Ministeri de Foment– de rescatar i afegir un carril més per banda a l'autopista AP-7, per no trinxar més territori.
El poc debat que hi va haver, de fet, va ser al voltant del Logis, tot i que fins i tot CiU –l'impulsora en el seu dia d'un centre integral de mercaderies (CIM) encara més mastodòntic– es va alinear amb els detractors, i va refermar que no pensa fer res sense haver parlat amb el territori. “La planificació s'ha de fer consensuant, que no és el mateix que parlar amb tothom”, va ser un dels pocs retrets que es va haver de sentir el convergent Joan Plana, per part del diputat ecosocialista Daniel Pi. CiU, en tot cas, va recordar que, al Baix Penedès, sempre s'ha oposat al polígon logístic, i si bé no es va poder comprometre a enterrar-lo, va deixar clar que “si no hi ha un pla director comarcal previ, no cal parlar de res, perquè a més tampoc hi ha un euro”. “I si hi ha d'haver sòl industrial, que hi hagi un polígon tecnològic comarcal”, va ser la màxima concessió que va reconèixer Plana, que no va deixar passar l'ocasió de carregar contra el PSC perquè “els hauria de caure la cara de vergonya d'anar-hi prometent alegrement llocs de treball –gairebé deu mil, segons els darrers estudis–, quan no han fet res en set anys”.
En la necessitat d'una planificació prèvia, en tot cas, hi van coincidir tots els partits, si bé la resta de partits la va estendre al conjunt del Penedès, aprofitant “l'oportunitat” que ofereix l'aprovació, tot just l'estiu passat, d'un àmbit funcional de planificació. “És obligació del govern redactar un nou pla territorial propi, en què cal fer una crida al consens, i la creació de la vegueria també serà important per reconduir el Logis”, instava el diputat republicà Miquel Carrillo. De manera anàloga parlava Fèlix Simon (SI), que recordava que la iniciativa de redactar el pla “caldria que es liderés des dels ajuntaments o moviments socials del territori, perquè això permetria replantejar tots els temes relacionats amb les infraestructures”. Simon, en tot cas, també va tenir retrets per “l'estrès territorial que ha deixat el tripartit” –tot i que el va estendre més enrere, ja que “en 30 anys s'ha consumit més territori al Baix Penedès que en la resta de la història”–, fet que va fer posar en alerta els seus representants. “La proposta inicial del CIM era molt més agressiva que l'actual, hem fet el que hem pogut amb la força que tenim”, va reivindicar Pi, que recordava els informes negatius que en va emetre el Departament de Medi Ambient –obviats per Montilla–, i anunciava que ICV “seguirà presentant batalla política i jurídica, perquè del Logis no en queda justificat ni la dimensió ni l'accessibilitat”. “Si el PSC –que va esdevenir l'ase dels cops divendres– hagués governat sol, el CIM ja seria una realitat, perquè ja l'hi hem fet treure dos cops dels pressupostos”, es vantava també Carrillo, que contraproposava per a la regió una activitat econòmica “d'alt valor afegit, amb recerca i formació”.
La necessitat, precisament, d'una reflexió sobre quin és el model futur que vol el Penedès és el que van posar sobre la taula tant Carmina Malagarriga, de Des de Baix, com Pau Batlle, de No Fem el CIM, en un guant que van recollir els partits, i que el president de l'IEP, Ramon Arnabat, va resumir bé en les conclusions: “És hora que deixem de dir «no al CIM», per dir «sí a...», i per això hem de presentar la nostra proposta: el Penedès ja ha servit prou el país; ara convindria que el país servís el Penedès”.