“Conseller? És política de ficció”

Sí, molta gent està can­sada del tri­par­tit i pensa que Mas ha de tenir la seva opor­tu­ni­tat. És el que es res­pira al car­rer. Ara falta que el dia 28 es vagi a votar. Molts votants d'altres for­ces ens diuen que ara vota­ran CiU.

Artur Mas s'ha enfor­tit i això l'aju­darà a afron­tar els temps difícils que haurà de ges­ti­o­nar si és pre­si­dent. CiU ha après que amb debat intern i cohesió i una acció per­sis­tent d'expli­cació del nos­tre pro­jecte s'arriba a la gent.

Han de pas­sar mol­tes coses, que CiU gua­nyi, que el tri­par­tit no sumi, que m'ho ofe­rei­xin, que accepti... Tot ple­gat és política de ficció.

Aspi­rem a gover­nar sols. En temps difícils cal un govern fort que pugui afron­tar la crisi econòmica i naci­o­nal que afecta Cata­lu­nya. La situ­ació que haurà de ges­ti­o­nar el pro­per govern serà tan com­pli­cada que més val que ho faci des de la soli­desa, si no no ens en sor­ti­rem.

En abso­lut. Crec en la limi­tació de man­dats polítics i és per això que vaig anun­ciar que no em tor­na­ria a pre­sen­tar. Mal­grat que m'apas­si­ona la feina que faig, era el moment de dir “fins aquí”.

Que el Minis­teri de Foment el faci d'una vegada i que el faci bé. Això vol dir amb la dimensió cor­recta i inte­grat medi­am­bi­en­tal­ment. El col·lapse de l'AP-7/B-30 és insos­te­ni­ble, i els equi­li­bris dins del tri­par­tit poden aca­bar fent un nyap.

De moment la con­se­llera Geli ens ha con­vo­cat als alcal­des cinc cops per fer-nos la foto en pre­sen­ta­ci­ons rela­ci­o­na­des amb l'hos­pi­tal, però de pedra ni una. La con­se­llera ha anat fent pro­me­ses arreu del ter­ri­tori sense tenir finançament per fer-les pos­si­bles.

Si hi ha algun lloc adi­ent, per què no? Els resi­dus els gene­rem nosal­tres i, a més, un dipo­sit con­tro­lat, amb rebuig d'eco­parc i amb totes les garan­ties ambi­en­tals, és una font de recur­sos per als ajun­ta­ments gens menys­pre­a­ble.

Apro­fi­tar el poten­cial d'una comarca econòmica­ment pun­tera. Com? Cre­ant un entorn favo­ra­ble a l'empresa, fent les infra­es­truc­tu­res necessàries, viàries i fer­roviàries, poten­ci­ant uni­ver­si­tats i cen­tres de recerca, cui­dant el nos­tre entorn natu­ral i millo­rant la qua­li­tat de vida amb bons ser­veis edu­ca­tius, sani­ta­ris, espor­tius, judi­ci­als, segu­re­tat pública...

I tant. Em sem­bla un pas impres­cin­di­ble per millo­rar la qua­li­tat de la nos­tra democràcia. Després de 30 anys ja toca revi­sar un sis­tema que no acaba d'afa­vo­rir la res­pon­sa­bi­li­tat dels ele­gits davant els elec­tors ni la relació entre ciu­ta­dans i par­la­men­ta­ris.