La nit ‘horribilis'

Ahir va ser la nit hor­ri­bi­lis del PSC. Per a qual­se­vol par­tit, per­dre el govern és una pata­cada, però és que els diri­gents soci­a­lis­tes mira­ven d'encai­xar el pèssim resul­tat mirant-se de reüll les muni­ci­pals a Bar­ce­lona i sí, també, a Girona. No va sor­tir res bé, ahir, a la seu soci­a­lista del car­rer de Nica­ra­gua, ni tan sols al ser­vei de segu­re­tat. Un pretès sim­pa­tit­zant, dels pocs més d'una vin­tena que hi havia a les vuit del ves­pre al ter­cer pis obert al públic, va llançar un ou al cap de Miquel Iceta quan va fer la pri­mera reacció davant el son­deig de TV3. “M'he que­dat a l'atur, visca Espa­nya”, va mar­xar cri­dant expul­sat a empen­tes per l'equip de segu­re­tat. Ningú no ente­nia com havia pogut colar-se dins la seu soci­a­lista.

José Mon­ti­lla, amb cara hieràtica, va arri­bar a la seu soci­a­lista a les 17.45, gai­rebé al mateix moment que Joan Fer­ran. També ho va fer David Pérez, aga­fant-s'ho, ell sí, amb espor­ti­vi­tat: “Espera, que abans d'entrar agafo aire”. Daniel Fernández comen­tava que tenia dues opci­ons, “la A o la B”, opti­mista o pes­si­mista. En canvi, Cate­rina Mie­ras va entrar som­ri­ent i un punt absent, com Jordi Hereu, men­tre Ernest Mara­gall feia posat sor­rut i espe­ci­al­ment cor­bat.

Quan Iceta va sor­tir a fer la pri­mera valo­ració hi havia més peri­o­dis­tes que sim­pa­tit­zants soci­a­lis­tes. Aquests últims es podien comp­tar a sim­ple vista, entre ells un grup de lla­ti­no­a­me­ri­cans que s'escan­da­lit­za­ven per si Pla­ta­forma per Cata­lu­nya obte­nia repre­sen­tació. Rocío Martínez Sam­pere s'escol­tava Iceta amb posat plorós, a poca distància d'una seri­osa Gemma Ribas, d'Isa­ias Tàboas i de Joan Ran­gel.

Els diri­gents van des­a­parèixer amb Iceta quan va aca­bar l'acci­den­tada decla­ració a la premsa. I Mar Serna, la con­se­llera inde­pen­dent, es va que­dar sola donant la cara i depar­tint amb els peri­o­dis­tes. Sort que cap a les 21.30 va aparèixer també Manuel Bus­tos i el sin­di­ca­lista Josep Maria Àlva­rez a donar-li suport.

La direcció del PSC va optar per cen­su­rar les imat­ges de tele­visió. Per la pan­ta­lla gran de la sala només ofe­rien un immens car­tell elec­to­ral del pre­si­dent José Mon­ti­lla. I l'espe­cial de TV3 tan sols es podia seguir per unes peti­tes pan­ta­lles situ­a­des entre la premsa. Els pocs sim­pa­tit­zants soci­a­lis­tes pre­sents al recompte s'hi acos­ta­ven dis­crets per conèixer resul­tats.

A les 22.15 Mon­ti­lla va aparèixer al cos­tat de la majo­ria dels diri­gents soci­a­lis­tes, que van omplir la sala de gom a gom. Hi eren els prin­ci­pals alcal­des i diri­gents històrics com Rai­mon Obi­ols i Narcís Serra. Però no es va veure Antoni Cas­tells en l'acte en què el pre­si­dent en fun­ci­ons va anun­ciar que es reti­rava de pri­mer secre­tari del PSC.

El debat que s'està obrint al par­tit és si fer els can­vis de manera acce­le­rada, amb un pos­si­ble relleu d'Hereu a Bar­ce­lona inclòs, o dei­xar-ho per a després de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Els alcal­des, com ahir recor­dava el de Saba­dell, remar­quen que el PSC, en això, “és un par­tit con­ser­va­dor”. Però algun diri­gent en pri­vat creia que el relleu d'Hereu a l'alcal­dia de Bar­ce­lona no pot pas­sar del desem­bre. El PSC va treure ahir els pit­jors resul­tats de la seva història, i va tan­car amb incògnita la nit hor­ri­bi­lis.