ERC manté el tercer lloc a mig país

Esquerra és la tercera força a la meitat més una de les comarques de Catalunya.

A onze d'aquestes, esdevé la quarta força, al darrere del PP, mentre que en sis casos davalla fins al cinquè lloc del rànquing de formacions parlamentàries, a rebuf d'ICV-EUiA. On el resultat és més dolent és a l'àrea de Barcelona: al Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Garraf. A la Val d'Aran, Puigcercós gairebé empata amb Joan Herrera. A l'altre extrem hi ha la Conca de Barberà, el Pla de l'Estany i el Solsonès, on Esquerra se situa només al darrere de CiU.

Entre els casos particulars més significatius hi ha Osona, on Solidaritat ha avançat ERC i ha grimpat fins al segon lloc. Precisament a Vic és on Puigcercós va fer la crida més directa a evitar la divisió del vot independentista. Tres quarts del mateix passa a la Cerdanya, feu de Joan Carretero, on l'escissió d'Esquerra, Reagrupament, també ha avançat Puigcercós. D'altra banda, en l'apartat de frec a frecs, al Maresme ERC només supera els ecosocialistes per quatre dècimes, mentre que a la Segarra els republicans queden per sota del PSC però només a una dècima.

En cap comarca ERC obté més del 25% de paperetes. Ara bé, la campanya en defensa de les Terres de l'Ebre, on s'alertava del fantasma del transvasament si tornava el PP o de la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó amb CiU al govern, ha donat certs fruits: és on el partit ha aconseguit retenir entre un 10 i un 25% de les paperetes. No en va, el míting de Deltebre va ser un dels més emotius. El mateix passa a l'interior de la demarcació de Lleida, en un cinturó de comarques que envolten la capital de Ponent, on es manté el percentatge del 10 al 25%. Altres casos esparsos com aquest són el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Pla de l'Estany. A la majoria de comarques, ERC aglutina entre un 5 i un 10% de suports i només a la Val d'Aran –que Puigcercós no va trepitjar durant la campanya electoral– té menys d'un 5% dels vots.

L'evolució del vot des de l'any 2003 evidencia una pèrdua progressiva a les comarques centrals. Fa quatre anys, resistien tres comarques amb més del 25% de sufragis per a ERC (el Priorat, la Conca de Barberà i el Pla de l'Estany). Ara ja no en queda cap.