El principal obstacle serà la crisi

Artur Mas gover­narà Cata­lu­nya en començar l'any 2011. Ha gua­nyat les elec­ci­ons que no li han donat una majo­ria abso­luta, però CiU ha tenyit de blau tot el mapa polític català esgar­ra­pant bos­ses de vots a soci­a­lis­tes i repu­bli­cans. L'elec­to­rat ha fet fora el segon tri­par­tit i ha optat pel canvi que pro­po­sava Mas durant la cam­pa­nya. Tindrà les mans lliu­res per for­mar el govern que cre­gui més oportú i començarà a pro­po­sar les lleis que ha promès en el seu pro­grama elec­to­ral.

El pro­blema prin­ci­pal que haurà d'afron­tar no serà en l'opo­sició d'esquer­res, que estarà un temps des­con­cer­tada dis­cu­tint com arti­cula un nou dis­curs i com reso­len el lide­ratge els soci­a­lis­tes i els repu­bli­cans. La pujada del Par­tit Popu­lar donarà a Alícia Sánchez-Camacho l'opor­tu­ni­tat de fer opo­sició, pen­sant més en el que interessa a Mari­ano Rajoy que en la gover­na­bi­li­tat de Cata­lu­nya. El prin­ci­pal obs­ta­cle serà la crisi que afe­bleix tots els governs occi­den­tals, que estan més pen­dents del que manen els mer­cats que de les pròpies estratègies a mitjà i a llarg ter­mini. Cata­lu­nya estava can­sada del tri­par­tit de Mon­ti­lla i les seves dis­crepàncies inter­nes i exter­nes, que eren per­ce­bu­des com un des­ga­vell. Però és la crisi econòmica, l'atur, la des­con­fiança en els polítics, la inse­gu­re­tat i la por del futur el que ha pro­pi­ciat el canvi, el que haurà de com­ba­tre des del pri­mer moment. Artur Mas no tindrà difi­cul­tats a for­mar un govern més prim per tal d'alleu­ge­rir la des­pesa inne­cessària d'una admi­nis­tració en què s'hi han enca­bit cen­te­nars de càrrecs per als par­tits de l'ante­rior govern. La seva pri­o­ri­tat serà la de com­ba­tre la crisi que, para­do­xal­ment, no depèn d'ell sinó del que diguin els mer­cats, els bancs cen­trals i el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal. La crida feta a pen­sar en el país i no en els par­tits repre­sen­tats al Par­la­ment és de sen­tit comú. Haurà de pren­dre mides impo­pu­lars que cas­ti­guin encara més els cata­lans que ja patei­xen les con­seqüències de l'atur i la mar­gi­na­li­tat social.

El pro­per pre­si­dent està pre­pa­rat per al repte després de tants anys de fer política des del govern i des de l'opo­sició. Té la con­fiança dels cata­lans i estic segur que s'envol­tarà dels que cre­gui més pre­pa­rats per gover­nar des de l'hora zero. Tindrà també dos adver­sa­ris relle­vants. El pri­mer serà el pre­si­dent del govern espa­nyol, amb qui haurà de començar a par­lar del seu objec­tiu del con­cert econòmic en uns moments en què Zapa­tero està acor­ra­lat per les pres­si­ons inter­na­ci­o­nals i per la seva fra­gi­li­tat política inte­rior.

Els altres adver­sa­ris, més dialèctics i retòrics, els tro­barà en els grups mino­ri­ta­ris del Par­la­ment, que li faran la guitza per raons ben dife­rents. El cor­rent inde­pen­den­tista, encapçalat per Laporta, farà molt soroll; Joan Her­rera no n'hi dei­xarà pas­sar ni una pel que fa a qüesti­ons soci­als; i Albert Rivera anirà posant tots els pals a les rodes en qüesti­ons de llen­gua i de sobi­ra­nia. Li desitjo molta sort i molt d'encert.