Carta de continuïtat

Quan falten cinc minuts per començar la sessió i uns acomodadors com de cine indiquen als diputats en quins llocs han de seure, Ernest Benach, president de la cambra en la legislatura que acabem de tancar i també de l'anterior, s'asseu a la tribuna de convidats, al fons de la sala. Hauríem esperat que anés a ocupar el lloc de sempre, darrere la mesa, i assistir a alguna mena de cessió de poders solemne. En canvi, el tenim aquí, en un lloc discret i distant, al costat de Jordi Pujol, que també ha vingut, i de Joan Rigol, el seu antecessor en el càrrec. Tots ex. Diu Benach: “Avui és el dia de la mesa d'edat. Jo ja he acabat”. I quins són els seus sentiments? “Entendrà que em trobi en un estat de xoc emocional”. Benach ve del programa matinal d'en Cuní, on ha confessat que dimecres va plorar. “Són set anys de president de la cambra, catorze de membre de la mesa, divuit de diputat i vint-i-quatre de regidor a l'Ajuntament de Reus”. Però els seus anys de regidor no compten, avui. “Sí que compten, perquè tot forma part d'un contínuum vital”. I demà? “A Reus, a buscar-me la vida”. En la sessió parlamentària d'avui es tracta d'escollir la seva successora, que serà Núria de Gispert. Ho farà bé? “Espero que ho faci bé”. I si no, sempre hi haurà l'Higini Clotas per assessorar-la. Clotas, del PSC, és diputat des de la primera legislatura i membre de la mesa des d'anys incomptables. Avui també en serà elegit. En Rigol mira Benach amb aire satisfet. Diu per animar-lo i perquè ho pensa: “La nostra presència aquí a la tribuna de convidats és la demostració que la democràcia funciona i que el Parlament està per sobre de les persones que l'han dirigit”.

L'entrada de Joan Laporta, cap de grup de Solidaritat per la Independència, crea molta expectació. El Parlament és una cosa molt seriosa, com diu Rigol, però el Barça i els seus directius o exdirectius sembla que ho siguin més.

La mesa d'edat queda constituïda i comença la funció que ens ha reunit aquí. La cerimònia és llarga, una mica avorrida. Els diputats voten un a un els components de la mesa, també un a un. Tres votacions, tres recomptes. El diputat de més edat que presideix la mesa provisional, Francesc Bragulat, de CiU, té 68 anys i recorda en el seu discurs de benvinguda la manca de llibertat del franquisme. Els dos més joves que l'ajuden en les votacions i en el recompte són Roger Muntañola, de CiU, i José Antonio Coto, del PP. En tenen vint-i-quatre. Abans d'entrar, Muntañola ha declarat que avui la seva mare li ha donat vint euros per passar el dia i que ahir no va sortir fins tard per estar fresc aquest matí. Això sí que és relleu, Benach, Rigol i Pujol. Aquests nanos van néixer quan feia sis anys que Pujol va ser elegit president per primer cop.

Núria de Gispert és nomenada presidenta de la cambra. La primera dona que ho és. Discurs dedicat a les dones, al seus antecessors en el càrrec, a la seva família. Després, les paraules institucionals. Servir, diàleg... I austeritat. Santa paraula. Tothom parla aquí dins d'austeritat –i esperin que encara n'ha de parlar Artur Mas–, mentre a fora de l'edifici hi ha més o menys vint Audi d'alta gamma que esperen al ralentí amb els seus xofers.

El PP ha aconseguit fer seure els seus diputats en llocs estratègics i visibles. Pregunto a l'Alícia Sánchez Camacho, que va vestida de vermell i negre, si és per poder sortir a la televisió. “No, és per donar imatge de centralitat”.

Acabada la sessió, Benach es reuneix amb Núria de Gispert per entregar-li l'original de la carta de renúncia que l'últim president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras Duran, va enviar des de Mèxic al primer de la democràcia, Heribert Barrera. Cada cerimònia de relleu acaba amb aquesta entrega. La continuïtat, Pujol, Rigol i Benach.