Política

Ferran Mascarell

Conseller de Cultura

Gestió i coneixement

Regidor de Cultura a l'Ajuntament socialista de Barcelona i conseller del ram

Delegat de l'SGAE a Catalunya i directiu de l'editorial RBA

Jugada de mestre de Mas. Cultura, una de les conselleries més criticades en l'anterior etapa convergent en el govern, serà dirigida ara per Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951), un socialista del qual ningú pot qüestionar l'experiència i el coneixement del sector tant des del camp de la gestió política i privada com de la implicació en la pràctica directa. De formació acadèmica com a historiador, va ser director de les revistes L'Avenç (de 1977 a 1984) i Saber (1980-1983), però el que dóna caràcter de solvència a la tria és l'experiència que té com a responsable de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, en dues etapes diferents, i el pas (molt més efímer) per la conselleria de Cultura, a més del coneixement de l'esfera privada.

A l'Ajuntament, com a coordinador de l'àrea de Cultura (1987-1991), va viure la intensa etapa de posada en funcionament o reforma (en algun cas, amb forta polèmica) d'equipaments de la ciutat com ara el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i la Fundació Tàpies. Aquesta etapa va configurar l'actual mapa cultural de la ciutat i de Catalunya amb afegitons com ara la creació del festival Sònar, proposta que Mascarell va saber recollir i avalar amb lucidesa d'anticipació, i la Setmana de Poesia. Després de deixar l'administració, es va incorporar a la Societat General d'Autors (SGAE), com a delegat a Catalunya, des de la qual va conèixer de prop la problemàtica dels drets d'autor, un aspecte que actualment centra un dels grans debats al voltant de les indústries culturals. Va tornar al consistori l'any 1996, fins al 2006, i va viure la inauguració definitiva del MNAC.

Al llarg de totes aquestes etapes, Mascarell va viure la cultura com un agent actiu obert al coneixement directe de tots els àmbits creatius. La seva arribada a la conselleria de Cultura l'any 2006, en substitució de Caterina Mieras, va durar uns mesos. Després de les eleccions el va substituir Joan Manuel Tresserras. Novament va passar a la gestió privada, com a responsable de la divisió audiovisual del grup editorial RBA, i va ser col·laborador habitual de l'Avui. El seu nom sempre ha estat l'alternativa a Hereu, però finalment els convergents se l'han fet seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat francès

Barnier presenta a Macron el seu govern de perfil de centredreta

barcelona
àsia

Condemnat a Hong Kong a presó per dur una samarreta “sediciosa”

barcelona
Unió Europea

El TJUE creu que les clàusules preus de Booking limiten la competència

Barcelona

Frustren un acord per una moció de censura

lloret de mar
Pròxim Orient

Hezbol·là i l’Iran amenacen Israel amb represàlies per les explosions al Líban

Barcelona
política

ERC i PSC ja parlen del pressupost amb el finançament singular pel mig

barcelona
nova caledònia

Dos morts en una nova operació policial contra independentistes a Nova Caledònia

barcelona
política

La Fiscalia General de l’Estat demana la recusació de Macías en la causa de la llei d’amnistia

barcelona
unió europea

Reconeixement europeu a l'opositor veneçolà González Urrutia

barcelona