Una guineu a Palau

Felip Puig i Godes, nascut a Barcelona l'octubre de 1958, té de la guineu l'astúcia i totes les característiques pròpies de qui és un animal polític. Com la guineu, sota un pelatge suau de fina ironia s'hi amaga un polític de raça, dur i combatiu, però que també plora al final d'una pel·lícula assegut al cinema.

Si alguna qualitat no té en comú amb l'animal és la traïdoria. Més aviat el seu defecte, expliquen els que millor el coneixen, és que sempre va de cara, que no li agrada l'adulació, i això fa que els seus companys de rang polític no el vegin una presa fàcil.

Puig és més aviat un outsider, poc preocupat de conrear famílies polítiques, però prou hàbil per haver sabut guanyar-se la militància del carrer, que és la que li ha donat força, convertint-lo en un dels polítics amb més vots en els diversos congressos de Convergència. Mentre altres es preocupaven per ser i fer la cort, ell era a Capafons o a Collbató fent-la petar amb una desena escassa de militants o jugant a petanca.

De l'occità joc dels peus junts ha après a no moure's del lloc quan les aigües baixaven remogudes, i a tenir prou habilitat per situar-se ben a prop de la pilota petita sobre la que històricament ha pivotat el joc de Convergència, sense que ningú el pogués fer fora i allunyant, quan ha convingut, pilotes que van sortir rebotades com Pujals.

Coneix com ningú les regles del joc, cosa que l'ha permès estar a tocar del pinyol però mantenint la pròpia textura; viure tots els debats successoris i, fins i tot, participar-ne en la tutela. Més encara, reconduir amb l'ungit unes relacions que han anat de la tibantor a una confiança que no és, però, encara la que ell voldria.

Bon jugador de tennis, esport que practica assíduament, ha tornat totes les pilotes que li han etzibat des d'Unió, a qui no ofereix l'exquisit tracte que dispensa a la pròpia militància.

Sobiranista convençut, repeteix per tercer cop com a conseller, lluny de les pedres i de les esquitxades que provoquen quan algú les llença a segons quin bassal, ni que visquem a l'oasi.