“Els petits necessitem més ajuda”

No ho ha sigut mai! És cert que ara les coses estan can­vi­ant, però aquí s'ha vis­cut sem­pre de l'agri­cul­tura i la rama­de­ria. Podria ser que gent de Banyo­les vingués a viure-hi perquè som un poble tran­quil, preciós... Però no és pas la nos­tra intenció, que sigui un poble dor­mi­tori.

Som un muni­cipi rural, total­ment dis­se­mi­nat i mai no tin­drem un polígon indus­trial. Podria ser que el turisme rela­ci­o­nat amb la natura es con­vertís en una font d'ingres­sos com­ple­mentària. A par­tir dels anys vui­tanta van obrir-se nego­cis rela­ci­o­nats amb la natura, però no pas turístics, sinó dedi­cats a l'api­cul­tura, l'hor­ti­cul­tura ecològica i l'ela­bo­ració de for­mat­ges. Al turisme hi ha gent que s'hi dedica, però és una part petita de l'eco­no­mia local. De la setan­tena de cases de pagès habi­ta­bles del muni­cipi, n'hi ha només dues de turisme rural. De res­tau­rants, hi ha els dos de tota la vida i també un càmping, un cam­pa­ment juve­nil, una casa de colònies, un alberg i una empresa d'esports d'aven­tura. En els últims anys, el sec­tor no ha cres­cut. Les ter­res de con­reu con­ti­nuen sent la prin­ci­pal feina del poble, el que passa és que, a causa de la meca­nit­zació, hi tre­ba­lla molta menys gent.

Ens man­te­nim, ja fa temps que estem al vol­tant dels 230 habi­tants. I tenim clar que no aug­men­ta­rem d'habi­tants, men­tre no puguem fer cases noves. Quan hi ha cases que que­den bui­des, s'omplen de seguida.

Sí, ara hi ha dotze nanos i fins i tot n'hi ha un que és de Banyo­les. Ep, però de mai­nada al poble sem­pre n'hi ha hagut. El que pas­sava és que la majo­ria ana­ven a escola a Banyo­les, per dife­rents raons, gene­ral­ment perquè si els pares hi tre­ba­llen, els és més còmode por­tar-los allà.Penso que l'escola rural s'ha de man­te­nir perquè, com que hi ha tan pocs alum­nes, s'hi dóna una edu­cació molt per­so­na­lit­zada i els resul­tats són molt bons. Sur­ten molt ben pre­pa­rats.

El pri­mer de tots és l'abas­ta­ment d'aigua. El pro­jecte ja està fet. Té un pres­su­post de més de 900.000 euros, una quan­ti­tat gran­di­osa per a Sant Miquel, encara que el 90% esti­gui sub­ven­ci­o­nat. És l'obra més grossa que mai s'ha fet a Sant Miquel, espe­rada des de fa temps i com­pli­cada d'exe­cu­tar. Els tècnics estan tre­ba­llant en el pou de cap­tació, del qual espe­rem que surti aigua bona. Si no, vés a saber si hau­rem de pujar l'aigua de Banyo­les. En qual­se­vol cas, la intenció és tenir-ho enlles­tit aquest any.

Mala­ment. Espe­rem que les admi­nis­tra­ci­ons siguin més cons­ci­ents de les difi­cul­tats que tenim els pobles petits. En un muni­cipi amb tan pocs ingres­sos i tan dis­pers com és el nos­tre, per a qual­se­vol obra neces­si­tem més que ningú l'ajuda exte­rior. Si les admi­nis­tra­ci­ons rebai­xen el per­cen­tatge que apor­ten als pro­jec­tes, nosal­tres no podrem supor­tar la resta. És indis­pen­sa­ble que ens ho sub­ven­ci­o­nin amb un per­cen­tatge ele­vat. Pot­ser la solució seria fer inver­si­ons més peti­tes, de manera que per a les admi­nis­tra­ci­ons l'import també fos més petit i ho pogues­sin assu­mir. No ho sé. La gent ha anat dema­nant cada cop més ser­veis, alguns, de ver­ta­dera neces­si­tat, com ara l'aigua, o unes car­re­te­res i camins en con­di­ci­ons. Al cap i a la fi, aquí també paguem els impos­tos, no? Però a diferència dels pobles grans, nosal­tres no tenim ingres­sos i ens han d'aju­dar més.