“Barcelona és la meva passió i alhora un destí en si mateix”

Amb una posada en escena impregnada de solemnitat, l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu va comparèixer ahir al migdia a la sala gòtica de l'Ajuntament per confirmar la seva intenció de batre's en primàries amb Montserrat Tura. “Com a alcalde, i com a militant, jo també faig el pas”, va proclamar. Un anunci tan protocol·lari com previsible, però que va servir per palpar quin serà el discurs tàctic que seguirà Hereu en aquest procés: evitar el cos a cos amb la seva contrincant i, sobretot, vendre el missatge que, com a polític, la seva màxima ambició és continuar dirigint una ciutat de la qual es declara enamorat.

“Barcelona és la meva passió i el destí en si mateix”, va recalcar. I, per reblar el clau, va emfatitzar la idea que ell ja té al cap un projecte estructurat per a la Barcelona dels propers anys, i del qual previsiblement ja avançarà les línies mestres en una conferència que dilluns oferirà al Palau de Congressos. Una manera, si es vol, de marcar el terreny de joc davant una Tura que tot just ara s'endinsa en el complex terreny de la política local barcelonina.

Tot i que el seu ha estat un mandat difícil i no exempt de turbulències, l'alcalde va reivindicar la tasca duta a terme pel seu govern com un actiu. “No puc admetre que la feina feta els últims quatre anys pugui ser considerada com un passiu”, va asseverar. En aquesta línia va esbossar els avenços que Barcelona ha experimentat en matèria social o urbanística, i va situar el combat contra la crisi com una de les seves prioritats més peremptòries. Una crisi que, segons el seu diagnòstic, és la principal responsable que hi hagi la hipotètica falta d'entusiasme a la ciutat que només uns minuts abans Montserrat Tura havia diagnosticat. Un discurs, en definitiva, d'idees, un terreny on Hereu acostuma a sentir-se especialment còmode.

L'actualitat, però, mana, i les referències a les primàries eren inexcusables. Va demanar, o més ben dit reclamar, que sigui un combat intern net, que no obri més ferides en un partit que ara mateix està en un pou. “No hem de debatre sobre els problemes del PSC, sinó sobre quines són les solucions als reptes i problemes de Barcelona”, va demanar Hereu. Per tant l'objectiu, el gran repte que té la formació sobre la taula, és que d'aquest conclave intern en surti “la millor via per tirar endavant el nostre projecte”, i va recalcar que ni Tura ni els seus avaladors “son els meus adversaris, sinó uns companys amb els quals compartim uns valors”. En tot moment va ser extraordinàriament curós en les poques referències que va fer a l'exconsellera de Justícia –“només puc valorar positivament que opti a servir l'interès col·lectiu”– i va llançar un avís a la direcció del partit i de la federació de Barcelona: “D'ells n'espero neutralitat i respecte a les regles del joc”, va dir, i no va voler polemitzar amb el suport que tant ell com Tura puguin tenir entre els òrgans directius del PSC. Alhora va negar que se li hagi demanat, formalment, que plegui. De manera informal, ja és una altra cosa.

Malgrat que Hereu pensa posar en el centre del seu discurs la seva condició actual d'alcalde, també va deixar clar que ara li toca arremangar-se: “Avui [ahir per al lector] el ciutadà Jordi Hereu començarà a buscar complicitats de la gent que ha fet possible el nostre projecte”, va garantir. O sigui, que apel·larà a la seva condició de militant de Barcelona per recórrer, si cal, cadascuna de les agrupacions locals del PSC per garantir-se els suports per sortir victoriós. Un escenari on, a priori, el batlle surt amb avantatge sobre Tura. I la intenció és aprofitar-ho.