Política

Hora de relleus a l'Alt Camp

CiU es mostra pletòrica i, malgrat que li pleguen alcaldes il·lustres, preveu presentar 24 llistes, tantes com municipis, incloent-hi el nucli de Picamoixons

El batlle de Querol, imputat per corrupció urbanística, no llança la tovallola

Amadeu Duch, de 75 anys,en fa 44 que mana als Garidells i és un dels alcaldes històrics

Els resul­tats de les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya del 28-N han tin­gut un efecte gai­rebé imme­diat en l'àmbit comar­cal, i a l'Alt Camp s'hi han detec­tat els pri­mers símpto­mes de nova vida política. Aquesta pot ser una opor­tu­ni­tat per a for­ces neòfites com ara Soli­da­ri­tat Cata­lana, i una ocasió per a grups més expe­ri­men­tats, com ara el PP, que en l'últim man­dat s'ha hagut de con­for­mar tenint un únic regi­dor en aquest ter­ri­tori, el de l'Ajun­ta­ment de Valls, Fran­cesc Caba­llero, que torna a repe­tir com a alcal­da­ble.

Men­tres­tant, la for­mació inde­pen­den­tista que lidera Joan Laporta pre­para el seu assalt a Valls, Alco­ver i Cabra del Camp, fent coa­lició amb la CUP, que ara té un repre­sen­tant a la capi­tal de l'Alt Camp, o en soli­tari. Les seves aspi­ra­ci­ons, ati­a­des pels 700 vots que van acon­se­guir a Valls en les elec­ci­ons al Par­la­ment, podrien ser un revés per als repu­bli­cans vallencs, que, amb Jordi Car­tanyà com a nou can­di­dat, inten­ten donar una imatge reno­vada. Els repu­bli­cans encara no han con­cre­tat la resta de muni­ci­pis de l'Alt Camp on for­ma­lit­za­ran les seves can­di­da­tu­res. Només recor­den que el 2007 van pre­sen­tar més can­di­da­tu­res que mai i van obte­nir 21 regi­dors, uns resul­tats tan bons com els del 2003. ERC també podria per­dre l'únic regi­dor a Alco­ver –una dona– si la for­mació política no li troba relleu. Aquesta població ja ha superat el llin­dar dels 5.000 habi­tants, un fet que supo­sarà al con­sis­tori haver d'ampliar el seu òrgan de govern d'onze a tretze regi­dors. Aquest detall el té ben pre­sent el PP, que pre­para la irrupció en aquest muni­cipi i pretén recu­pe­rar la presència que hi va tenir fa qua­tre man­dats. Els popu­lars se sen­ten pletòrics amb els resul­tats de la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, i con­si­de­ren que “val la pena fer un esforç addi­ci­o­nal” per pre­sen­tar can­di­da­tu­res fins i tot allà on mai no n'havien pro­po­sat. L'alcalde actual, Anton Ferré, d'Alco­ve­rencs pel Canvi (PSC), que té vuit regi­dors, albira el pro­jecte muni­ci­pal i encara no té deci­dit el seu futur. Con­si­dera que “dotze anys de man­dat són molts” i que també és bo “pas­sar el relleu a gent nova”.

El club de vete­rans i històrics

Del ter­ri­tori del sec­tor meri­di­o­nal català en des­taca un nucli con­so­li­dat d'alcal­des que conei­xen de forma quasi ampul·losa la comarca i que encapçala el soci­a­lista Josep Lluís Cusidó (PSC), l'alcalde de Vall­moll. Els vint anys de govern muni­ci­pal el con­ver­tei­xen en un dels més vete­rans, i ara veu­ria amb bons ulls cedir el cep­tre a algun altre com­pany de par­tit, tot i que alerta que hi ha molts pro­jec­tes encara a mig fer i que cal tirar enda­vant. El club dels més expe­ri­men­tats es com­pleta amb Josep Comas (PSC), que governa a l'Ajun­ta­ment de Vila-rodona des de fa divuit anys; el con­ver­gent Mar­cel Segarra, bat­lle de Figue­rola del Camp (CiU), que se sent ani­mat per tor­nar a inten­tar un altre man­dat, i Josep M. Sau­mell (CiU), alcalde de Rodonyà des de fa dinou anys, i que ja està pen­sant en el relleu gene­ra­ci­o­nal. Cap d'ells, però, no pot arra­bas­sar el rècord que té l'alcalde del muni­cipi dels Gari­dells, Ama­deu Duch (CiU), que amb 75 anys d'edat i 44 de man­dat a l'Ajun­ta­ment és el per­so­natge polític amb més història a l'Alt Camp i, pro­ba­ble­ment, el més veterà de tot Cata­lu­nya. L'incom­bus­ti­ble Ama­deu Duch manté intac­tes les seves apti­tuds físiques i intel·lec­tu­als i sorprèn la incan­sa­ble acti­vi­tat con­sis­to­rial que des­plega. Té ganes de repe­tir com a alcal­da­ble, tot i que serà el par­tit qui acabi deci­dint.

La fe ines­go­ta­ble d'Ama­deu Duch con­trasta amb les aspi­ra­ci­ons d'altres diri­gents de la política muni­ci­pal, la majo­ria d'ide­o­lo­gia con­ver­gent, que con­si­de­ren que ha arri­bat el moment de posar punt final a la seva tra­jectòria. L'alcalde del Pont d'Armen­tera, Jordi Abellà (CiU) –40 anys i catorze de man­dat–, vol dedi­car més temps a la seva vida per­so­nal: en aquests últims man­dats s'ha casat i ha estat pare per par­tida doble. Tam­poc no con­ti­nuarà Albert Besora (CiU), alcalde de la Riba, que marxa després de vuit anys alter­nant la feina de mecànic amb la vida a la casa con­sis­to­rial, i Pedro Guer­rero (CiU), el bat­lle del Rou­rell en aquests dar­rers qua­tre anys, que con­si­dera que als 70 anys ja és hora de reti­rar-se. Deixa, això sí, el relleu en mans de l'actual tinenta d'alcalde, Carme Besora, que serà l'alcal­da­ble en les pròximes muni­ci­pals. En el si de Con­vergència i Unió, totes aques­tes vari­a­ci­ons tenen ja un recanvi; “pre­sen­ta­rem can­di­da­tu­res a tots els muni­ci­pis, això ho tenim clar”, apunta Joan Josep Raventós, cap comar­cal de CiU i alcalde de Bràfim, que, a punt de fer els 50 anys, també ha pro­po­sat al par­tit dei­xar l'alcal­dia. La saba nova dels con­ver­gents la sim­bo­lit­zen l'alcal­da­ble de Valls, Albert Batet –31 anys–, i el de Nulles, Xavier Domingo –39 anys–, els més joves de l'Alt Camp, que con­si­de­ren que el seu pri­mer man­dat “ha estat per apren­dre”.

El cas sin­gu­lar de Que­rol

Al nord-oest de la comarca se situa el cas més sin­gu­lar de la política muni­ci­pal de l'Alt Camp. Miguel Uroz (PSC), l'alcalde de Que­rol, ha pro­ta­go­nit­zat l'epi­sodi més per­tor­ba­dor de tota la legis­la­tura. Impu­tat en un cas de cor­rupció urbanística, el bat­lle ha con­ti­nuat gene­rant con­trovèrsia, sor­pre­nent­ment sense notar gens ni mica els efec­tes del des­gast que podria haver supo­sat per a la seva imatge el fet de veure's invo­lu­crat com a impu­tat en una causa penal. “Em tor­naré a pre­sen­tar. Amb el PSC o sense el PSC tor­naré a ser alcal­da­ble a l'Ajun­ta­ment de Que­rol”, sen­ten­cia Uroz, de 76 anys i amb un man­dat a l'esquena ple de con­trovèrsia, dimis­si­ons dels seus pro­pis regi­dors i con­flic­tes amb la resta d'inte­grants del con­sis­tori, CiU i Coa­lició d'Inde­pen­dents per Que­rol.

Miguel Uroz manté una sere­ni­tat que espar­vera. “Fa qua­tre anys que sóc alcalde i ja havia for­mat part de l'ante­rior govern muni­ci­pal por­tant jo la veu can­tant del govern. Tinc vint anys d'experiència i sem­pre he tin­gut bons resul­tats en les elec­ci­ons”, con­clou Miguel Uroz amb una segu­re­tat capaç d'escla­far qual­se­vol con­trin­cant.

91
regidors
té actualment CiU a la comarca, on no renunciarà a cap municipi
56
regidors
va aconseguir el PSC, amb 6.637 vots, en les municipals del 2007 Hi ha alcaldes socialistes a Querol, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Alió, Montferri, Vallmoll i Alcover.
21
regidors
va esgarrapar ERC amb 2.566 vots, però només mana a Vilabella.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.