El repte d'atreure turisme

L'Alt Urgell ha tin­gut durant des de la represa democràtica una situ­ació de política dual: el PSC gua­nyava i gover­nava a la capi­tal, amb l'històric alcalde Joan Ganyet al cap­da­vant (del 1983 al 2007), men­tre que els pobles petits i el Con­sell Comar­cal han estat en mans de CiU. Aquesta situ­ació es va tren­car quan ERC va emer­gir amb força el 2003 i va acon­se­guir l'alcal­dia de la Seu amb el suport de CiU, amb un acord que també es va tras­lla­dar al Con­sell Comar­cal i que va ser deci­siva en altres pobles. El PSC, mal­grat tenir més vots a la Seu, des de lla­vors fa vuit anys que és a l'opo­sició, men­tre ha vist a l'alcal­dia uns rivals que després aca­ba­ven fent car­rera en la política naci­o­nal: Jordi Ausàs (ERC) com a con­se­ller de Gover­nació i Albert Bata­lla, que de jove pro­mesa de la JNC, ha pas­sat a ser el cap de llista de CiU a la demar­cació i un dels valors emer­gents dins del nou grup par­la­men­tari de CiU.

Ara, els movi­ments polítics
que s'han produït al con­junt de
Cata­lu­nya posa­ran a prova si la comarca torna a la situ­ació dual dels anys noranta i vui­tanta o bé si
CiU acon­se­guirà, aquest cop en
soli­tari, pren­dre el pri­mer lloc de
la capi­tal als soci­a­lis­tes.

Ningú no renun­cia a res. El PSC aspira a recu­pe­rar l'alcal­dia de la Seu i tren­car l'hege­mo­nia de CiU al Con­sell Comar­cal, men­tre que ERC vol man­te­nir el seu paper clau en les dues ins­ti­tu­ci­ons. El PP, per la seva banda, vol apro­fi­tar el crei­xe­ment obtin­gut en les elec­ci­ons al Par­la­ment per pujar posi­ci­ons, fins ara molt reduïdes a la comarca. CiU, per altra banda, intenta no endur-se per l'eufòria del 28-N: “Les elec­ci­ons muni­ci­pals són unes elec­ci­ons molt dife­rents”, diu Albert Bata­lla, alcalde de la Seu i dipu­tat de CiU al Par­la­ment. Aquell dia la fede­ració naci­o­na­lista va acon­se­guir resul­tats de majo­ria abso­luta: 51,63% dels vots, enfront del 14,62% del PSC, el 9,67% d'Esquerra i el 7,29% del PP. Bata­lla no somia amb una majo­ria abso­luta al seu muni­cipi, sinó amb tenir vots sufi­ci­ents per reno­var l'alcal­dia amb d'Esquerra, aquest cop, però, com a pri­mera força. El 2007, el PSC va pas­sar al davant de CiU en nom­bre de vots i amb un regi­dor més, però el pacte entre CiU i ERC, que ja era del man­dat ante­rior, els va dei­xar a l'opo­sició.

A Bata­lla, li dis­pu­tarà l'alcal­dia de la Seu el soci­a­lista Òscar Ordeig, del PSC. Ordeig va ser esco­llit cap de llista del PSC després de la reti­rada de Jordi Mas per pro­ble­mes
de salut. Amb Ordeig, els soci­a­lis­tes apos­ten per una figura jove i reno­vada per inten­tar tren­car la dinàmica de les dar­re­res elec­ci­ons, en què els bons resul­tats del PSC a la Seu no s'han traduït en capa­ci­tat de
for­mar govern, a causa del pacte dels altres grups. “Espero que acon­se­guim una majo­ria prou ampla perquè no es repe­teixi aque­lla situ­ació. Crec que la gent no entén que
la llista més votada no tin­gui l'alcal­dia, són les regles, però cre­iem que això és una dis­funció”, diu Ordeig.
A més de recu­pe­rar l'alcal­dia de
la Seu, els soci­a­lis­tes inten­ta­ran man­te­nir les qua­tre alcal­dies que tenen actu­al­ment.

Pel que fa a les for­ces inde­pen­den­tis­tes, el bon paper d'ERC en les muni­ci­pals del 2003 no sem­bla que es pugui repe­tir tan fàcil­ment, ni tam­poc que els nous grups emer­gents li puguin pren­dre pro­ta­go­nisme. Si pre­nem com a referència les elec­ci­ons del 28-N; a l'Alt Urgell, Soli­da­ri­tat, amb poc més d'un 3% dels vots, ho té difícil si hi opta en soli­tari, ja que la bar­rera per entrar en un con­sis­tori és del 5%. Rea­gru­pa­ment va que­dar en un 1,15%, una posició molt mino­ritària a la comarca.

Com totes les comar­ques, l'Alt Urgell ha vis­cut la crisi amb força i aquest serà pre­vi­si­ble­ment un dels temes més impor­tants de la con­tesa elec­to­ral. Mol­tes empre­ses peti­tes han hagut de tan­car. El comerç vin­cu­lat a la pro­xi­mi­tat amb Andorra també ha aflui­xat. Les bones notícies han arri­bat amb l'anun­ci­a­ment d'una nova cen­tral de bio­massa que donarà feina a més d'un cen­te­nar de per­so­nes, i amb les empre­ses grans com ara Cadí i l'empresa d'elec­tro­domèstics Tau­rus, que man­te­nen la seva posició a la comarca. Per inten­tar créixer, la posada en marxa de nou sòl indus­trial serà un dels cen­tres del debat de la cam­pa­nya. CiU diu que aquesta serà la seva gran pri­o­ri­tat i el PSC pro­mou ara la cre­ació d'un gran parc logístic de Cata­lu­nya. En matèria d'infra­es­truc­tu­res, la reo­ber­tura
de l'aero­port de la Seu com a aeròdrom espor­tiu ha dei­xat un sabor agre­dolç en els que vol­drien que pogués ser un aero­port de vols comer­ci­als i d'atracció de turis­tes per al Piri­neu, un paper que de moment ha que­dat en mans de l'aero­port d'Alguaire, al pla de Lleida. L'arri­bada del fer­ro­car­ril a Andorra i la Seu, per una banda, i les infra­es­truc­tu­res viàries defi­ci­ents per comu­ni­car-se amb les altres comar­ques piri­nen­ques seran uns altres punts de debat. I més enllà de les car­re­te­res ordinàries, la comarca està tre­ba­llant en el seu enlai­ra­ment tec­nològic, que per­meti a les empre­ses ins­tal·lar-se i ope­rar a tot el món a través de la xarxa, com pro­fes­si­o­nals que puguin fer la seva feina sense tenir en compte les distàncies físiques. CiU ho defensa com a pri­o­ri­tat i des­taca els avenços acon­se­guits els dar­rers anys amb noves infra­es­truc­tu­res. El PSC, però, també afe­geix que hi ha pro­ble­mes de cober­tura de tele­fo­nia mòbil i fins i tot de tele­fo­nia fixa en alguns nuclis.

Amb tot, el gran repte econòmic pen­dent per a l'Alt Urgell és con­ver­tir-se en una comarca turística. En això coin­ci­dei­xen tots els par­tits i els agents econòmics de la comarca, que és un lloc de pas cap a Andorra i una pla­ta­forma per a tre­ba­lla­dors trans­fron­te­rers però no acaba de gene­rar per si mateixa una oferta turística impor­tant, tot i tenir la capa­ci­tat per fer-ho: un entorn natu­ral atrac­tiu, pràctica espor­tiva i d'aven­tura i con­junts patri­mo­ni­als d'interès, entre d'altres ofer­tes.

Per últim, l'Alt Urgell també es troba ara en una situ­ació de sus­pens res­pecte de la vegue­ria del
Piri­neu, amb la qual aspi­rava a exer­cir un cert lide­ratge i a dis­po­sar d'una certa des­cen­tra­lit­zació. La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut l'ha dei­xat en punt mort. Des del ter­ri­tori, con­ti­nu­a­ran recla­mant-la.