Polònia es fa notar a la Unió Europea

Polònia va ingres­sar a la Unió Euro­pea el 2004, i era l'estat que hi apor­tava més població dels deu que van pren­dre part en el procés d'ampli­ació. De fet, les dimen­si­ons de Polònia són sem­blants a les de l'Estat espa­nyol, i situen tots dos estats per sota dels qua­tre més grans (Ale­ma­nya, França, la Gran Bre­ta­nya i Itàlia) però a una gran distància de la resta en pes específic. Això els dóna una com­pli­ci­tat que fa que, per exem­ple, es donin suport mutu per entrar a for­mar part del G-20.

Però Polònia no ha estat un soci fàcil dins la UE, sobre­tot quan els dos ger­mans Kaczynski esta­ven al poder. L'un, Lech, com a pre­si­dent del país, i l'altre, Jaros­law, com a pri­mer minis­tre. Més atents a Was­hing­ton que a Brus­sel·les, la política polo­nesa s'havia con­ver­tit en els últims anys en el que durant un temps havia repre­sen­tat la tory Mar­ga­ret Thatc­her amb l'euro­es­cep­ti­cisme, que encara cul­ti­ven els con­ser­va­dors britànics. Un roc a la sabata de la Unió Euro­pea, jun­ta­ment amb els txecs, posant pals a la roda cons­tant­ment al procés de cons­trucció. Però les polítiques ultra­con­ser­va­do­res van pas­sar fac­tura al par­tit Llei i Justícia (PiS), que el 2007 va veure com els libe­rals de la Pla­ta­forma Ciu­ta­dana (PO), de Donald Tusk, gua­nya­ven les elec­ci­ons i posa­ven fi a la legis­la­tura més con­tro­ver­tida i curta de la història de la Polònia democràtica.

Com la resta d'estats de la Unió Euro­pea, Polònia també ha notat la crisi econòmica, encara que el país la resis­teix més bé que molts altres. Segons els experts, Polònia no entrarà en recessió i con­ti­nuarà crei­xent durant el 2009 gràcies a la demanda interna i a la dis­ci­plina fis­cal. Això li per­metrà entrar a la zona euro per pro­te­gir-se millor de la crisi, si no es torça res. La bona salut econòmica de Polònia ha permès que l'FMI li aprovés la set­mana pas­sada una línia de crèdit de 15.830 mili­ons d'euros. Aquest tipus de crèdit per­met al país tenir recur­sos de liqui­di­tat en cas de neces­si­tat i està des­ti­nat a estats amb un his­to­rial «molt bo» de política econòmica.

Queda pen­dent el tema de l'apro­vació del Trac­tat de Lis­boa. El pre­si­dent polonès, Lech Kaczynski, no vol rati­fi­car-lo fins que no ho faci Irlanda, la mateixa posició que ha adop­tat el pre­si­dent de la República Txeca, Vaclav Klaus.