El repte de la industrialització
CiU i el PSC presentaran candidatura als catorze municipis del Baix Ebre i a l'EMD de Jesús
ERC, tot que és la tercera força en vots, arriba a les eleccions municipals amb el nombre més gran d'alcaldies i amb la presidència del Consell Comarcal
La victòria de CiU a la comarca del Baix Ebre en les darreres eleccions al Parlament, en què es va imposar en tots els municipis a excepció de Tivenys i va aconseguir un 39,4% dels vots, no desanima la resta de forces polítiques, que tenen l'ull posat en les municipals del 22 de maig. CiU també va ser la força més votada en les darreres municipals (2007) i té actualment 56 regidors a la comarca, a més de l'alcaldia de la capital, Tortosa. Ferran Bel i el seu equip van aconseguir recuperar el govern de Tortosa després de vuit anys d'alcalde socialista, Joan Sabaté. Mantenir l'àmplia majoria a Tortosa és un dels objectius de la federació nacionalista, mentre que pel PSC recuperar-la és la seua fita. Tot i que cap dels dos partits ha proclamat encara el candidat a la capital del Baix Ebre està clar que CiU tornarà a apostar per Bel i que els socialistes ho faran per Sabaté.
Els 56 regidors de CiU no van ser prou fa quatre anys per ser el partit amb més alcaldies a la comarca, on en té quatre i a més l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de Jesús. En canvi, ERC amb els seus 36 regidors va ser la tercera força en vots, però és qui té actualment més alcaldies: l'Aldea, Benifallet, Deltebre, el Perelló, Roquetes i Xerta, unes alcaldies que els republicans esperen revalidar el 22 de maig, encara que algunes són fruit de pactes postelectorals. “Podem repetir el nombre de regidors i tenir més presència en altres municipis”, ha dit el president d'ERC al Baix Ebre, Jordi Gaseni. El creixement d'ERC al Baix Ebre ha estat espectacular els darrers vuit anys: ha passat de 3 regidors el 1999, a 21 el 2003 i 36 el 2007, un creixement que va anar vinculat a la polèmica del Plan Hidrológico Nacional (PHN) i la mobilització al territori contra el transvasament de l'Ebre. I si CiU va ser la força més castigada en vots i pèrdua de regidors, els republicans van aparèixer en molts municipis en què no tenien representació, com és el cas de Deltebre. En canvi, a Tortosa o Roquetes, on ja hi havia presència d'ERC, el creixement va ser molt més modest el 2003. ERC decidirà durant les pròximes setmanes en quins municipis del Baix Ebre presenta candidatura, i assegura que probablement ho farà en més llocs que el 2007. Sí que presentaran candidatura a les catorze localitats i a l'EMD de Jesús CiU i el PSC. “Totes les comarques són importants, però el Baix Ebre fa de ròtula de les Terres de l'Ebre perquè inclou Tortosa”, ha manifestat el responsable de política municipal del PSC de les Terres de l'Ebre, Manel de la Vega. Pels socialistes, a més de recuperar l'alcaldia de Tortosa, un altre dels reptes és assolir la majoria absoluta a Roquetes, on un pacte entre la resta de forces polítiques els va desbancar de l'alcaldia. Actualment, el PSC té les alcaldies d'Aldover, Alfara de Carles, Camarles i Tivenys, i ha compartit la del Perelló i la de Xerta amb ERC.
Recuperar votants és la prioritat del PP, que va aconseguir 7 regidors en les darreres eleccions municipals (tot i que la regidora de Roquetes es va passar poc després al grup mixt). Dels 29 regidors que tenia el 1999, abans d'esclatar la polèmica pel transvasament, el PP va baixar a 13 regidors el 2003, que encara es van reduir més quatre anys més tard. En aquest cas, recuperar la força a Tortosa és una prioritat, ja que el PP ha passat de ser un grup municipal amb sis regidors a l'Ajuntament i amb possibilitats d'aconseguir l'alcaldia a tenir-ne només un. També ICV té un regidor a l'Ajuntament tortosí, que és de fet l'únic regidor de la formació ecosocialista al Baix Ebre. I és que ICV encara arrossega la marxa d'històrics del partit a Terres de l'Ebre cap al PSC. La prioritat d'ICV serà incrementar la presència a l'Ajuntament de Tortosa, per recuperar el segon regidor que va obtenir el 2003.
Pel que fa als grups independents, la Federació d'Independents de Catalunya (FIC) té dos regidors al Baix Ebre i encara no ha decidit quines candidatures presentarà. A més, hi ha dos regidors més independents que no pertanyen a aquesta federació. També caldrà veure si Plataforma per Catalunya o Solidaritat Catalana per la Independència aconsegueixen representació a la comarca.
Quant al Consell Comarcal del Baix Ebre, ERC en té la presidència i hi governa amb CiU. També el PSC i el PP tenen representació al Consell Comarcal, ens en què tots els partits han estat al govern, però que els socialistes encara no han aconseguit presidir.
Llocs de treball
La creació d'ocupació al Baix Ebre és la prioritat de totes les forces polítiques. És una comarca que ha estat fortament colpejada per la crisi econòmica –una crisi que ha fet aprimar encara més el teixit industrial– i que encara no ha superat el tancament de la multinacional Lear, que va deixar 515 treballadors al carrer. En aquest sentit, l'impuls del polígon Catalunya Sud és un dels reptes no només del Baix Ebre, sinó del conjunt de les Terres de l'Ebre. Aquest polígon, situat entre els termes municipals de Tortosa i l'Aldea, oferirà en els pròxims anys sòl industrial en quantitat, però també amb una dotació apropiada d'aigua, llum i gas. En aquest sentit, el Catalunya Sud rebrà enguany una injecció econòmica de 4,5 milions d'euros provinents del fons d'industrialització de l'Estat. L'equidistància d'aquest polígon respecte de Barcelona, València i Saragossa pot afavorir la implantació d'indústries, una vegada es comence a superar la situació de crisi econòmica.
A més de rebaixar l'atur, els partits polítics es plantegen com una prioritat la millora de les infraestructures de comunicació, un dels dèficits històrics del Baix Ebre. “Hem de pressionar el govern perquè el dèficit d'infraestructures es corregeixi”, ha dit el vicepresident de CiU al Baix Ebre, Joan Pere Gómez. La represa de les obres de la variant de l'Aldea o el projecte de l'autovia A-7 són vitals també per al desenvolupament econòmic de la comarca. Però la realitat és que al marge de la pressió política els ajuntaments tenen poca capacitat d'actuació per desencallar aquestes infraestructures bàsiques.
