Aromes electorals

A Espanya no és temps de pactes. El PP vol guanyar en solitari les eleccions del maig i després les generals. La tàctica és no pactar res amb ningú. Tot apunta que a partir d'ara no hi haurà pactes laborals. Ni amb el sistema de pensions. Ni amb les retallades autonòmiques, ja que ara no toca reduir competències a comunitats que té guanyades com València i Madrid. En aquest sentit es poden ajornar les pretensions del PP d'una retallada pressupostària. Val a dir que sempre estan disposats a pactar amb el PSOE reduccions per a Catalunya.

A Mariano Rajoy li han aconsellat que per guanyar les dues pròximes eleccions ha de fer missatges lineals. No ha d'entrar en el detall de les pensions. Ni del sistema financer. Li aconsellen que l'actual govern les posi a la pràctica i així es desgasti. Tot el que passi aquesta setmana en les negociacions entre el govern, els sindicats i la patronal li importa poc a Rajoy. Es com si no hi tingués res a veure. Des de fa dies cal fixar-se que Rajoy parla com a futur llogater de la Moncloa. Com a molt sap que li queden tretze mesos.

És la mateixa sensació que tenia Artur Mas que en el darrer any d'oposició li van aconsellar que l'única cosa que havia de fer era seguir la frase bíblica d'esperar que el cadàver del teu enemic passi per davant de casa teva...

La política espanyola està impregnada d'aroma electoral. S'ha vist a la convenció del PP i en els darrers actes del PSOE. S'està obrint una nova etapa que la política catalana ha de saber aprofitar més que mai. Tal com va fer en l'època de la transició on els catalans van marcar la diferència amb operacions tan significatives ara com l'Assemblea Democràtica de Catalunya.