Eleccions sota l'efecte Carretero

Els esta­ments polítics de la comarca de la Cer­da­nya afron­ten des de les pas­sa­des elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya un període històric per la seva rei­vin­di­cació d'un esta­tus admi­nis­tra­tiu propi, simi­lar al que té actu­al­ment la Val d'Aran. I ho és més ate­nent al fet que el ple del Par­la­ment va rebut­jar a final de l'ante­rior legis­la­tura, amb els vots del PSC, ERC i ICV-EUiA, una pro­po­sició de llei per fer efec­tiu aquest règim espe­cial. La ini­ci­a­tiva, impul­sada pel Con­sell Comar­cal de la Cer­da­nya, recla­mava una orga­nit­zació admi­nis­tra­tiva pròpia i dema­nava la cessió de mul­ti­tud de com­petències, com les d'edu­cació, sani­tat i recap­tació de tri­buts. La Cer­da­nya rebutja ser inclosa en la vegue­ria de l'Alt Piri­neu i Aran i rei­vin­dica la uni­tat ter­ri­to­rial per­duda en el Trac­tat dels Piri­neus i per la divisió entre Lleida i Girona.

Per tant, amb nou govern a la Gene­ra­li­tat i amb unes elec­ci­ons muni­ci­pals d'aquí a pocs mesos, es torna a obrir les por­tes a les velles aspi­ra­ci­ons de la Cer­da­nya, que vol ser una uni­tat i no estar divi­dida entre els onze muni­ci­pis giro­nins i els sis de llei­da­tans actu­als, fet que com­porta una dis­persió admi­nis­tra­tiva que difi­culta i enca­reix qual­se­vol dels tràmits habi­tu­als o nor­mals que ha de fer qual­se­vol ciu­tadà, i més tenint en compte les pecu­li­ars comu­ni­ca­ci­ons mar­ca­des per l'oro­gra­fia pròpia de la mun­ta­nya.

L'altre gran repte que afronta la comarca de la Cer­da­nya és l'encaix entre la demanda de ser­veis i les rela­ci­ons històriques dels veïns de banda i banda de la divisió admi­nis­tra­tiva espa­nyola i fran­cesa i la forma que les admi­nis­tra­ci­ons hi han de donar. Pels veïns de les cer­da­nyes, la divisió és una qüestió total­ment arti­fi­cial. Això, a la pràctica, es tra­du­eix en una sèrie de ser­veis, la majo­ria bàsics, que presta l'ano­me­nada Cer­da­nya del sud als habi­tants de la Cer­da­nya de la Cata­lu­nya del Nord. I, és clar, tot ple­gat s'ha d'arti­cu­lar admi­nis­tra­ti­va­ment.

Dos rep­tes impor­tants que hau­ran d'afron­tar els nous ajun­ta­ments i el nou Con­sell Comar­cal. Les elec­ci­ons, per altra banda, seran un bon termòmetre per deter­mi­nar si l'apro­vació del pla d'orde­nació urbanística plu­ri­mu­ni­ci­pal de la Cer­da­nya, un pla comú per als muni­ci­pis de Bol­vir, Das, Fon­ta­nals de Cer­da­nya, Ger, Guils, Lles de Cer­da­nya, Meran­ges, Mon­tellà-Mar­ti­net, Prats, Pru­llans, Riu de Cer­da­nya i Urús passa fac­tura als res­pec­tius equips de govern i en quin sen­tit. El muni­cipi d'Alp, tot i no estar inclòs en aquesta revisió, serà un tema elec­to­ral de pri­mer ordre. De fet, ho ha estat durant bona part de l'actual man­dat, bàsica­ment pel desen­vo­lu­pa­ment que pre­veu del nucli de La Molina, que ha pro­pi­ciat el nai­xe­ment d'una pla­ta­forma ciu­ta­dana opo­si­tora.

I, final­ment, l'última de les claus més relle­vants dels pro­pers comi­cis, més enllà dels par­ti­cu­la­ris­mes de cada muni­cipi cerdà, serà l'efecte Car­re­tero. L'exal­calde de Puig­cerdà, excon­se­ller d'ERC i fun­da­dor de Rea­gru­pa­ment, Joan Car­re­tero, ha estat fins ara un actiu segur de la política de la Cer­da­nya i sobre­tot de la seva comarca. Ara, caldrà veure si, després de ser expul­sat d'ERC o d'aban­do­nar aquest par­tit, segons com es miri, i del cop que ha com­por­tat a la seva nova for­mació no obte­nir repre­sen­tació al Par­la­ment de Cata­lu­nya en els últims comi­cis cata­lans, tot ple­gat li passa fac­tura elec­to­ral.

En aquest sen­tit, cal des­ta­car l'acord entre ERC i Rea­gru­pa­ment per concórrer ple­gats a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals. No ha fet res més que pren­dre la idea llançada per l'alcalde de Puig­cerdà, Joan Pla­ne­lla (ERC), suc­ces­sor de Car­re­tero en el càrrec, de fer un front comú entre totes les for­ces inde­pen­den­tis­tes. De fet, Pla­ne­lla va arri­bar a afir­mar que els elec­tors de Puig­cerdà no enten­drien que no fos així. Ara, queda per veure si Soli­da­ri­tat per la Inde­pendència es pre­senta a la capi­tal de la Cer­da­nya i, si ho fa, si opta per inte­grar-se a la fórmula d'Acord Muni­ci­pal que han esco­llit ERC i Rea­gru­pa­ment. La llista estarà encapçalada per Joan Pla­ne­lla. Que ERC i Rea­gru­pa­ment vagin junts, pot jugar un paper impor­tant en l'estira-i-arronsa que man­te­nen el par­tit repu­blicà amb Con­vergència i Unió (CiU). ERC té des de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007 un total de 37 regi­dors i CiU, 50, sumant els de tots els muni­ci­pis de la comarca. La diferències és impor­tant, però es matisa si es pren en con­si­de­ració el fet que els repu­bli­cans són el par­tit més votat, amb un total de 3.201 vots cer­dans. En canvi, CiU, només n'obté 2.966. El major nom­bre de regi­dors l'acon­se­gueix amb la major presència als muni­ci­pis. En canvi, ERC con­cen­tra un gruix impor­tant del seu vot a Puig­cerdà. Aquest últim par­tit, governa, a més, a Llívia, Bell­ver de Cer­da­nya i Mon­tellà i Mar­ti­net de Cer­da­nya. A Isòvol està inte­grat a Inde­pen­dents per Isòvol, que com­par­teix les sigles amb Acord Muni­ci­pal.

CiU, per con­tra, governa a Alp, Fon­ta­nals de Cer­da­nya, Ger, Guils, Meran­ges, Urús, Lles, Prats i Sam­sor, Pru­llans i Riu de Cer­da­nya. Com ERC, els con­ver­gents tenen presència a bona part dels ajun­ta­ments cer­dans.

Quant a les altres for­ma­ci­ons polítiques i amb la incògnita encara de saber si Soli­da­ri­tat es pre­sen­tarà i a on, i si l'acord entre ERC i Rea­gru­pa­ment es repe­tirà en altres muni­ci­pis de la Cer­da­nya, el PSC inten­tarà fer el màxim nom­bre de llis­tes per millo­rar la seva presència en una comarca que històrica­ment no li ha estat propícia. En els últims comi­cis va ser amb 1.050 vots, la ter­cera for­mació en tant per cent de votants, però a molta distància d'ERC i CiU. Els soci­a­lis­tes tenen un regi­dor a Puig­cerdà i regi­dors inde­pen­dents sota les sigles de Progrés Muni­ci­pal a Alp (dos regi­dors), Isòvol (tres) i Llívia (tres).

ICV inten­tarà man­te­nir el regi­dor que té gràcies als 346 vots i és difícil que el PP obtin­gui repre­sen­tació, perquè en els últims comi­cis no va superar els 212 vots. Queda per veure el paper dels grups inde­pen­dents, que a la comarca de la Cer­da­nya sem­pre han tin­gut una implan­tació impor­tant. El 2007, van sumar 486 vots.