Les eleccions de la crisi al país rural

Les eleccions municipals, en un àmbit rural com la Conca de Barberà, sempre tenen un punt extra d'interès, que li atorga la proximitat entre els administradors i els administrats. Aquí tothom es coneix –la xafarderia popular sobre les llistes treu fum aquests dies– i les decisions més insignificants poden passar factura en qualsevol moment. Com a tot arreu, això sí, el repte ara és combatre la crisi –que també aquí ha deixat xifres d'aturats inusualment altes–, i els consistoris sorgits de les municipals hi hauran d'ajudar.

Superada l'etiqueta de comarca deprimida que va dur molts anys –el PIB per càpita avui és sols quatre punts per sota de la mitjana catalana–, ara no s'hi val a perdre pistonada, i en l'horitzó apareixen la logística i la indústria com a grans salvavides. I no parlem tan sols del nou polígon intermodal previst a Montblanc o de la possible inversió milionària de la multinacional xinesa Chery a l'Espluga de Francolí, sinó també de mantenir les empreses que ja hi ha. La indústria automobilística, una de les principals a la comarca, ha estat molt castigada per la crisi, però de moment se n'ha sortit sense daltabaixos notables en el seu principal motor, Frape Behr. A banda, la comarca, cruïlla de camins entre la Costa Daurada, el Pirineu i la vall de l'Ebre, també té deures pendents en infraestructures (autovia A-27, alliberament de l'autopista cap a Lleida o millora del pobre servei ferroviari amb Tarragona i Barcelona) i en la preservació mediambiental, amb el debat sobre la proliferació de parcs eòlics –que ja va ser clau per a canvis d'alcaldia a Conesa o Senan– i l'endarrerida declaració del parc natural de les muntanyes de Prades com a cavalls de batalla. Reorientar l'agricultura cap a productes de qualitat o aprofitar tots els encants naturals i patrimonials per al turisme rural són uns altres reptes que els nous alcaldes no deixaran de banda.

La contesa electoral té un punt d'interès afegit a la Catalunya rural: el debat sobre la viabilitat dels ajuntaments més petits, que es comença a qüestionar. I això provoca alarma a la Conca, on dels vint-i-dos municipis, disset no arriben al miler d'habitants, que temen pel manteniment de serveis que ara poden oferir a base d'anys d'esforços. L'històric fundador de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC) i alcalde de Pira des de la revolta contra el pla de residus de ja fa vint anys, Josep Pijoan, fa el crit d'alarma: “la llei de règim local i la de vegueries ja en parlen; hi haurà una neteja gran, primer s'eliminaran ajuts als municipis, i sense recursos per subsistir hauran de desaparèixer”. I és que fora de l'eix Montblanc-l'Espluga, i el subcentre de Santa Coloma, avisa, les possibilitats de creixement semblen molt limitades. Ell mateix, que no sap si seguirà, reflexiona a més que la crisi “ha deixat molt tocat el món local”, i això és un “condicionant important” a l'hora d'engrescar els joves perquè agafin el relleu i assumeixin responsabilitats.

Sigui com sigui, pel moviment que aquests dies viuen tots els partits per mirar de formar com més llistes millor, ningú diria que falten vocacions. La mateixa FIC, quarta força després d'haver estat la segona en tres convocatòries, confirma que es presentarà a la mitja dotzena de pobles on ja ho va fer el 2007 “i encara potser en algun altre”. La dominadora absoluta des del 1983 és CiU, que confirma, en boca del cap comarcal David Rovira, que presentarà almenys setze candidatures. A tot arreu excepte als pobles tradicionalment complicats com Barberà, Blancafort o Pira, amb el relleu d'algun il·lustre veterà com l'alcalde de Vilaverd, Ramon Abelló –on era des dels temps de Franco–, la continuïtat del mateix Rovira a l'Espluga, de Ramon Borràs a Santa Coloma i de Josep Amill a Sarral –on CDC tornarà a anar al marge d'UDC–, i amb cares noves com la de Joan Güell (23 anys) a Vimbodí i Poblet.

On potser està més indefinida la llista convergent és a Montblanc, on l'exalcalde i actual portaveu, Carles Carreras, “segurament no repetirà”, i hi haurà una renovació important. A la capital, precisament, és on la batalla electoral es presenta més oberta, ja que hi podrien concórrer no menys de set candidatures. La més votada des del 2003 ha estat la d'ERC encapçalada per Pep Andreu, l'actual alcalde, que s'està pensant si vol repetir. De la seva decisió –i d'alguna possible llista de Solidaritat, que ha dit que “hi ha gent activa a la Conca ”– pot dependre el resultat dels republicans en una de les comarques on tradicionalment són més forts –segona força des del 2003–, després que el daltabaix del 28-N hagi obert seriosos interrogants. De moment, repetiran com a mínim les vuit llistes del 2007 –“i se n'estan mirant quatre o cinc més", apunta el president comarcal, Ramon Caixal–-, amb el substitut de Ferran Civit, que plega com a cap de llista a l'Espluga com a principal incògnita.

Una incertesa semblant afronta la tercera força –segona en nombre de regidors– de la comarca, el PSC, que ha de començar per resoldre si es presenta en solitari a la capital o repeteix la coalició amb ICV dins d'Acord per Montblanc. Tal com explica el cap comarcal, Pere Domènech, els socialistes repetiran llista –en alguns casos podria ser l'única– en feus ja tradicionals com Barberà, Vimbodí o Vilanova de Prades, a més de Sarral o Vilaverd, i confien tornar-hi també a Santa Coloma i l'Espluga, on després d'un daltabaix el 2003 no es van presentar el 2007.

A banda de casos puntuals d'independents com els de Conesa, les Piles o els montblanquins Gent del Poble–ara a l'equip de govern–, és anecdòtica la presència d'altres partits: a banda de Montblanc, ICV només optarà al poble més petit, Senan, amb l'alcaldessa, Núria Albà, mentre fonts del PP –ara sense cap regidor– han anunciat candidatures a Montblanc –amb una llista renovada encapçalada per Josep M. Cabestany, en qui tenen força esperances dipositades–, Sarral i Santa Coloma, si bé encara no en descarten a l'Espluga i Solivella. Caldrà veure com acaba la irrupció de Plataforma per Catalunya, amb una llista a l'Espluga, la primera, i de moment única, a la comarca.