Parar els peus a Convergència
L'hegemonia de CiU és l'handicap que han d'afrontar la resta de partits, que aspiren a guanyar representació a la comarca
La federació nacionalista és la força més votada al Berguedà d'ençà del 1983 i actualment encapçala 20 dels 31 ajuntaments
Trencar l'hegemonia de CiU. Aquest és el repte que hauran d'afrontar la resta de partits que es presentin a les municipals del 22 maig al Berguedà, una comarca que s'ha mantingut fidel a la federació nacionalista pràcticament des del restabliment de la democràcia. Els convergents van ser la força més votada fa quatre anys, i van obtenir 108 regidors, set dels quals, a Berga. Un resultat que va permetre a Juli Gendrau formar govern en minoria i arrabassar l'alcaldia de la capital al PSC de l'històric Ramon Camps, que el 2003 va aconseguir guanyar per primera vegada les eleccions a la ciutat. Ara, l'objectiu de CiU és ampliar la majoria a Berga, mentre que els socialistes aspiren a millorar els resultats que van obtenir en les darreres municipals, en què van perdre un regidor i van quedar amb sis representants a l'Ajuntament.
Les eleccions celebrades fa quatre anys van consolidar CiU com el partit amb més alcaldies a la comarca. La federació té una presència significativa en els municipis petits, tot i que els acords postelectorals també li han permès governar en localitats com ara Puig-reig i Gironella durant el darrer any de mandat. En aquest últim municipi, CiU va prendre el relleu de les mans d'ERC, en un pacte que va perillar al principi de l'any passat quan la candidata a l'alcaldia, la llavors regidora d'Educació i Governació, Mercè Font (CiU), va ser destituïda per haver cobrat una factura de 477 euros que s'havia d'abonar a un proveïdor municipal. La regidora va acabar restituint els diners, i el juny passat, un cop superada la crisi, els convergents van assumir l'alcaldia. Durant el mandat, l'ombra de la sospita s'ha estès sobre l'alcalde de Cercs i president comarcal d'UDC, Ramon Civil, a qui l'Audiència de Barcelona va jutjar el setembre per haver pagat amb diners públics una multa de 1.502 euros imposada al titular de l'alcaldia per un afer urbanístic. El tribunal va absoldre Civil, que s'enfrontava a una pena de dos anys de presó, i ara l'alcalde –també diputat provincial– aspirarà a la reelecció.
Els maldecaps no han fet defallir la federació nacionalista, que afronta la propera contesa electoral amb “molta il·lusió”, segons explica el president comarcal de CDC, Ramon Minoves. “La idea és fer llistes en tots els municipis, i creiem que obtindrem uns resultats boníssims”, hi afegeix. CiU vol governar en solitari a Gironella i Puig-reig, tot i que també té en el punt de mira la capital de l'Alt Berguedà, Bagà, feu dels socialistes. La federació nacionalista, d'altra banda, confia a mantenir la seva majoria al govern del Consell Comarcal. El PSC aspira a mantenir ajuntaments importants, com ara els d'Avià, Olvan i la Pobla de Lillet, tot i que intentarà formalitzar candidatura en tots els municipis per tal de “guanyar alguna alcaldia més i, si és possible, cogovernar en algun ajuntament”, segons el responsable de política municipal de la federació Bages-Berguedà-Solsonès, Cristòfol Gimeno.
El repte d'ICV i del PP serà fer-se un lloc a Berga, on no tenen cap regidor. Els populars van quedar sense representant a la capital (l'únic que tenien a tota la comarca) a principi de mandat, després que el polèmic Josep Saña digués públicament que volia abandonar la formació perquè la línia espanyolista topava amb el seu sentiment catalanista. Saña, que va acabar deixant les files del partit i es va situar com a regidor no adscrit, va ser expulsat, i el PP es va resignar a no tenir cap representant al Berguedà.
Entre els independentistes, ERC farà front al seu progressiu debilitament a la comarca. “Treballem per guanyar més presència, sense intentar fer uns resultats que estiguin fora del nostre abast”, explica el president comarcal d'ERC, Ramon Costa, que no tanca les portes a la creació de coalicions. El Berguedà és la comarca on Solidaritat Catalana va aconseguir més percentatge de vots en les eleccions al Parlament (gairebé un 10%), la qual cosa la converteix en la tercera força més votada al territori, al davant dels republicans.
“Si poguéssim presentar una força formada per Reagrupament [no hi compareixerà en les municipals], Solidaritat, ERC i la CUP [només té representació a Berga, amb dos regidors], jo firmava demà mateix”, afirma el responsable d'acció municipal de SI a la Catalunya central, Albert Torres. El partit encara no ha pres cap decisió formal pel que fa a la confecció de llistes, però Torres destaca que Solidaritat busca “perfils exemplars”. “Partim de la base que no volem quantitat, sinó qualitat”, hi afegeix.
Com totes les comarques, el Berguedà ha viscut intensament la crisi, i aquest serà, previsiblement, un dels temes importants de la contesa. Moltes empreses han hagut de tancar, i la comarca ha dipositat les seves esperances en el nou polígon comarcal d'Olvan, que ha d'afavorir el creixement industrial. El Berguedà també confia el seu futur econòmic al turisme, i les diverses parts implicades coincideixen que cal treure el màxim profit d'elements com ara el santuari de Queralt, les restes de les colònies tèxtils, la natura i la gastronomia. El debat també inclourà les infraestructures viàries, ja que la comarca reclama la conversió en autovia del tram de la C-16 entre Berga i Bagà, i que es potenciï l'eix E-9, un projecte de ruta europea que enllaça Barcelona amb París. Una altra qüestió pendent és la millora de les telecomunicacions, ja que en algun nucli encara hi ha problemes amb la cobertura de telefonia mòbil i la connexió a internet.
El poble més petit de Catalunya
Al Berguedà, el 50% dels municipis tenen menys de 200 habitants, i el tracte personal amb els aspirants a fer d'alcalde és més important que la seva sigla. El cas més paradigmàtic és el de Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya. El municipi, on viuen 31 persones, té un règim de consell obert i tots els censats són regidors. L'alcalde és Ramon Vilalta, que va guanyar les darreres eleccions com a candidat d'ERC-AM, malgrat que el 2003 ho havia fet amb Progrés Municipal, la marca blanca del PSC.