Vegueries? Ni Penedès ni res

No podrem dir que no han estat fidels als seus com­pro­mi­sos. En el dar­rer tram de la legis­la­tura pas­sada CiU votava en con­tra de la llei de vegue­ries. Alguns ens volien fer creure que ho feien perquè la llei no incloïa el Penedès. Fals! Engany! Men­tida podrida!

Ara la vice­pre­si­denta amb la seva argu­men­tació fa més com­pren­si­ble la decisió de no tirar enda­vant les vegue­ries i segu­ra­ment amb volun­tat que la seva apli­cació sigui més tran­quil·la i es dilu­ei­xin les mol­tes –massa, a l'enten­dre del legis­la­dor– rei­vin­di­ca­ci­ons al vol­tant de la llei. Apel·la l'Hono­ra­ble Senyora Ortega a la situ­ació econòmica, que és greu, molt greu cer­ta­ment, per para­lit­zar la llei i fer estalvi, però és ben pos­si­ble que, apli­cant la llei amb valen­tia i fent una divisió ter­ri­to­rial seri­osa i que entomi el pro­blema de l'excés de muni­ci­pis i la recon­versió cap a la des­a­pa­rició dels con­sells comar­cals, la llei tingués l'efecte estal­vi­a­dor de recur­sos públics i d'admi­nis­tra­ci­ons. Això, però, costa més i té efec­tes elec­to­rals també, i natu­ral­ment de des­gast polític, que ningú òbvi­a­ment vol assu­mir, i menys en un prin­cipi de legis­la­tura. La crisi econòmica no pot esde­ve­nir una excusa recur­rent i menys en un aspecte com la divisió ter­ri­to­rial del país, que és un ele­ment estruc­tu­ral. Si el govern té la capa­ci­tat perquè s'enten­gui i es pro­mo­gui el canvi de divisió que s'adi­gui a les neces­si­tats del país, la ciu­ta­da­nia ho entendrà per­fec­ta­ment. El dilema és saber si el govern té aquesta capa­ci­tat o es mou sen­zi­lla­ment per un ini­cial tac­ti­cisme; o aquesta manca de capa­ci­tat serà, com temem, el cap­te­ni­ment del govern men­tre li per­to­qui gover­nar.

Quan no s'han fet can­vis neces­sa­ris –mea culpa trans­ver­sal i col·lec­tiu– en temps de bonança, i no s'han fet per man­te­nir avan­tat­ges elec­to­rals, per man­dra ins­ti­tu­ci­o­nal, per desídia política i per no inco­mo­dar el poder esta­blert, ara és un bon moment tot i la situ­ació de crisi. L'efecte de la crisi pot fer els can­vis més com­pren­si­bles per tot­hom, perquè tots ente­nem que quan la situ­ació és greu cal estrènyer-se el cin­turó. I segu­ra­ment posant fil a l'agu­lla podríem fer la divisió ter­ri­to­rial que ens faria més forts en el futur.

És para­do­xal cons­ta­tar que els que des de l'opo­sició lla­vors i ara al govern, i els que des del govern lla­vors i ara a l'opo­sició, han coin­ci­dit de fet. No hi haurà vegue­ries, de moment, i tal com s'està plan­te­jant el tema temem que va per llarg. Lògica­ment, cal replan­te­jar les estratègies i els mis­sat­ges dels qui con­si­de­rem que la via­bi­li­tat i la neces­si­tat de la vegue­ria del Penedès no són un caprici con­jun­tu­ral sinó una neces­si­tat estruc­tu­ral del país i que pot millo­rar les pos­si­bi­li­tats dels ciu­ta­dans del Penedès.

No hi ha dubte que tot ple­gat ens mena a una situ­ació d'atzu­cac pro­vi­si­o­nal i per tant cal reac­ci­o­nar amb plan­te­ja­ments rea­lis­tes i que assen­tin les bases teòriques sòlides per refer­mar la com­pe­ti­ti­vi­tat de la vegue­ria del Penedès i la capa­ci­tat per millo­rar les con­di­ci­ons dels seus habi­tants.

Ve un temps de recés que ben admi­nis­trat pot donar més coherència i més soli­desa argu­men­tal. Només cal posar-s'hi. A vega­des, en política, un pas enrere pot sig­ni­fi­car, després, tres pas­ses enda­vant.