Calendari per la independència

Ara que fins i tot el senyor Jordi Pujol ha reconegut públicament que la identitat de Catalunya no sobreviurà si no es constitueix en estat propi, ara que el president de la Generalitat parla de “situació de no retorn” i de “trencament”, ha arribat el moment que el Parlament faci el gest amb valentia i declari de manera unilateral la independència. Aquesta declaració pot ser acceptada per les principals democràcies del món, els estats de la UE i els EUA.

Els resultats de les eleccions de la tardor del 2010 han portat al Parlament de Catalunya un nombre suficient de diputats que poden declarar la Independència amb una àmplia majoria.

En ser necessària una preparació prèvia per cercar el suport internacional, és urgent que el govern de la Generalitat i els membres del Parlament comencin les gestions davant dels estats que ens poden donar suport. Si es treballa adequadament, la declaració d'independència es podria fer l'11 de setembre del 2011. La negociació amb l'Estat espanyol no ha de ser llarga, en tres mesos ha de ser suficient. L'1 de gener del 2012 podria néixer el nou estat amb el nom de República Catalana.

Aquesta previsió pot semblar una utopia. A les persones que tota la vida han lluitat en defensa de la Nació Catalana els pot semblar impossible que hagi arribat l'hora. Són molts anys de lluita, sense veure resultats. A aquestes persones els vull dir que la seva lluita no ha estat inútil; gràcies a elles hem arribat a la situació actual. Ara, la independència és possible gràcies a aquells que, arriscant la seva vida, passant per la presó i l'exili, han mantingut viu l'esperit d'una nació que no es resigna a viure sotmesa. Els que en la clandestinitat cultivaren la llengua o els que utilitzant mètodes arrauxats es van enfrontar a l'opressió; els que organitzen manifestacions i plataformes i també una minoria des de dintre dels partits. Tots han contribuït a fer possible que, aviat, Catalunya sigui lliure.

En la situació actual d'Europa, té molta més força un parlament que qualsevol institució militar. No hi ha perill de soroll de sabres, això és cosa del passat. En els darrers quaranta anys la voluntat d'un poble és respectada com no ho havia estat mai al Vell Continent.

L'exemple és la multitud de nous estats que han esdevingut independents a Europa en els darrers vint anys.