Reinventar el territori

El Maresme es defineix com a comarca només administrativament. La seva peculiar estructura, amb els dos extrems lligats a les demarcacions de Barcelona i Girona, han marcat des de sempre realitats tan diverses com, en algunes ocasions, contraposades. Davant d'una capital a la qual li costa exercir com a tal i encapçalar sinergies que trobin resposta arreu del territori, trobem un sud marcat per la seva proximitat a la gran urbs que és Barcelona, amb un teixit industrial que va a menys i un valent oasi dedicat al sector de la viticultura. El Maresme central és l'únic que identifica Mataró com el seu pol d'atracció, bàsicament de serveis, mentre que al nord de la comarca subsisteix una agricultura en regressió i es manté un model econòmic basat en el turisme com a motor principal. Un motor, però, que és víctima de les conseqüències de deixar de funcionar amb un carburant que ha quedat ancorat al passat i que du per nom turisme de masses. El Maresme, doncs, fa malabarismes per mantenir una economia diversificada i que busca en l'especialització la seva sortida del pou en què l'ha deixat l'explosió dela bombolla immobiliària. En aquest escenari gris gairebé negre, la comarca arrossega prop d'un 16% d'atur que només pot alleugerir la temporada turística. Una temporada que el Consell Comarcal del Maresme –que en el darrer mandat ha estat capaç d'abanderar iniciatives amb voluntat de ser comunes a tot el territori– pretén desestacionalitzar per garantir una oferta atractiva al visitant de proximitat, més interessat per la gastronomia o el paisatge que no pas per les platges i el sol. La diversificació del turisme és un dels punts forts de l'anomenat Pla estratègic Maresme 2015, un document consensuat entre tots els partits polítics que té com a objectiu “conservar i millorar la qualitat de vida dels habitants del Maresme i aconseguir que el territori sigui atractiu tant per als residents com per a les empreses”. Un repte amb dificultat afegida a causa d'un panorama de crisi que fa massa anys que dura i que enllaça amb un moment especialment delicat pel que fa a l'impuls de les infraestructures, sobretot viàries, que el Maresme necessita. La victòria d'haver pacificat el tram de l'N-II al seu pas pel sud de la comarca ha quedat deslluïda amb l'aparició d'un espai d'enfrontament amb la societat civil: la via alternativa a aquesta carretera que s'ha de construir al costat de l'autopista C-32. La ja coneguda com a ronda Maresme es va dibuixar sobre plànol poc abans del canvi de govern decidit a les urnes el passat mes de novembre i avui no hi ha encara una resposta clara sobre el seu futur. Com tampoc la hi ha sobre la ronda de Mataró, la primera peça de la nova xarxa viària que es defensa com un avenç en les comunicacions al territori. Un territori afectat també per una xarxa ferroviària situada al litoral i que clama per traslladar-se a l'interior i un projecte de tren orbital que uneixi Mataró amb el Vallès que, de moment, s'ha guardat en un calaix.

Una de les peces clau de futur serà sens dubte el Tecnocampus, inaugurat oficialment a Mataró fa tan sols tres mesos i que està cridat a convertir-se en la icona d'aquest segle XXI. La seva missió és clara: ajudar a fer el canvi econòmic que necessita el territori per no haver de dependre tant de sectors massa conjunturals com ara el tèxtil i potenciar-ne d'altres de més tecnològics, basats en el coneixement i que donin cert valor afegit. Aquest binomi entre coneixement –a través de la unificació de les escoles universitàries– i empreses de sectors emergents capitalitza l'aposta del parc científic i de la innovació com a principal aposta per redreçar l'economia de la ciutat.

En aquest context, les eleccions municipals del 22 de maig que ve obren la porta a canvis importants en l'equilibri de forces al Maresme. Fa quatre anys, el PSC es va recuperar del cop sofert el 2003 i es va situar com a primera força en vots, recuperant alcaldies significatives com Pineda de Mar, en mans convergents des de feia vuit anys, i arrodonint una presència forta al nord del Maresme amb peces clau com ara Malgrat de Mar i Palafolls, amb alcaldes històrics que han rebut la petició formal del partit d'aguantar ferms després de la davallada soferta en les autonòmiques del novembre passat. El model de forces d'esquerres als governs s'ha patentat en els últims quatre anys arreu del territori, amb fórmules que han funcionat sense problemes –Mataró n'és un exemple clar– i d'altres que no s'han acabat de consolidar. Sense anar més lluny, la picabaralla entre PSC i ICV pel nom proposat per la presidència del Consell Comarcal va afavorir que es convidés CiU a formar part d'un govern, en què també es mantenia ERC, vetat als convergents des del 1999.

Pel que fa a CiU, la federació nacionalista es presentarà unida a totes les poblacions –excepte a Canet, on sembla que els dos partits tornaran a anar separats– i està convençuda que pot aprofitar l'aurèola d'èxit que envolta Artur Mas. També és conscient que, ara més que mai, necessitarà majories àmplies tant per continuar governant allà on ningú no discuteix la seva fortalesa –Premià de Mar, Vilassar de Mar, Tordera, Santa Susanna– com en aquells municipis on tot i haver guanyat les eleccions no va poder accedir a l'alcaldia, com ara Calella i Canet. ERC renova bona part dels caps de llista amb l'esperança de captar nous electors, frenar al màxim la deserció del seu electorat i sent conscient que l'espai nacional i independentista està molt repartit amb altres opcions com la CUP o SI, si acaba presentant candidatura. El PP, ara tercera força a la comarca, confia revalidar resultats a les municipals i fer-se imprescindible per formar govern, i ICV-EUiA veu amb preocupació que d'una banda la desaparició d'AM 2000 li talla les ales a Arenys de Munt i el canvi de cap de llista a Vilassar de Dalt pot obrir les portes a un nou rumb en les preferències dels ciutadans. Les llistes d'independents, al contrari que en altres comicis, perden embranzida.