Un empat tècnic per resoldre
El PSC va aconseguir situar-se el 2007 com a primera força en representació institucional, mentre que CiU va ser la primera força en vots, poc més de 350 que els socialistes
La comarca no vol quedar enrere en promoció turística
En les eleccions del 2007 es va produir al Pallars Sobirà el que es podria anomenar empat tècnic entre CiU i el PSC: la federació nacionalista va guanyar en nombre de vots i els socialistes van vèncer en nombre de regidors. Això es va traduir que CiU va mantenir el diputat provincial i es va fer forta, sobretot a la capital, Sort, on l'alcalde i diputat, Agustí López, va reforçar la seva majoria absoluta; mentre que el PSC va guanyar alcaldies i va poder governar el consell comarcal gràcies a un pacte amb les altres forces d'esquerra, ERC i ICV.
El dia 22 de maig al Pallars Sobirà es resoldrà el dubte sobre si els socialistes consoliden una presència forta i estable al Pirineu, un fet que als anys vuitanta i noranta i la primera meitat dels 2000 mai no van poder aconseguir, o bé si CiU recupera amb força la primacia d'anys anteriors i trasllada a les municipals els bons resultats que va registrar la coalició en les eleccions al Parlament, on al Pallars Sobirà va aconseguir dades de majoria absoluta, prop del 50% dels sufragis.
A distància d'aquestes dues forces, es troben ERC i ICV-EUiA. Esquerra ha aconseguit fer valer els seus regidors a la comarca i, a més de participar en el govern comarcal, disposa de dues alcaldies, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu, aquesta darrera a través d'una candidatura independent associada a Acord Municipal. Iniciativa, per la seva banda, va aconseguir el 2007 cinc regidors, quan fins llavors només n'havien tingut un en tota la represa democràtica, ni tan sols en l'etapa del PSUC havia obtingut penetrar amb representants institucionals. El PP, per la seva banda, no té cap representant, tot i que el 2003 n'havia tingut; l'opció dels populars en aquestes eleccions és intentar recuperar la representació aprofitant la millora que ja va significar per a aquest partit els resultats al Pirineu de les eleccions catalanes del 28 de novembre passat.
Durant aquest mandat, un dels fets polítics rellevants que s'han produït al Pallars Sobirà ha estat la crisi viscuda al Consell Comarcal. El president del consell i alcalde de Soriguera, Vicenç Mitjana, del PSC, va renunciar al càrrec al·legant oficialment motius personals, tot i que darrere de la crisi hi havia el malestar amb els socis al consell i amb la direcció del mateix partit. Mitjana es va mantenir com a conseller però va deixar el partit i va passar al grup mixt, i finalment va renunciar als seus càrrecs, fins i tot el d'alcalde del seu poble, per retirar-se decebut de la política. A la presidència del consell, el va substituir l'alcalde del Baix Pallars, Xavier Rivera, també del PSC i vetarà alcalde del seu municipi, des de fa un quart de segle.
Aquesta crisi la va aprofitar CiU per criticar un presumpte desgovern del consell comarcal, d'eina política que no està al servei dels municipis i acusen els grups que el governen d'haver actuat teledirigits des de les direccions dels partits a Lleida. Mentre que a la veïna comarcal del Pallars Jussà la situació és la inversa (els socialistes governen amb una posició forta la capital i CiU ho fa al consell comarcal), les crítiques dels uns i els altres són les mateixes: haver convertit el consell en un contrapoder del cap de comarca.
Els dos polítics amb força de la comarca són Agustí López (CiU) i Joaquim Llena (PSC). Tots dos són diputats al Parlament. López és alcalde des de l'any 1999 i disposa d'una majoria forta que no ha trontollat en els anys en què CiU en general anava de baixada en la primera dècada del 2000. En aquestes eleccions, el seu rival del PSC tornarà a ser una cara nova, tot i que l'agrupació local encara no l'ha escollit. Joaquim Llena, que va ser alcalde d'Alt Àneu, se'l considera un dels artífex de l'espectacular creixement i consolidació del PSC a les comarques del Pallars Sobirà, el Jussà i l'Alta Ribagorça, i els darrers anys ha estat el conseller d'Agricultura del darrer govern tripartit i primer secretari de la federació del PSC de les terres de Lleida i del Pirineu. Llena diu que les eleccions “es presenten bé” per al seu partit a la comarca i confia presentar llistes a gairebé tots els municipis.
Pressions als pobles petits
Tot i això, Llena acusa CiU de pressionar algunes de les seves candidatures perquè es presentin com a candidatures independents, de manera que així els seus vots no sumarien a l'hora de conformar el Consell Comarcal ni la Diputació de Lleida. De fet, en comicis anteriors al Pirineu es va donar el cas contrari, a través de la plataforma Progrés Municipals el PSC va aconseguir atreure candidats independents i fins i tot algun alcalde de CiU. Llena confia que els electors valorin la feina del seu partit al consell i les alcaldies que ha gestionat i es fixa com un dels objectius trencar la forta majoria de CiU a Sort i consolidar alcaldies i augmentar-les. Des de l'altre costat, López confia que CiU pugi recuperar ajuntaments, així com el Consell Comarcal, del qual espera que es pugui transformar en un ens al servei dels municipis i no del partidisme.
En general, tots els partits fixen la sortida de la crisi com el gran assumpte a la comarca els pròxims quatre anys. El PSC exhibeix en aquest sentit la feina feta per Agricultura i Ramaderia i per la Diputació de Lleida, mentre que CiU posa l'atenció en la necessitat de potenciar el turisme a la comarca, la ramaderia i la gastronomia i fer arribar l'ADSL a tots els pobles. Alguns encara no en tenen. Agustí López considera que no s'han promocionat prou els seus atractius i que hi ha molta feina a fer per vendre la comarca a l'exterior, des de la neu fins al turisme de natura que genera el parc nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Maurici, els rius i els esports d'aventura o el senderisme. En matèria d'infraestructures, hi ha coincidència a reclamar el túnel de Comiols i Port del Cantó i –amb vista a un futur pressupostàriament més feliç– el de la Bonaigua. En aquesta matèria hi ha almenys una bona notícia: d'aquí a tres mesos l'Estat començarà les obres de la variant de Gerri de Sal, segons ha recordat Llena.