El búnquer de CiU a Ponent
Fins i tot en els anys de tripartit, CiU ha dominat el Pla d'Urgell amb comoditat, i acaba el mandat amb tretze de les setze alcaldies de la comarca
La comarca, eminentment agrícola, havia iniciat un procés d'industrialització, estroncat ara per la crisi
La comarca del Pla d'Urgell és un dels territoris on millor ha aguantat CiU la pujada de les forces d'esquerres, socialistes i republicans, que van originar els governs tripartits al Parlament, i també el canvi de color de nombrosos ajuntaments i consells comarcals durant la dècada del dos mil. En canvi, CiU acabarà aquest mandat amb 13 de les 16 alcaldies del Pla d'Urgell, inclosa la capital, Mollerussa, i amb la presidència d'un Consell Comarcal governat amb una plàcida majoria absoluta. En els anys de tripartit a la Generalitat, a la Diputació de Lleida i als consells de bona part del pla de Lleida, el Pla d'Urgell ha estat un autèntic búnquer electoral per a la federació nacionalista.
Aquesta situació política ha convertit el Pla d'Urgell en la principal factoria de dirigents de CDC a Ponent: Josep Grau, exalcalde de Mollerussa i conseller d'Agricultura durant alguns governs de Jordi Pujol, ha estat qui ha tingut el control de CiU a Ponent durant molts anys. I ara l'actual president del Consell Comarcal i alcalde de Fondarella, Joan Reñé, figura a totes les travesses com a futur president de la Diputació de Lleida i, per tant, serà qui controlarà CiU al territori si el resultat del 22-M ho permet.
La comarca és jove. Almenys en l'àmbit administratiu. Es va constituir l'any 1988 després de les demandes dels municipis d'emancipar-se de l'Urgell i constituir-se com un territori propi al voltant de la llavors emergent ciutat de Mollerussa com a capital de comarca, i identificat pels límits històrics que des de mitjan segle XIX li ha donat el canal d'Urgell. El canal va transformar un territori pobre de secà, castigat per les gelades de l'hivern i les calors intenses de l'estiu, en el graner de Catalunya. Es tracta d'una comarca pròspera de regadiu, de produccions agrícoles estables gràcies a l'aigua que cada any baixa sense falta del pantà d'Oliana, de petits propietaris de terra que en els últims anys han anat envellint mentre els seus fills preferien dedicar-se a la construcció o estudiaven o opositaven i deixaven la terra a lloguer a qui la volgués treballar. A partir dels anys noranta s'ha desenvolupat una incipient activitat industrial i logística, així com polígons industrials, i Mollerussa va créixer com a gran nucli comercial i residencial de la comarca i com a receptor d'immigració. La població estrangera constitueix el 19% del total, i a la ciutat de Mollerussa arriba al 29%. A Mollerussa es troba la gran empresa fruitera de Lleida, Nufri, i una de les constructores més potents de Ponent, el Grup Pujol. La renda familiar disponible es troba just en la mitjana de Catalunya, cap als 16.600 euros per persona, pràcticament igual que els 16.300 que es registren al conjunt del país.
En els darrers anys s'està desenvolupant una emergent activitat turística, a partir de la recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana: un embassament històric de la grandària de l'estany de Banyoles que es va dessecar durant el franquisme per aprofitar-lo com a terres de conreu i que ara és un dels espais de natura i oci més atractius de les terres de Ponent.
En el mandat que ara acaba, el gran fenomen polític s'ha produït a Mollerussa. El 2007 el PSC va aconseguir per primer cop convertir-se en el primera força a la ciutat, i els socialistes van aconseguir-hi l'alcaldia amb el suport d'ERC. Aquell canvi històric va ser molt celebrat en les files de l'esquerra. Per primer cop assaltaven el búnquer convergent de Ponent i assolien una fita fins llavors impensable.
Els socis, però, no es van entendre amb al govern de la ciutat i van protagonitzar una sorollosa trencadissa. Els republicans van marxar a l'oposició i van deixar anar acusacions d'irregularitats urbanístiques al PSC que finalment el jutjat va refusar. L'alcaldessa socialista, Teresa Ginestà, va continuar al capdavant de l'Ajuntament tot i que en minoria. CiU i ERC eren prou per formar un govern alternatiu, però enlloc d'això van intentar influir des de fora en el govern, cosa que va conduir el govern en minoria a una situació desesperada quan, el 2010, aclaparat per la falta de liquiditat i per uns problemes financers que s'arrossegaven des de feia més d'una dècada, no va poder aprovar un nou pla de viabilitat i un nou crèdit per pagar proveïdors. Ginestà, amb les mans lligades per governar, va dimitir a final d'any amb la resta del seu govern, i al seu lloc CiU i ERC han conformat un nou govern municipal de caràcter transitori fins a les eleccions municipals.
Així, la gran pugna a la comarca serà a la capital. CiU intentarà recuperar el miler de vots que va perdre el 2007 i que el van enviar a l'oposició. El PSC s'ha marcat com a objectiu mantenir les posicions i assegurar el primer lloc a Mollerussa. ERC, per la seva banda, també intentarà repetir la posició determinant que va aconseguir a la capital de comarca i en altres poblacions. El PP intentarà entrar en una comarca on la posició preponderant de CiU li barra el pas.
ERC, ICV, Rcat i SI
D'altra banda, a Mollerussa i a la comarca hi ha aquests dies contactes molt intensos per formar una candidatura unitària a Mollerussa amb forces independentistes, populars i d'esquerres, com una tercera via que trenqui la dualitat entre CiU i el PSC. Fonts d'ERC i d'ICV han confirmat aquests moviments, que es podrien traslladar a altres municipis del Pla d'Urgell. Rcat i SI han participat en aquest diàleg, tot i que no hi ha res tancat. Els ecosocialistes, que es van quedar el 2007 a 17 vots d'entrar al consistori, ja tenen escollit el seu cap de candidatura per a Mollerussa, Josep Antoni Hereu. Treballen per ser presents també en quatre candidatures més a la comarca. Precisament ahir al vespre els republicans també van proclamar el seu cap de candidatura a Mollerussa, Miquel Martín, fins ara regidor d'ERC a l'àrea econòmica de l'Ajuntament. En el seu discurs es va mostrar disposat a promoure una candidatura plural amb altres sensibilitats i amb entitats sense els lligams i interessos que atribueixen als dos partits grans.