Consolidar la nova fornada

En les elec­ci­ons del maig vinent, serà la ter­cera vegada que CiU inten­tarà acon­se­guir els rela­ti­va­ment pocs vots que en les dues ante­ri­ors oca­si­ons l'han dei­xat molt a prop de la majo­ria abso­luta a Ripoll. El 2003 va ser un tri­par­tit, ERC-PSC-ICV, el que va rele­gar els con­ver­gents a l'opo­sició i, el 2007, un bipar­tit d'ERC i del PSC. Sem­pre amb Jordi Munell, el subs­ti­tut d'Eudald Casa­desús, al cap­da­vant de la llista de CiU. Ara, Munell hi torna i, a més, ho fa en un con­text dife­rent. Per una banda, la fede­ració acaba de gua­nyar uns comi­cis gene­rals i, per l'altra, hi ha el des­gast lògic dels vuit anys de governs que ha pre­si­dit Teresa Jordà (ERC), que farà valer la impor­tant onada inver­sora que ha dei­xat equi­pa­ments de pri­mer ordre per a la capi­tal del Ripollès, com el nou museu etnogràfic, com el cen­tre de tec­ni­fi­cació espor­tiva i com un ambiciós pro­grama de reha­bi­li­tació inte­gral del nucli antic amb el vis­ti­plau de la llei de bar­ris.

Amb la incògnita encara de si ICV es tor­narà a pre­sen­tar a Ripoll –el 2007 no va obte­nir repre­sen­tació després de tenir-ne els ante­ri­ors 8 anys– i també de si Manuel Belda voldrà o podrà fer llista perquè el PP torni a tenir repre­sen­tació a l'arc con­sis­to­rial de Ripoll, les muni­ci­pals en aquesta vila tor­na­ran a ser clara­ment bipar­ti­dis­tes, amb un clar pro­ta­go­nisme de Jordà i Munell.

Enric Pérez s'ha con­so­li­dat des de la pre­sidència del Con­sell Comar­cal del Ripollès i des de l'equip de govern de Ripoll com un bon relleu gene­ra­ci­o­nal pel PSC de l'etapa dels històrics Pere Jordi Pie­lla, Eudald Fajula i Jaume Camps, tot i que aquest últim aguanta encara al govern bipar­tit. Això no obs­tant i amb la inèrcia encara del vot de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment, és difícil que pugui aspi­rar a l'alcal­dia. Sí que pot con­ti­nuar fent un paper clau a l'hora de deci­dir majo­ries com fins ara.

Pérez i Jordà, i a una mica més de distància Munell, for­men part de la nova gene­ració de polítics ripo­lle­sos que, pre­ci­sa­ment a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals, es con­so­li­da­ran ja com una rea­li­tat. Els casos més emblemàtics són els de Marc Prat (CiU), a Ribes de Fre­ser; Núria López (PSC), a Camp­devànol; Ramon Roqué (PSC), a Sant Joan de les Aba­des­ses; i Esteve Costa (Inde­pen­dents per Lla­nars), a Lla­nars. Tots qua­tre han estat alcal­des per pri­mera vegada i, ara, hau­ran de pas­sar revàlida.

Prat ha tin­gut un man­dat rela­ti­va­ment plàcid, gràcies a la majo­ria abso­luta de què ha dis­po­sat. Ni el debat sobre la vari­ant de Ribes i el nou túnel de Toses no l'ha aga­fat de ple. Man­te­nir el nom­bre de regi­dors actual per la pèrdua de població, li ha estat un mal­de­cap de l'últim moment. La seva homòloga veïna, Núria López, no ho ha tin­gut tan fàcil. A part del males­tar que va cau­sar en una part de la població la revisió del pla gene­ral d'urba­nisme de Camp­devànol, ha hagut de fer front a una crisi interna del govern tri­par­tit, que final­ment ha dei­xat en mino­ria el PSC i ICV, amb l'expulsió del regi­dor no ads­crit Ramon Perer­nau, que ha pas­sat a l'opo­sició. Tot i les ten­si­ons inter­nes, ha sabut tirar enda­vant el pla gene­ral, ha acon­se­guit fer entrar a la llei de bar­ris la reha­bi­li­tació inte­gral de la trama viària ori­gi­nal del poble i ha afron­tat la reno­vació de ser­veis bàsics.

Ramon Roqué ha tin­gut una majo­ria àmplia, tot i que ha tin­gut una con­tun­dent opo­sició d'ERC després que Eli­sa­bet Regué deixés l'Ajun­ta­ment per fer pos­si­ble una reno­vació del grup muni­ci­pal ja amb vista a les pro­pe­res elec­ci­ons. El nou pla gene­ral, les orde­nan­ces i les finan­ces del con­sis­tori i equi­pa­ments com els espor­tius i els docents han estat objecte de litigi polític i, ara, els comi­cis han de con­fir­mar l'esta­tus polític actual o bé si ERC recu­pera el ter­reny per­dut ines­pe­ra­da­ment el 2007. CiU, amb l'exal­calde Gerard Costa com a únic repre­sen­tant, acaba qua­tre anys de tran­sició. I, final­ment, hi ha Esteve Costa, que a les pas­sa­des elec­ci­ons muni­ci­pals va posar fi al domini de CiU a Lla­nars. Al maig, haurà de fer valer la seva acció de govern (nova plaça de l'Om, recon­versió del cap de tir, depu­ra­dora nova, bio­massa, etc.) per superar els con­ver­gents, dels quals només va que­dar 13 vots per davant.

A la vall de Cam­pro­don, CiU ha estat sem­pre el clar domi­na­dor a Set­ca­ses, Vila­llonga de Ter i Molló i, fins al man­dat pas­sat, també a Lla­nars. La fede­ració vol cen­trar esforços a Sant Pau de Segúries, on havia estat forta fins que Joan Solà, del grup inde­pen­dent que dóna suport al PSC, va asso­lir l'alcal­dia i sobre­tot a Cam­pro­don. En aquest últim muni­cipi, haurà de fer front a l'alcalde històric, Esteve Pujol (PSC), a qui setze anys de govern no han pas­sat fac­tura. Si no hi ha can­vis d'última hora, Pujol tor­narà a encapçalar la llista de mili­tants del PSC i d'inde­pen­dents, una fórmula que li ha donat bon resul­tat fins ara. Altres alcal­des històrics podrien no aspi­rar a la ree­lecció com Lluís Pairó (Molló). En el cas de Ramon Tubert (Ogassa) ja ha anun­ciat que no repe­tirà.