Aires de canvi en el graner de CiU

La incertesa marcarà les eleccions municipals a la Terra Alta, una comarca fins ara considerada com un dels graners més importants de vots de CiU a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Tant CiU com el PSC saben que, potser al marge d'algunes excepcions com Prat de Comte i la Pobla de Massaluca, s'ha acabat l'època de les llistes úniques i de les majories absolutes. Per tant, la fragmentació política que durant aquest mandat s'ha vist en ajuntaments com la Fatarella o Corbera d'Ebre es pot contagiar ara a la resta de la comarca. A més, s'espera un increment del nombre de candidatures d'ERC i del PP, que en alguns casos podrien decantar les alcaldies cap a un cantó o cap a l'altre. Uns vots que també seran decisius per al Consell Comarcal. De fet, en aquest mandat, el PP ha mantingut un alcalde d'ERC a Corbera d'Ebre, mentre que el vot de la consellera del PP va permetre que CiU continués governant el Consell Comarcal.

La sensació general és que bufen aires de canvi a la Terra Alta. D'una banda, a CiU estan convençuts que poden assolir l'alcaldia de Gandesa, capital de la comarca, on l'independent Miquel Aubà és alcalde des del 1999. En les eleccions del 2007, Aubà va estar a punt de deixar la política municipal, però la gent de la seua candidatura, Alternativa per Gandesa-FIC, li va demanar que tornés a encapçalar la llista. Així, fa quatre anys Aubà aspirava a la majoria absoluta, però finalment va necessitar els vots del PSC i d'ERC per formar govern. Durant els últims mesos, l'alcalde independent ha estat festejat pel PSC i també per CiU. Aubà, que fa poc més d'una setmana va decidir que aspirarà a la reelecció, si guanya podrà triar entre socialistes i convergents per fer el nou govern.

A Gandesa, segons ha avançat el president de CiU a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, la federació es presentarà amb el regidor Carles Luz. L'actual president de CDC a la Terra Alta fa anys que espera la seua oportunitat. En les eleccions del 2007, CiU va presentar l'expresident de la cooperativa agrícola, Pere Royo, però Aubà els va tornar a guanyar. Per la seua banda, al PSC també hauran de canviar el seu cap de llista, després que el seu candidat d'ara fa quatre anys, Fermín Andrés, decidís deixar la política activa. Però els socialistes encara no han confirmat la regidora Encarna Garcia com a candidata. Tampoc han decidit encara els seus candidats a Gandesa ni ERC ni el PP.

D'altra banda, CiU també confia aconseguir desbancar Joaquim Paladella (PSC-UPTA) de l'alcaldia de Batea. L'exdiputat és actualment l'home fort dels socialistes a la Terra Alta, i, de fet, Batea és un dels quatre municipis de l'Ebre on el PSC va guanyar les eleccions catalanes del novembre. A més, Paladella és sens dubte el gran rival polític de Pallarès, l'alcalde d'Arnes i nou delegat de la Generalitat a l'Ebre. Així, després de la contundent victòria del 28-N a la comarca, a CiU es van conjurar per guanyar a Batea en les municipals, el proper 22-M.

Però Paladella no només està convençut que tornarà a ser reelegit, sinó que propiciaran el canvi de govern al Consell Comarcal. Segons Paladella, el PSC-UPTA podrà governar en ajuntaments fins ara de CiU com el Pinell de Brai, on apostaran per l'actual portaveu socialista, Lluís Melich. Els socialistes podran aprofitar el desgast de CiU arran de la polèmica del projecte de l'abocador, i el fet que l'alcalde, Pere Martí, hauria decidit no presentar-se. En el cas de Bot, caldrà veure com influeix en l'electorat la moció de censura que Lluís Agut (APM-PM) i Francesc Fidel (EPB-AM) van signar el novembre del 2007, per apartar el convergent Andreu Martínez de l'alcaldia. El PSC apostarà de nou per Agut, ja que consideren que hi ha un abans i un després del seu accés a l'alcaldia. I a ERC, tot i que està per confirmar, també apostarien per Fidel, que ha estat l'alcalde durant l'últim tram del mandat. L'altre alcalde republicà a la comarca que repetirà serà Sebastià Frixach, de Corbera d'Ebre, ja que Carme Pelejà ja va dir que no repetiria com a candidata d'ERC a la Fatarella, segons ha recordat Pere Ferré, responsable de l'oficina de premsa de la federació a l'Ebre. ERC espera fer més llistes que el 2007 i incrementar el nombre de regidors en pobles com Arnes. Amb tot, els republicans són conscients que entrar en ajuntaments com ara Batea o Horta de Sant Joan és força complicat.

En el cas d'Horta de Sant Joan, la polèmica pel parc eòlic dels Pesells [rebutjat pel poble en referèndum i també pel consistori] podria influir en el resultat electoral. Si el govern negocia amb la promotora una ubicació fora del poble, afavorirà CiU i l'actual alcalde, Àngel Ferràs. Però si no és a temps de fer-ho abans de les eleccions municipals, s'obrirà un escenari que endurirà la campanya. Així, el regidor independent Jesús Carbó, d'Alternativa per Horta (ApH), ha explicat que encara no tenen decidit si tornaran a presentar la candidatura, creada fa quatre anys per vertebrar l'oposició popular al projecte. Però al marge del conflicte pels Pesells, ara ApH buscarà engrescar els veïns “amb ganes de canviar les coses” a Horta. En tot cas, s'espera un consistori força fragmentat, ja que, a més de les candidatures de CiU, PSC i ApH, també podria haver-n'hi una del PP.

El PP confia aprofitar el bon moment del partit a Catalunya, per augmentar el nombre de candidatures i recuperar el pes perdut a la Terra Alta, on va ser segona força des del 1983 fins al 1995. Però la gandesana Joana Jornet, vicepresidenta del Consell Comarcal, encara no té decidit si repetirà com a cap de llista. Per la seua banda, ICV difícilment farà una candidatura pròpia en cap de les 12 poblacions de la Terra Alta. Així ho ha reconegut el president d'ICV a l'Ebre, el tortosí Jaume Forcadell. “Només ho farem segons la situació política de cada poble, i si trobem les persones adequades”, ha assenyalat. Fa uns anys, Iniciativa va arribar a tenir un alcalde a Corbera d'Ebre, José Luis Gamero, però molts dels seus quadres estaven agrupats sota el paraigua dels independents de la UPTA, i finalment van decantar-se per assolir acords amb els socialistes, o bé per integrar-se en llistes d'ERC.