Política

La contra

Les llistes

Alguns noms generen sorpresa, no tant perquè no els encaixis en l'opció ideològica que han triat, sinó perquè han pres la valenta decisió de mullar-se i comprometre's

Les bústies de cor­reu dels peri­o­dis­tes s'omplen aquests dies de mis­sat­ges de par­tits polítics i can­di­dats que pre­sen­ten les per­so­nes que for­ma­ran part de les can­di­da­tu­res de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 22 de maig. Alguns noms gene­ren sor­presa, no tant perquè no els encai­xis en l'opció ideològica que han triat, sinó perquè han pres la valenta decisió de mullar-se i com­pro­me­tre's públi­ca­ment a favor d'un pro­jecte, cosa que ha dei­xat d'estar de moda. El com­promís és un dels valors defi­ci­ta­ris de l'actual soci­e­tat, per això mereix un res­pecte el fet que alguns noms pro­pis es mullin a favor, fins i tot, en alguns casos, de cau­ses per­du­des, d'opci­ons que és clar que ho tenen difícil per acce­dir a un govern.

L'ela­bo­ració de llis­tes és un moment deli­cat per als par­tits polítics. Han de pro­cu­rar equi­vo­car-se poc, per allò del “tal faràs, tal tro­baràs”… Estan sor­tint a la llum els noms de les per­so­nes que han dit que sí, i no sabem els que han dit que no, que són molts. Quan par­les amb els que han deci­dit com­pro­me­tre's notes que afron­ten el repte amb il·lusió i dei­xant de banda el des­pres­tigi en què ha cai­gut la política. Hi cre­uen, pen­sen que poden apor­tar coses, i s'han mullat. Això, avui, té mèrit.

D'igual manera que té mèrit el deci­dir-se a mun­tar par­tits i can­di­da­tu­res inde­pen­dents. Almenys, les que s'han orga­nit­zat de bona fe, i no per afanys de revenja. En aquest sen­tit, en alguns muni­ci­pis comen­cem a assis­tir a un espec­ta­cle ver­gonyós d'ambi­ent no pre­e­lec­to­ral, sinó gai­rebé prebèl·lic. Poso un exem­ple: Salou. Tinc la sen­sació que l'actual equip de govern, amb Pere Gra­na­dos al cap­da­vant, ha fet les coses rao­na­ble­ment bé, però li poso al balanç un dèficit impor­tant: no ha sabut curar feri­des, que con­ti­nuen supu­rant. I n'ha gene­rat de noves. Pot­ser no hi havia altre remei, però els rep­tes que hi ha sobre la taula fan que tot això sobri. D'aquí al maig no hi ha temps d'arre­glar les coses, més aviat empit­jo­ra­ran. I a par­tir del maig, qui sap. Tot dependrà de com que­din les coses i de quins siguin els jocs d'ali­an­ces que per­me­tin tirar enda­vant. Trenta anys i escaig després de la segre­gació ja seria hora que Salou tingués un Ajun­ta­ment nor­mal.

De feri­des noves, se n'han obert en altres muni­ci­pis. A Cam­brils, per exem­ple, amb l'espan­tada d'Oli­ver Klein… O a Crei­xell, o a Cala­fell…

Una curi­o­si­tat: on més enre­ves­sada està la política local és en muni­ci­pis de la costa, sal­vant hono­ra­bilíssi­mes excep­ci­ons. Per què deu ser?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.