Política

Llaços comercials difícils de trencar

xifres · Les exportacions catalanes al Japó mouen més de 430 milions

La moda i l'alimentació són els sectors més representats

Desigual volia obrir una botiga a Sendai

Mangoté dues botigues en centres comercials de Tòquio que han decidit tancar temporalment

Tothom que ha fet negocis al Japó destaca que és un mercat on costa molt entrar perquè els empresaris ho analitzen tot al detall i triguen molt a prendre una decisió tan important com és escollir un soci o donar el vistiplau a un nou producte, ja que tenen uns dels estàndards de qualitat més alts del món. Però també hi ha consens general a l'hora d'afirmar que quan s'inicia una relació, tant en l'àmbit personal com en el comercial, és molt difícil que es trenqui, ja que els nipons aposten pels vincles de llarga durada.

Actualment hi ha 24 empreses catalanes instal·lades al Japó, segons les dades del Departament d'Empresa de la Generalitat. Deu hi estan totalment implantades (tenen fàbrica al país), set hi han obert oficina de representació i set més hi tenen botigues. L'any passat, el volum de les exportacions al mercat nipó va créixer gairebé un 60%, ja que va passar dels 272,5 als 434,5 milions. Components d'automoció per proveir la potentíssima indústria automobilística, productes químics, comestibles i begudes són les principals mercaderies catalanes que entren al país. Com explica Amadeu Jensana, director de programes econòmics i cooperació de Casa Àsia, el Japó és un mercat molt tancat en temes energètics i financers, per això la majoria d'empreses catalanes que hi treballen són del negoci de gran consum. Des de fa anys, a més, els hàbits de consum dels japonesos estan canviant –s'estan occidentalitzant–, i branques com ara el menjar i la moda se n'aprofiten.

El país és molt dependent en l'àmbit alimentari, ja que té poc sòl i el sector és poc competitiu. A més, els nipons són cada vegada més sibarites i s'interessen per les cultures culinàries d'altres regions. La percepció de qualitat que es té dels aliments i begudes importats d'Europa juga a favor de les nostres empreses, com també del bon moment que viu la gastronomia catalana. Ho demostra l'obertura, fa set anys a Tòquio, del segon restaurant de Carme Ruscalleda, que actualment està analitzant tancar portes temporalment perquè tenen problemes d'abastament.

Hi ha més d'un centenar d'empreses agroalimentàries catalanes que exporten al Japó, entre les quals Aneto (caldos), Siró & Xavi (conserves de peix), Chocovic i un gran nombre de companyies especialitzades en el sector carni com ara Friselva, Espuña i Progust. Aquest mateix mes, una quinzena de firmes han participat, a l'estand de l'empresa pública Prodeca, al saló Foodex, el més important d'alimentació i begudes del país.

El grup Balfegó, de l'Ametlla de Mar, que pesca, engreixa i comercialitza tonyina roja, concentra un 45% de les vendes al mercat japonès, on envia setmanalment entre 30.000 i 35.000 quilos de tonyina roja. La firma ha reduït un 40% la seva activitat des de divendres, informa Lurdes Moreso. “Hem pogut contactar amb els nostres clients, que no han estat afectats pel tsunami”, explica el president, Pere Balfegó, que confia recuperar les vendes en el termini d'un mes. A més de ser els principals clients dels tonyinaires de l'Ametlla de Mar, els japonesos també són competidors, i tot i que les granges d'engreix de tonyina nipones són al sud del país i no han estat afectades per la catàstrofe, sí que han desaparegut bona part dels vaixells de pesca de tonyina salvatge.

El cava, a l'alça

Les begudes catalanes també són molt apreciades al Japó. El 2010, el país s'ha mantingut com el cinquè país importador de cava català. L'any passat s'hi van vendre més de cinc milions d'ampolles, un 20% més que el 2009, segons el Consell Regulador del Cava. Hi són presents grans companyies com ara Codorniu i Freixenet, però també pimes com ara Masia Puigmoltó, Mata i Coloma i El Xamfrà. Com explica el propietari d'aquest darrer celler, Francesc Domínguez, van començar a treballar amb aquest mercat gairebé per casualitat, però ja s'ha convertit en la principal destinació del seu producte (representa ara el 37% de les vendes, amb 47.000 ampolles). El Xamfrà distribueix a través de Union Liquors, empresa que encara no ha pogut comprovar l'estat de tots els seus magatzems al país. “Ens va costar comunicar-nos amb ells però sabem que estan tots bé –relata Domínguez–; el que desconeixem és si les 7.000 ampolles que teníem allà en estoc han estat danyades”. El grup preveu créixer al Japó un 10% cada any, i tot i que confia poder mantenir el pronòstic, admet que ara per ara tot és un gran interrogant. “L'avantatge és que ens estem obrint a altres mercats, com ara els Estats Units i el Brasil, i apostarem per aquests països si aquest falla”.

Analitzant la situació

Per Bodegas Torres, que va començar a distribuir al Japó el 1970, el país representa actualment el tretzè mercat en volum de vendes. Els seus vins es distribueixen a través de les empreses Suntory, Mikuni i Century, establertes a Tòquio. L'empresa explica que des que es va produir el terratrèmol “s'està en contacte amb tots tres distribuïdors per conèixer l'evolució dels fets i valorar la situació a cada moment”.

La moda catalana és l'altre gran sector representat al Japó. Mango ha hagut de tancar dues de les set botigues que té prop de Tòquio, ja que estan situades en centres comercials que han decidit cessar temporalment l'activitat. Enric Casi, director general de la firma, preveu que la resta de punts de venda operin amb normalitat, ja que, tot i que el gènere s'envia directament des d'aquí dos dies a la setmana i actualment hi arriba la meitat del material habitual, de moment les botigues estan ben abastides. Mango factura al Japó uns 7 milions d'euros, que li suposen el 0,5% de les vendes. Com destaca Casi, és un mercat important perquè té molts habitants i molt consum, però la firma ara està centrada en el creixement en el mercat xinès i rus. “El dia menys pensat l'atacarem seriosament”, afirma. La filosofia de Mango és adaptar la col·lecció als gustos locals, tot i que amb el Japó encara no ho faran: “Ens dirigim a un públic que busca les últimes tendències de moda; quan hi tinguem 300 o 400 botigues i busquem un target més ampli sí que adaptarem part de la roba als gustos més tradicionals com fem a l'Orient Mitjà”.

El desastre natural sí que ha afectat de ple els plans de Desigual al Japó, ja que la primera botiga que l'empresa havia d'obrir al país, aquest mateix trimestre, s'estava construint a Sendai, la població més castigada pel tsunami. El grup va inaugurar a final de l'any passat oficines i showroom a Tòquio com a primer pas per arribar a tenir en el mercat nipó fins a 400 botigues a mitjà termini (comptant corners i presència en punts multimarca). Desigual encara està analitzant la nova situació, però de moment ja ha tancat el showroom i ha fet tornar a casa els set treballadors desplaçats que tenia a la zona.

Les companyies catalanes que operen al Japó admeten que encara és molt d'hora per avançar esdeveniments perquè estan pendents de l'evolució de la crisi nuclear, però per l'expert de Casa Àsia Amadeu Jensana la situació es normalitzarà amb relativa rapidesa perquè “estem parlant majoritàriament d'exportacions de productes de consum que es poden interrompre i reprendre fàcilment”.

5
milions
d'ampolles de cava, gairebé un 20% més que el 2009, es van vendre al Japó l'any passat, la cinquena destinació de les exportacions del sector.
37
per cent
de les vendes del celler català El Xamfrà, 47.000 ampolles, van a parar actualment al seu principal mercat, el nipó.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.