Llaços comercials difícils de trencar

Tothom que ha fet negocis al Japó destaca que és un mercat on costa molt entrar perquè els empresaris ho analitzen tot al detall i triguen molt a prendre una decisió tan important com és escollir un soci o donar el vistiplau a un nou producte, ja que tenen uns dels estàndards de qualitat més alts del món. Però també hi ha consens general a l'hora d'afirmar que quan s'inicia una relació, tant en l'àmbit personal com en el comercial, és molt difícil que es trenqui, ja que els nipons aposten pels vincles de llarga durada.

Actualment hi ha 24 empreses catalanes instal·lades al Japó, segons les dades del Departament d'Empresa de la Generalitat. Deu hi estan totalment implantades (tenen fàbrica al país), set hi han obert oficina de representació i set més hi tenen botigues. L'any passat, el volum de les exportacions al mercat nipó va créixer gairebé un 60%, ja que va passar dels 272,5 als 434,5 milions. Components d'automoció per proveir la potentíssima indústria automobilística, productes químics, comestibles i begudes són les principals mercaderies catalanes que entren al país. Com explica Amadeu Jensana, director de programes econòmics i cooperació de Casa Àsia, el Japó és un mercat molt tancat en temes energètics i financers, per això la majoria d'empreses catalanes que hi treballen són del negoci de gran consum. Des de fa anys, a més, els hàbits de consum dels japonesos estan canviant –s'estan occidentalitzant–, i branques com ara el menjar i la moda se n'aprofiten.

El país és molt dependent en l'àmbit alimentari, ja que té poc sòl i el sector és poc competitiu. A més, els nipons són cada vegada més sibarites i s'interessen per les cultures culinàries d'altres regions. La percepció de qualitat que es té dels aliments i begudes importats d'Europa juga a favor de les nostres empreses, com també del bon moment que viu la gastronomia catalana. Ho demostra l'obertura, fa set anys a Tòquio, del segon restaurant de Carme Ruscalleda, que actualment està analitzant tancar portes temporalment perquè tenen problemes d'abastament.

Hi ha més d'un centenar d'empreses agroalimentàries catalanes que exporten al Japó, entre les quals Aneto (caldos), Siró & Xavi (conserves de peix), Chocovic i un gran nombre de companyies especialitzades en el sector carni com ara Friselva, Espuña i Progust. Aquest mateix mes, una quinzena de firmes han participat, a l'estand de l'empresa pública Prodeca, al saló Foodex, el més important d'alimentació i begudes del país.

El grup Balfegó, de l'Ametlla de Mar, que pesca, engreixa i comercialitza tonyina roja, concentra un 45% de les vendes al mercat japonès, on envia setmanalment entre 30.000 i 35.000 quilos de tonyina roja. La firma ha reduït un 40% la seva activitat des de divendres, informa Lurdes Moreso. “Hem pogut contactar amb els nostres clients, que no han estat afectats pel tsunami”, explica el president, Pere Balfegó, que confia recuperar les vendes en el termini d'un mes. A més de ser els principals clients dels tonyinaires de l'Ametlla de Mar, els japonesos també són competidors, i tot i que les granges d'engreix de tonyina nipones són al sud del país i no han estat afectades per la catàstrofe, sí que han desaparegut bona part dels vaixells de pesca de tonyina salvatge.