Repensar Silla

Sí, repensar Silla, perquè Silla, el meu poble, s'ha quedat estacat dins d'un clot, com aquells carros que circulaven fa anys per camins de terra i quan plovia, se'ls clavava la roda amb la llanta metàl·lica al paviment reblanit per l'aigua i l'animal es veia impotent per traure el vehicle del fang, per més fuetades que li espolsara el carreter.

No es tracta de criticar de manera gratuïta els governs que ha tingut el poble en els darrers anys. No és el cas, doncs si Baixauli dona la impressió de no haver sabut desengantxar-se la pasta dels dits, dels vuit anys de quatripartit (el PP, un/a alcalde/ssa en solitari i un parell d'escolans més) algú hauria de donar més d'una explicació i encara no ho ha fet. Però, com he dit, la meua intenció va per un altre camí.

Resulta que no més en fer una ullada pels pobles del voltant veus una activitat econòmica que no apreciem al nostre poble. Picassent, Beniparrell, Albal i Alcàsser deixen Silla en la penombra ara per ara. El nostre Ajuntament deu més que divisa i està pitjor que en fallida econòmica (diuen que no paga ni xapa). En la nostra societat el ritme de la vida ciutadana el marquen les falles i les confraries de les esglésies, unes tocant el tabal, de festa, les altres repartint ajudes de subsistència alimentària a qui té problemes fins i tot per dur un mos de pa a la seua boca.

La fragmentació política (fins cinc partits polítics tenen escó al plenari municipal i dos més no han superat la condició d'extraparlamentaris, però, també tenen votants) és vista per les minories com una sort que els permet gaudir d'un lloc al sol i, per les majories, com una mena de gra al cul incòmode i fotedor (perdó per la brofegada) que no els deixa viure ni riure. Per si amb això no n'hi havia prou, tot ens indica que el dia 22 de maig competirà una candidatura més, en total vuit, buscant un selló, remunerat, això sí, al plenari municipal.

El problema és com eixir del clot i de buscar solucions es tracta. Tres són les qüestions estratègiques a resoldre i cap d'elles és fàcil. La primera recuperar el dinamisme econòmic i consolidar un model de futur. Agricultura, indústria, comerç i serveis són quatre camps on treballar i millorar, i en tots ells Silla pot dir no poques coses encara. La segona, sanejar la hisenda local i posar ordre en l'administració municipal. Fa un grapat d'anys que l'Ajuntament gasta més del que recapta i això, qualsevol cap de família sap que no ens duu enlloc. En aquest poble fins els casals de les falles els ha de pagar l'Ajuntament, que ja té pelen dengues la cosa. L'administració local està sobre dimensionada i els càrrecs públics són això, una càrrega per al públic. La tercera hauria de ser definir un nivell de qualitat de vida per al veïnat (neteja pública, serveis socials, activitat sociocultural, festes i saraus, etc.) que ens garantisca un estàndar acceptable per al cos, però suportable per a la butxaca.

Tornant a la divisió política, caldria dir que és un fet originat per una fragmentació dels interessos de la societat. Les anomenades “clivelles” en ciència política no són altra cosa que la conseqüència de la pluralitat d'aspiracions, creences, sensibilitats identitàries i de classe social. No cal perdre un minut de temps en arreglar això, però, si en fer que uns i altres es posen d'acord en les tres qüestions estratègiques que he citat. De què volem viure, com volem viure i què estem disposats invertir-hi.

Això és fer política. Mentrestant, si volem animar la festa electoral regalant bunyols, plantetes per adornar els balcons o menats de maria per fumar-se-la en un racó, no tinc res en contra.