“El govern quadripartit ha estat nefast per a Roses”

Que no hàgim presentat la llista fins ara no vol dir que hàgim deixat de treballar. Portem una feina de més de trenta visites a associacions pensant en el nostre programa.El nostre programa té una estructura; imagina't un arbre on hem anat penjant totes les iniciatives, projectes, demandes o mancances que les associacions ens han anat manifestant: més comunicació, una comunicació més sincera i més facilitats administratives. El programa està a punt per anar a l'impremta. Que hagi costat tant posar-se d'acord entre CDC i UDC no ha fet res més que esperonar-nos a demostrar que hem lluitat per tenir no una llista de noms sinó un equip de persones.

Prioritzar les mesures per assegurar que les empreses que tenen treballadors en actiu pervisquin i tinguin el màxim de facilitats i perquè les emprenedores siguin capaces de crear noves empreses i llocs de treball. Bolcar-nos en la idea que Roses sigui una destinació turística de primer ordre, sense fer volar coloms però assegurant que el que tenim continuï i millori.La dita diu que els clients costen més de mantenir que de conquistar.

Al contrari, ha de ser un mandat per concretar i iniciar projectes importants. Proposarem un referèndum perquè determini el lloc per fer el pàrquing subterrani. Sempre amb la finalitat de crear llocs de treball, no només per l'obra sinó per la influència positiva que tindrà en el comerç i el turisme. S'ha de fer sense que signifiqui castigar els residents, com preveia el projecte actual amb 500 places de pagament en superfície. És intolerable. Com deia, és època de projectes importants. Ho vam deixar preparat i no entenem per què no s'ha fet la continuació del camí de ronda. Vull recordar que la crisi dels noranta va ser quan es van fer els passejos i la cobertura de la riera Ginjolers.

Cap por. És que l'administració ha de fomentar l'obra. Ho dic perquè l'Ajuntament, a pesar del poc rigor amb la despesa –només retrec l'excessiva contractació de personal– està econòmicament bé.

El balanç és absolutament negatiu. Han vingut diners com mai, deu milions entre els plans Zapatero i el pla de barris. Jo demano: quines obres s'han fet que justifiquin una despesa de deu milions? On han anat a parar? És greu aquesta inoperància total, que és producte de tants caps tants barrets, de quatre partits i cada un actuant pel seu compte. El quadripartit ha estat tan nefast a Roses com el tripartit a Catalunya. Una cosa bona que millorarem seran les barraques i les fires.

Jo preguntaria al lector quin seria el millor resultat per a Roses. Que es facin aquesta idea i que pensin que perquè un poble progressi cal una estabilitat i unes persones que administrin que siguin rigoroses, honestes i treballadores. Que no pensin si són de dretes o d'esquerres, que no pensin qui els cau bé. Jo demano que es concentri el vot perquè Roses tingui un govern estable.

Això és simplificar les coses. A Roses hi ha dos models de creixement. L'un és el de Casamitjana i Bataller, que representen el passat, un creixement pel creixement. L'altre model és el nostre, que és el de la sostenibilitat, de la contenció.Som ecologistes no en el sentit estricte, però una destinació turística ha de mirar cada cop més per l'entorn de la vila, el patrimoni.

No descartem ningú. Ho hem demostrat: CiU ha donat suport a un alcalde socialista, a un del PP i ha governat tenint majoria amb ERC. Si algú vol veure la imatge d'algun partit obert i dialogant ha de mirar CiU.

En absolut. Per part nostra no ho serà ni ho ha estat mai, ni el 2003 ni el 2007 perquè va ser molt dura però en contra de CiU. El que sí que demanaria per veure quina serà la qualitat de la campanya és que l'actual quadripartit –ICV, GIR, PP i PSC– diguin si encara tenen viu el seu pacte. Nosaltres anirem en positiu i a explicar les prioritats: que la gent tingui feina a Roses, escoltar. Ens comprometem a fer una societat participativa.

Els demano confiança. I que els nostres votants es converteixin en la nostra veu. Que ens facin confiança i que facin entendre als que encara dubten si cal anar a votar, que quatre anys perduts són molt importants. Que el temps no s'atura i el que es perd no es torna a recuperar mai més. La base és que tothom es guanyi la vida, els que ja hi érem i els que han vingut de nou.