Política

Marcats pel Barça

Les corts · La requalificació de l'illa del Miniestadi ha centrat l'actualitat política de les Corts aquest mandat tot i no estar inclosa en el pla d'actuació del districte. El projecte ha quedat en paper mullat després del canvi en la directiva del club

Les ten­si­ons entre el govern muni­ci­pal i les enti­tats veïnals per la requa­li­fi­cació de l'illa del Mini­es­tadi han mar­cat l'actu­a­li­tat política de les Corts en aquest man­dat, tot i que el pro­jecte no estava inclòs en el pla d'actu­ació del dis­tricte (PAD).

A mit­jan d'aquest man­dat, es van fer públi­ques les nego­ci­a­ci­ons entre l'Ajun­ta­ment i el Barça cen­tra­des en les com­pen­sa­ci­ons i l'edi­fi­ca­bi­li­tat del pro­jecte de requa­li­fi­cació de l'illa del Mini­es­tadi i els entorns del Camp Nou. Les con­ver­ses entre les dues parts van ser fructíferes. L'alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Hereu, i l'ales­ho­res pre­si­dent del Barça, Joan Laporta, arri­ba­ven a un acord després de més d'una dècada de con­fron­ta­ci­ons entre l'Ajun­ta­ment i el club sobre els usos no espor­tius dels ter­renys que té el FC Bar­ce­lona al dis­tricte de les Corts.

El pla pre­veia que les 7,06 hectàrees de la par­cel·la del Mini­es­tadi pas­ses­sin a ser qua­li­fi­ca­des com a resi­den­ci­als per poder-hi cons­truir un total de 1.624 habi­tat­ges –la mei­tat dels quals havien de ser de pro­tecció ofi­cial–. L'acord també incloïa que el club cons­truís un hotel de 15.000 metres qua­drats de sos­tre edi­fi­ca­ble al car­rer d'Arísti­des Mai­llol. Del Barça també depe­nia fer superfícies comer­ci­als i ofi­ci­nes, així com 1.600 pla­ces d'apar­ca­ment sub­ter­rani sota la plaça Cívica. En paral·lel a la cons­trucció d'habi­tat­ges i l'hotel, el pla pre­veia l'edi­fi­cació de vuit equi­pa­ments per al dis­tricte de les Corts. A l'illa del Mini­es­tadi s'hi havia de fer un cen­tre d'atenció primària, una residència per a gent gran amb cen­tre de dia, una escola de primària, una escola bres­sol i un cen­tre cívic. Men­tre que a l'illa de l'estadi hi havia d'anar un ins­ti­tut de secundària i un pavelló poli­es­por­tiu amb pis­cina de titu­la­ri­tat muni­ci­pal. Pel que fa a la res­ti­tució de ter­renys d'equi­pa­ments espor­tius que per­dia les Corts, s'havien de repo­sar en un altre muni­cipi, en con­cret, a Mont­cada i Rei­xac, al Vallès Occi­den­tal.

A prin­cipi del 2010, Hereu va apro­var el pla del Barça, gràcies el suport que va obte­nir de CiU. La for­mació naci­o­na­lista va donar el vis­ti­plau a la reforma urbanística després que els soci­a­lis­tes accep­tes­sin incloure algu­nes de les seves deman­des en l'acord final amb el club. Però la requa­li­fi­cació de l'illa del Mini­es­tadi va que­dar en res al juliol, després que San­dro Rosell prengués pos­sessió del càrrec de pre­si­dent del Barça. La regi­dora del dis­tricte, Mont­ser­rat Sánchez, recorda que el con­sis­tori està a l'espera que el Barça con­creti què cal rene­go­ciar del con­veni sig­nat per Hereu i Laporta.

El que sí que ha permès el pla del Barça ha estat “atu­rar” l'ender­roc de 78 habi­tat­ges del barri de Sant Ramon. Hereu, com­plint una de les con­di­ci­ons impo­sa­des per CiU per donar suport a l'acord, va reti­rar l'afec­tació que amenaçava, des de l'apro­vació el 1976 del pla gene­ral metro­po­lità, les cases del car­rer Pin­tor Tapiró i d'un tram del car­rer Car­de­nal Reig.

Colònia Cas­tells

El que sí que estava dins el PAD de les Corts era con­ti­nuar la política de cons­trucció d'habi­tat­ges en règim de pro­tecció, i garan­tir el rea­llot­ja­ment dels afec­tats pel pla de reforma de la Colònia Cas­tells. En aquest sen­tit, Sánchez es mos­tra satis­feta amb la feina feta. A final d'aquest man­dat, s'ha exe­cu­tat la pri­mera fase de la Colònia Cas­tells, que ha inclòs la cons­trucció d'habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial al car­rer Mora­les i el paga­ment d'indem­nit­za­ci­ons per valor de més de 28 mili­ons d'euros a 76 famílies que han hagut de dei­xar les seves cases cen­tenàries.

Sánchez avança que un dels objec­tius pel pro­per man­dat serà tre­ba­llar per fer la segona fase de la Colònia Cas­tells. En aquest sen­tit, el con­sis­tori ja s'ha com­promès a assu­mir el cost total de la reur­ba­nit­zació si les reta­lla­des de la Gene­ra­li­tat impe­dei­xen al govern apor­tar els diners pro­me­sos. D'altra banda, la regi­dora recorda que durant els pro­pers anys s'haurà de tre­ba­llar per resol­dre les ocu­pa­ci­ons il·legals que hi ha a la Colònia Cas­tells. L'altre front que té obert són les qua­tre famílies que no tenen dret a ser rea­llot­ja­des perquè van anar a viure a la colònia anys després que s'hagués fet la requa­li­fi­cació d'aquest espai.

Dificultats per valorar el grau de compliment del PAD

El que hauria de ser una xifra objectiva, no ho és. El grau de compliment del pla d'actuació del districte (PAD) és diferent segons qui en faci la valoració, si el govern o l'oposició. La regidora de les Corts, Montserrat Sánchez, assegura que de les 194 mesures incloses en el PAD n'han executat 186, cosa que implica que durant el mandat han fet el 96% de les actuacions detallades en el pla. En canvi, el conseller portaveu de CiU, pel Carles Domingo, no pot assegurar que el grau de compliment hagi arribat a un percentatge tan elevat. Domingo explica que a les Corts es revisava el grau de compliment del PAD cada mig any, seguint uns barems molt estrictes. Però, a l'últim balanç van canviar la manera d'avaluar el que estava fet, en execució i pendent. Domingo afirma que hi ha algunes falsedats com, per exemple, que el PAD va començar el mandat amb 186 mesures i l'ha acabat amb 194 perquè també s'han inclòs les obres fetes amb el fons d'inversió estatal. Entre el 4% per fer, Domingo recorda que hi ha actuacions tan importants com la urbanització i millora de l'avinguda Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.