“Amb els diners de l'Ajuntament no ens hem de fer trampes al solitari”

Els companys de partit ho han decidit per motius diversos i amb consens. El tema vital per a l'Ajuntament els pròxims anys és l'econòmic, sense recursos farà falta molta gestió interna i potser el meu perfil professional coincideix amb aquest aspecte. També la situació laboral em permet ara més dedicació i al mateix temps tenir les mans lliures. Jo no estic per fer carrera política, ja tinc la meva pròpia carrera i l'Ajuntament no és una sortida laboral ni tampoc estic pendent de quedar bé amb determinats poders fàctics. Jo dóna classes a la universitat, conec bé el món de les entitats financeres i tinc tot el temps necessari per dedicar-lo a Mollerussa.

Els resultats del 2007 permetien una altra manera de veure Mollerussa. L'anterior govern de CiU havia agafat una deriva que la ciutadania va castigar, l'actitud de l'alcalde Antoni Bosch va propiciar que es crispessin els ànims. Nosaltres vam interpretar que Mollerussa necessitava un canvi: CiU baixava de 10 a 6 regidors, el PSC pujava de 6 a 8 i nosaltres d'1 a 3. La ciutadania volia canvi. CiU ens va arribar a oferir l'alcaldia. Però no vam voler trair el que consideràvem que era la voluntat de canvi dels ciutadans, i vam encarar amb il·lusió la nova etapa.

Nosaltres vam ser fidels al pacte. Però en l'àmbit urbanístic els nostres socis volien fer coses que nosaltres no vèiem bé. Als 15 mesos, ens vam trobar que no podíem acceptar una il·legalitat, que era acceptar trasters com a habitatges, de manera que els promotors s'estalviaven pagar la contribució d'aquells habitatges perquè legalment eren trasters, tot i que després en treien rendiment econòmic com a pisos. A nosaltres ens semblava que allò era com robar diners al municipi, aquells impostos s'havien d'ingressar. Jo no vull insistir més en aquell episodi, però ens va decebre l'actitud del PSC per una cosa que fins i tot l'alcaldesa Teresa Ginestà quan era a l'oposició havia demanat la intervenció de fiscalia per la mateixa infracció. Nosaltres no enteníem perquè ara calia transigir i estalviar a promotors el pagament que tocava fer pels àtics.

Nosaltres havíem entrat a governar per dignificar la vida pública. Que la gent viés que, amb errors o amb encerts, almenys aquests nous érem honrats. Però aquelles maneres dels socis de fer no lligaven amb nosaltres. Va ser un cúmul de coses. També van voler negociar un crèdit d'amagat de nosaltres, que érem els seus socis. Això va ser una de les gotes que va fer vessar el got.

No, nosaltres no van deixar al govern sol ni va l'Ajuntament va ser ingovernable. Nosaltres vam donar suport en coherència amb coses que havíem iniciat. Però teníem les mans lliures per no votar amb el que no estàvem d'acord. I la responsabilitat d'establir acords és sobretot de qui governa. Després, quan el PSC va abandonar el govern en el tram final, per responsabilitat CiU i ERC ens vam posar d'acord de fer-nos càrrec de l'Ajuntament aquests darrers mesos amb l'única missió de posar les bases a la mala situació econòmica. Hem demanat una auditoria econòmica a partir de la qual es pot treballar en una solució.

En absolut. No em pactat amb CiU per als pròxims anys, sinó per un període molt concret i per una situació extrema a què ens ha portat la decisió del PSC d'abandonar el govern abans d'acabar. Crec que seria lamentable tornar a les situacions dels 23 anys de majories absolutes de CiU, cal un cert equilibri i que les diferents sensibilitats del municipi tinguin un pes.

Primer, recuperar el prestigi i l'empenta de Mollerussa. Hem fet passes enrere. El 2001 Mollerussa estava al 110% de reda respecte la resta de Catalunya, el 2007 havia baixat al 91%. El tancament d'empreses com Vilaró han estat un cop psicològic fort. Hem de reconduir tot això. També volem millorar la imatge de Mollerussa, hem de reforçar la capitalitat i la relació de la comarca. Una de les coses que proposarem és una mancomunitat de municipis amb els pobles veïns per tal que ens beneficiem mútuament i si hi ha empreses que s'instal·len fora de Mollerussa però aprofiten els seus serveis això també ajudi a Mollerussa.

De moment hem fet una auditori i l'informe preliminar ja diu el que sospitàvem: tenim un deute molt gran amb els proveïdors, de més de sis milions d'euros. No són pas els 4,2 que ens deia el govern de Ginestà que havíem d'aprovar amb urgència fa mig any. Són més. I no arreglem res amb un crèdit a dos o tres anys, com ells feien. Això només traslladava el problema. No ens hem de trampes al solitari. La situació és difícil, cas gastar molt menys que ara i intentar ingressar més.

Sí. Però aquell que volia fer aprovar l'alcaldessa Ginestà era un pedaç. Ara s'està treballant perquè sigui possible una operació financera que realment posi fil a l'agulla al problema, que no és de 4 milions d'euros sinó més, i que ha d'anar acompanyat d'una reestructuració de la despesa per tal de canviar el cercle viciós actual, en què gastem més del que tenim i posem pedaços amb crèdits que després tampoc no podem tornar. S'ha d'acabar això, i explicar-ho bé a la gent, sense enganyar.

Jo hi tenia molta voluntat, per part d'ERC no hi havia cap problema i també ho veia bé molta gent d'ICV a Mollerussa, podíem sumar forces i oferir una tercera via conjuntament. Però els vots per la Diputació van ser un impediment perquè els partits a escala més gran es possessin d'acord. Amb Reagrupament i Solidaritat també vam parlar, però amb ICV ja ho teníem molt avançat i això dificultava l'encaix amb ells, ja que les posicions de la llista eren menys per repartir. Hauríem estat encantats de poder formar una llista amb moltes sensibilitats, però no ha estat possible. Tot i això, intentarem portar a l'Ajuntament una idea de Mollerussa nova i diferent, amb mans netes i sense les hipoteques que els grans partits tenen amb els poderosos i els grups de pressió a l'hora de prendre decisions.