Política

opinió

Cultura debatuda

Tarragona té un problema d'identitat no sols cultural sinó ciutadana

Dijous, catorze pobla­ci­ons foren l'esce­nari, sota el parai­gua de l'Asso­ci­ació de Pro­fes­si­o­nals de la Gestió Cul­tu­ral, dels debats amb els par­tits sobre les ini­ci­a­ti­ves en cul­tura pel pro­per man­dat. A Tar­ra­gona, els alcal­da­bles de CiU, el PP i Ini­ci­a­tiva Verds –Victòria Forns, Ale­jan­dro Fernández i Arga Sentís–, el número dos d'ERC –Pau Ricomà– i la tres del PSC –Carme Crespo– deba­te­ren a la Coo­pe­ra­tiva conduïts per la peri­o­dista d'El Punt Carina File­lla. El PSC, cofoi dels “5.000 actes anu­als” rea­lit­zats, apostà pel des­ple­ga­ment del pla d'equi­pa­ments ela­bo­rat per la Gene­ra­li­tat tri­par­tida, men­tre que qüestionà les xifres del mateix govern sobre la des­pesa per habi­tant que rea­litza l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona. CiU introduí idees com ara la de la sim­pli­fi­cació dels pro­ces­sos admi­nis­tra­tius o la de la recerca del mece­natge, i defensà el pas de la cul­tura de l'ajun­ta­ment a la feta pels tar­ra­go­nins amb un binomi entre el patri­moni monu­men­tal i l'imma­te­rial. El PP, esta­blert en el conei­xe­ment d'experiències d'altres ciu­tats, com per exem­ple les soci­a­lis­tes de Gijón i la de Tierno Galván a Madrid, exhibí la neces­si­tat de crear marca i de pro­jec­tar-la enfora; denuncià que els equi­pa­ments actu­als no són oberts el temps neces­sari, introduí el con­cepte de cul­tura també gas­tronòmica i apuntà la gestió autònoma amb un orga­nisme mixt publi­co­pri­vat. ERC se centrà en la cre­ació d'un pla estratègic imme­diat, qüestionà la via­bi­li­tat del pla d'equi­pa­ments de la Gene­ra­li­tat –para­do­xal­ment ela­bo­rat per una con­se­lle­ria del mateix par­tit– i apostà per les bibli­o­te­ques i les arts visu­als, i deixà una sen­sació de des­co­nei­xe­ment de l'actual orga­ni­grama muni­ci­pal, tot i que –en ter­mes econòmics– evi­dencià rea­lisme. ICV partí del con­cepte de la cul­tura com a dret dels ciu­ta­dans, buscà en tot moment fórmu­les de par­ti­ci­pació lide­ra­des per la bibli­o­teca com a equi­pa­ment medul·lar i de tro­bada i encar­rilà la reforma de la gestió cap a un ins­ti­tut muni­ci­pal. Pre­gun­tats per qüesti­ons econòmiques, CiU sos­tingué que no s'havia de rebai­xar el per­cen­tatge de des­pesa cul­tu­ral i Ini­ci­a­tiva Verds per­seguí els cent euros per habi­tant.

Durant el debat planà el lide­ratge cul­tu­ral de Girona que, a diferència del que pas­sava a Tar­ra­gona el 1979, ja ales­ho­res cons­truïa equi­pa­ments. Un temps per­dut que aquí encara no hem recu­pe­rat. Ara bé, fou molt pre­o­cu­pant que cap de les for­ces no rei­vin­diqués l'ober­tura o reo­ber­tura d'equi­pa­ments durant tres dècades, i el PSC negà que se n'hagués rea­lit­zat cap abans dels que ara estan en cons­trucció. Ni la capçalera del circ romà, ni Casa Canals, ni la vela del Camp de Mart, ni el Tea­tre Metro­pol, ni la sala Trono, ni la Casa de la Festa, ni els audi­to­ris de les fun­da­ci­ons La Caixa i Cata­lu­nya Caixa, ni la coberta de la plaça de Toros sem­blen ser fills de ningú. Real­ment, Tar­ra­gona té un pro­blema d'iden­ti­tat no sols cul­tu­ral sinó ciu­ta­dana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.