Sinceritat electoral

Deu ser difícil trobar algú que no sàpiga què és la sinceritat. Però és encara més difícil trobar algú que sigui integralment sincer: la sinceritat es porta però no massa. La mainada sent sovint la paraula en boca dels pares. “M'he sincerat i els he explicat...”, comenta la mare de la conversa amb uns parents. “Si he de ser sincer, diré que...”, diu el pare iniciant una opinió. En família se sent presumir de sincers i els fills creixen amb la moral de ser-ho també. Si l'educació que reben és correcta i els seus ensenyants enlairen la sinceritat, llavors la situen dins dels hàbits dels humans, amb tota normalitat.

Amb sort i en un entorn respectuós, és molt possible que la sinceritat els acompanyi fins el moment d'acarar-se amb la vida. El xoc té lloc en adonar-se que del seu entorn proper alguns amaguen la veritat falsejant-la, distorsionant-la o prodigant-la a mitges. El descobriment sol ser el primer desengany. D'ara en endavant el món de les seves relacions ja no serà igual. El despertar a la vida queda interromput i, instintivament, sense poder evitar-ho, pensaran que el que senten pot ser o no ser sincer, o ser la veritat arreglada a conveniència. Vertaderament, és la pèrdua de la virginitat mental.

En la campanya electoral per a l'alcaldia, què és el que no prometran canviar o solucionar els candidats? Viabilitat difícil? Decret d'ocupació d‘automòbils compartida. Nivell intel·lectual alt al consistori? Els candidats són superdotats. Els immigrants són problemàtics? Els farem desemigrar. La inseguretat ha augmentat i fa por circular de nit? S'establirà el toc de queda. La jardineria resta descuidada? Plantarem argelagues per espantar els xafaflors. Girona és humida? Farem un pacte amb la tramuntana.

Hom pensa: on para la sinceritat dels que asseguren solucionar-ho tot? Quina part de veritat hi ha en les promeses? Els candidats creuen el que afirmen del seu programa? Els d'estrena, no escarmentats encara, creuen que la sinceritat aflora per on passen i ells volen correspondre. El vestit blanc de primera comunió els dura ben poc! Aviat s'adonen que l'oferta sincera els col·loca en un pla inferior de l'oferta dels altres. Defraudats, arremeten contra ells en una lluita verbal inútil. Ja són tots iguals!

Es comenta la manca de joves a les urnes. La joventut culta ha après a distingir i està cansada d'escoltar exageracions, promeses impossibles de complir i, sobretot, la falta de sinceritat. Llamps i trons! On para aquella virtut que de jovenets tots creien intocable? Els assistents a mítings, conferències i presentacions, donen per descomptat que el que senten té un índex baix de veracitat, i el veraç, dificultats per realitzar-se. “Per ser sincer us he de dir...”, diu el candidat orador. Se senten mitges veus entre l'auditori que diuen: “Quina collonada dirà ara aquest?”. Diu el que li han programat que digui, és clar!