“L'oposició real de l'Ajuntament és al carrer”

És una pro­posta inde­pen­den­tista i d'esquer­res. Però sobre­tot, és una can­di­da­tura que aplega sec­tors de llui­tes soci­als, veïnals i popu­lars de la ciu­tat de Bar­ce­lona des de la base, des d'una posició anti­ca­pi­ta­lista que fins ara no exis­tia a la ciu­tat.

Som cons­ci­ents que la bar­rera del 5% és molt alta. El fet de no tenir repre­sen­tació ni al Par­la­ment ni a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona fa que tin­guem menor cober­tura mediàtica, menor accés als espais elec­to­rals, etc. Són bar­re­res que hem de superar. Però comp­tem amb aspec­tes posi­tius que no tenen la
resta de par­tits, com és el fet
de ser un pro­jecte nou, engres­ca­dor i, sobre­tot, que cobreix un espai polític i social que fins ara no cobria ningú.

Fent la cam­pa­nya al car­rer. Ens basem en l'agi­tació i pro­pa­ganda més clàssica, dels car­tells, les pan­car­tes i adhe­sius. Però sobre­tot, fent una cam­pa­nya en tots i cadas­cun dels bar­ris.

És clar, també som a inter­net i les xar­xes soci­als. Però això no és cap nove­tat, perquè s'hi han apun­tat totes les for­ces polítiques. Aquí sí que com­pe­ti­rem en igual­tat de con­di­ci­ons.

Les grans mesu­res que difo­nem es basen a apro­fun­dir en la radi­ca­li­tat democràtica de la ciu­tat. És a dir, abor­dar la remo­de­lació dels càrrecs públics, i apos­tar per la democràcia par­ti­ci­pa­tiva més enllà de con­sul­tes fan­tasma com la de la Dia­go­nal. Un altre dels cavalls de bata­lla és la situ­ació de l'habi­tatge. Tenim una pro­posta d'orde­nança muni­ci­pal que es podria resu­mir en dues mesu­res: posar en cir­cu­lació els 80.000 pisos buits, i esta­blir un parc públic d'habi­tat­ges.

L'Ajun­ta­ment ha de ser cons­ci­ent de les com­petències que té en pro­moció econòmica. No es pot obviar la situ­ació de crisi actual que s'està acar­nis­sant amb les clas­ses popu­lars d'aquest país. Cre­iem que l'Ajun­ta­ment ha de pren­dre-hi par­tit, no només amb la defensa de la plena ocu­pació a la ciu­tat, sinó també amb una regi­do­ria de tre­ball que tin­gui com a objec­tiu fer cos­tat als tre­ba­lla­dors. D'altra banda, també ha de defen­sar els ser­veis públics com un dels ele­ments impres­cin­di­bles per al benes­tar i la cohesió social. És per això, que pro­po­sem recu­pe­rar la titu­la­ri­tat pública de tots els ser­veis que es pres­ten a la ciu­tat com, per exem­ple, la muni­ci­pa­lit­zació de la gestió de l'aigua o inte­grar dins de Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona el Bicing i el Tram.

Llui­ta­rem con­tra la reta­llada
en ense­nya­ment i con­tra la reta­llada a sani­tat. Però també ens fem nos­tres les llui­tes soci­als con­tra l'espe­cu­lació.–com pot ser el cas del 22@, el Mini­es­tadi, les Caser­nes de Sant Andreu–O altres mobi­lit­za­ci­ons impor­tants com, per exem­ple, la dels tre­ba­lla­dors de Parcs i Jar­dins –tant per la pri­va­tit­zació com la pressió sin­di­cal que han rebut–O, les rei­vin­di­ca­ci­ons labo­rals dels tre­ba­lla­dors d'auto­bu­sos i metro. Tot això forma part del nos­tre ADN polític i, per tant, esta­rem al cos­tat de totes aques­tes llui­tes.

Pro­po­saríem que Bar­ce­lona
fos una ciu­tat lliure de
des­no­na­ments. En aquells casos que l'Ajun­ta­ment no pugui evi­tar-los, ha de posar habi­tatge dis­po­ni­ble per aque­lles per­so­nes que no poden fer front al llo­guer o hipo­teca.

No. Des de fa mol­tes dècades, l'Ajun­ta­ment té una opo­sició
real i molt forta al car­rer. El
que neces­si­tem és que aquesta veu arribi dins el con­sis­tori.

Nosal­tres tenim un pro­grama i un seguit de mesu­res. Tots els acords que siguin sobre aques­tes mesu­res i per apli­car el pro­grama que pre­sen­tem, cap pro­blema.Com a crossa d'un ajun­ta­ment que tira enda­vant polítiques contràries al que nosal­tres
pre­sen­tem, no hi serem.

Jo no dubto l'inde­pen­den­tisme d'altres for­ces polítiques que es pre­sen­ten tant soles com en coa­lició.El nos­tre pro­jecte inde­pen­den­tista és bas­tant dife­rent: apos­tem per la plena inde­pendència. És a dir, la inde­pendència del con­junt dels Països Cata­lans i no només d'un ter­ri­tori. També la inde­pendència res­pecte qual­se­vol força més o menys visi­ble que posi en dubte la nos­tra sobi­ra­nia, com orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals o lobbys de pressió. Volem poder deci­dir sobre abso­lu­ta­ment tot el que afecta els ciu­ta­dans dels Països Cata­lans.La inde­pendència dels Països Cata­lans l'hem de cons­truir entre tots perquè no pot anar des­lli­gada d'una trans­for­mació d'arrel Per nosal­tres, la inde­pendència no és una fita sinó un mitjà per avançar cap a la plena igual­tat
i la plena justícia social.

Els resul­tats de les últi­mes
elec­ci­ons al Par­la­ment ja ens diuen que, d'inde­pen­den­tis­tes, ja n'hi ha de tots colors i opci­ons. L'inde­pen­den­tisme no
és mono­poli d'una o dues for­ma­ci­ons polítiques.