Tants vots, tants escons
L'assemblea de la Puerta del Sol reclama modificar la llei electoral, amb circumscripció única i llistes obertes
Creixen les mostres de solidaritat cap als joves, que no tenen pressa per deixar la protesta
Els indignats de la Puerta del Sol han creat un microestat al mig del centre històric de Madrid. En el seu esquema organitzatiu no hi falta una sòlida estructura de govern –els portaveus– i una distribució de les tasques que s'identifica amb una mena de ministeris. A banda, disposen d'un parlament obert a totes hores on els concentrats aboquen infinitats de propostes en matèria política, econòmica i social. Una de les més cridaneres és l'obsessió per modificar la llei electoral en sintonia amb una idea bàsica: que el número d'escons que obtingui un partit sigui proporcional al número de vots rebuts arreu de l'Estat. Una mesura que, sens dubte, cada cop que un dirigent del PP o del PSOE l'han posat damunt la taula, ha provocat malestar des de Catalunya, perquè l'objectiu no és cap altre que limitar el pes de les formacions com CiU, ERC, ICV, el PNB o BNG i evitar que, com ha passat històricament, obliguin els partits estatals a negociar quan no tenen majoria suficient. Els canvis proposats pels joves assemblearis implicarien la implantació de la circumscripció única, llistes obertes i una llei de responsabilitats dels polítics. Fins i tot es va arribar a reclamar que els sous s'ajustin al salari mínim interprofessional.
Tota idea que s'aboca és acollida amb grans mostres d'entusiasme i discutida fins al darrer detall. Es dedica tant temps com calgui a debatre l'abolició del diner, la nacionalització de la banca o la desaparició en la Constitució de qualsevol al·lusió a la figura del rei. El decàleg de propostes dels acampats augmenta al mateix ritme que la seva capacitat d'organització i de generar simpaties entre la població madrilenya i, sobretot, entre els comerciants, restauradors i veïns de la zona. Ahir, el tercer dia d'acampada havien rebut menjar per abastir tot un exèrcit i ja disposaven de lavabos portàtils.
Controlar l'alcohol i els radicals
L'oficina d'informació cada cop té més mitjans i fins i tot s'intenta exercir el màxim control per evitar que la premsa parli amb portaveus “no autoritzats”. La disciplina arriba al punt que ells mateixos intenten controlar també que no es consumeixi alcohol a l'engròs –per no saltar-se la llei– així com crear escamots que evitin que els nuclis més radicals boicotegin les assemblees i concentracions que cada dia omplen de gom a gom la plaça a partir de les set de la tarda.
Aquest moviment va néixer arran de la manifestació del 15-M, però s'ha acabat escindint de la plataforma Democràcia Real Ja! S'han establert de forma fixa a la plaça i, de fet, no tenen intenció de deixar-la si no és per la força, com ja va passar dimarts quan la policia els va desallotjar. Ara no només desafien Rubalcaba amb l'acampada, sinó que per a la jornada de reflexió han convocat una manifestació. De fet, no els cal cridar a la participació, perquè cada dia milers de persones visiten aquest indret, per solidaritat, per xafarderia o bé perquè, simplement, es declaren“indignats”. Al marge de l'acampada estable, el fenomen de protesta creix en la mateixa proporció que augmenta la por en el PSOE per com els afectarà el 22-M i l'alegria del PP perquè els veu desorientats. Només cal veure com Zapatero no para d'expressar-los simpatia i anima a votar fins i tot els desafectes. Mentrestant, IU són els que més somriuen i declaren que els de Sol són els seus “fills”.
