Patir, patir i patir

Sortosament pels candidats de les Borges Blanques, els “indignats” encara no s'han instal·lat al Terrall, però el patiment que suporten els polítics aquests dies sembla l'avantsala d'un futur que encara es complicarà més. “El dia 23 els ajuntaments començaran a patir, patir i patir”, va sentenciar sols començar Gerard Cabezuelo, que estrena la candidatura de la CUP. El patiment arribarà de pressupostos curts, que esperonen encara més el descontent social. Tot i que el deute borgenc s'està amortitzant, és baix comparat amb d'altres i els ingressos de la termosolar ajudaran molt, era previsible que protagonitzés un dels moments tensos de la nit entre l'alcalde Miquel A. Estradé (ERC) i el cap de l'oposició, Enric Mir (CiU) sobre la gestió actual i el llegat rebut.

Un segon factor de patiment pels polítics locals seran els pactes postelectorals. Les porres aposten que CiU -ara a l'oposició- empatarà a 5 amb ERC, el PSC tornarà a associar-se amb els republicans, Macià revalidarà escó i ja ha anunciat que està disposat a governar amb CiU, i el PP tornarà a quedar fora. Aleshores, potser serà la CUP qui tingui la responsabilitat de desempatar. Molts no donaven ni un duro per Cabezuelo, però va esdevenir la revelació de la nit amb un estil àgil i desacomplexat. Amb l'aspiració legítima de prendre vots a Estradé, el candidat de la CUP va llençar la única estocada seriosa de la nit a ERC, populista i anecdòtica, però efectiva. Interpel·lant a Jordi Satorra, rival dins el partit d'Estradé i assegut a primera fila va etzibar: “Ha d'agrair-nos ser el número dos, perquè van intentar una llista blanca amb nosaltres on anava de quatre”. Crits de joia al pati de butaques davant una mica de sang partidista.

Més patiment. Tots van apuntar-se a l'austeritat i a la pròpia rebaixa d'un 15% del sou dels regidors. No obstant, i per no perdre el nord, Estradé va recordar que l'alcalde cobra 1.100 euros per moltes hores de feina. És a dir, com un mileurista d'aquests que acampen per deixar de ser-ho i la “dignitat de les Borges mereix ser retribuïda justament”. El descrèdit de totes les institucions pot ser no permet electoralment tanta dignitat, però segurament cal recordar-ho enmig de tanta desorientació per solucions massa fàcils a problemes generals complexos. La defensa dels serveis bàsics del benestar va ser un dels puntals del discurs socialista i també d'ERC, que a més es va comprometre a seguir estalviant, executant sols les inversions que comptin amb un 80% d'ajuts exteriors. Sols s'hi va desmarcar el PP dient que ”l'Ajuntament és una empresa privada i ha de funcionar com a tal...”. Davant de pagesos i ramaders, la CUP va vendre idees noves per alimentar la parròquia en crisi: “Hortets comunitaris. No sabeu com funcionen, oi? No tindré temps d'explicar-ho, però consulteu el nostre programa al web”. Curiosament, l'oposició va insistir en el delicat polígon Vaca Roja, que hauria de fer patir a Mir i Macià. L'alcalde va recordar-los que no es pot planificar més sòl -ja hi ha 1.600 ha.-, i que s'instal·lin o no empreses no depèn de la voluntat de l'Ajuntament.

Enmig de senyores fent anar el vano compulsivament i candidats com el de CiU dient que “el jovent està marginat” per explicar les acampades, la potència de les xarxes socials evidenciava al pavelló de l'Oli la distància amb la política institucional. Alguns contracronistes comentaven àcidament la jugada via Twitter: “Acaben de portar la figura de bronze d'en Pompeu Fabra i en acabar l'acte els claps de llista s'hi pixaran a sobre. Per enèsima vegada”. La política està desprestigiada, però almenys a les Borges encara interessa. El públic va escoltar amb bon humor tres hores de debat fins la una de la matinada. Fent preguntes, gaudint amb l'espectacle i també anhelant les solucions que aportin els polítics.