Més de cinc milions d'electors decideixen el mapa municipal català
Són 54.357 menys que a les eleccions de fa quatre anys, ja que s'ha modificat la Llei i ara no poden votar els residents a l'estranger
S'escolliran els 947 alcaldes i 9.137 regidors, cosa que permetrà constituir els 40 consells comarcals -amb 1.040 consellers- i les quatre diputacions provincials
Un total de 5,3 milions d'electors estan citats demà a les urnes als 947 municipis de Catalunya per decidir el nou mapa municipal, després d'una campanya electoral marcada pel debat al voltant de les protestes per la crisi econòmica i la batalla per Barcelona.
En total, segons dades de la Generalitat, la xifra d'electors s'eleva fins a les 5.307.428 persones, 54.357 menys que a les eleccions municipals de fa quatre anys, ja que s'ha modificat la Llei i ara no poden votar els catalans residents a l'estranger perquè es prima més el concepte de residència que el de la nacionalitat.
De tots els electors, 66.818 són estrangers que s'han inscrit en el cens, front als 47.142 de les municipals de fa quatre anys.
Es tracta de ciutadans de la Unió Europea i dels països amb els quals Espanya té acords per reconèixer el dret a vot, que són Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile.
A les eleccions de demà podran votar per primera vegada en uns comicis municipals un total de 227.183 joves, que encara no tenien la majoria d'edat fa quatre anys.
De tots aquests nous votants, 27.310 podran acudir davant les urnes per primera vegada en unes eleccions, ja que encara no tenien els 18 anys en els comicis catalans del mes de novembre passat.
A les eleccions de demà els catalans escolliran els seus 947 alcaldes i un total de 9.137 regidors -227 més que fa quatre anys-, cosa que permetrà constituir els 40 consells comarcals -amb 1.040 consellers- i les quatre diputacions provincials.
A més, també s'elegiran els 13 consellers generals de la Vall d'Aran, on 6.676 persones estan citades a les urnes.
L'increment de regidors a elegir a Catalunya respecte a fa quatre anys s'explica per l'increment de població, perquè hi ha un nou municipi, la Canonja (Tarragonès) i perquè els 22 municipis que abans funcionaven en règim de consell obert ara hauran d'elegir entre 3 o 5 regidors en funció del seu nombre de residents.
Del total de municipis catalans, 884 tenen menys de 20.000 habitants i 63 superen aquesta xifra.
Per a la jornada de demà està previst que obrin 2.747 col·legis electorals, en què es constituiran 8.144 meses, cosa que ha comportat que s'hagin citat 73.296 ciutadans com a membres de les meses (24.432 com a titulars i 48.864 com a suplents).
En total, en aquestes eleccions concorren 3.811 candidatures, la xifra més alta en democràcia a Catalunya: fa quatre anys n'hi va haver 3.759 i en les primeres eleccions després de la Dictadura, del 1979, es van presentar 2.314 llistes.
En aquestes eleccions ha augmentat el nombre de persones que han sol·licitat el vot per correu, ja que en total han estat 47.092, davant les 43.470 de fa quatre anys.
A diferència del que va ocórrer en les últimes eleccions catalanes del novembre passat, en què els votants cecs van poder acudir a les urnes amb paperetes en el sistema braille, en aquests comicis no ho podran fer per les dificultats que entranya dur a terme la doble impressió de paperetes, perquè llavors hi va haver 140 candidatures i ara n'hi ha 3.811.
Per garantir la seguretat, es desplegaran un total de 7.760 efectius, dels quals 5.955 seran Mossos d'Esquadra, 1.659 policies locals i 146 vigilants privats.
