Els resultats de la CUP els apropen a l'escó al Parlament

Municipals rere municipals, la Candidatura d'Unitat Popular augmenta el seu nombre de vots. Aquest 22-M les llistes han arribat als 62.000 vots i al centenar de regidors a Catalunya. I, com sempre després d'un èxit de la CUP, torna el rum-rum sobre si s'haurien de presentar al Parlament. Oficialment, ningú obre un debat que està ara mateix tancat amb clau i al calaix. Tanmateix, les xifres canten.

Als comicis del 28-N, amb 75.000 vots, tretze mil més dels que té ara la CUP, la Plataforma per
Catalunya va estar a punt d'aconseguir escó. Tenint en compte que la CUP només es va presentar a 80 localitats dels 947 municipis catalans, alguns ja
calculen les opcions d'entrar al Parlament. Un dels portaveus, Marc Sallas, considera que els vots obtinguts a Catalunya obren noves perspectives i demostren que “la unitat popular s'ha posicionat com una alternativa política”. A Barcelona, el balanç de la CUP conclou que “els resultats són un punt de partida per donar veu a les expressions que plantegen una Barcelona alternativa”. Tot i això uns comicis municipals no tenen res a veure amb les catalanes.

Dubtes i polèmiques a banda, el que sí que està clar és que el gran creixement de la CUP s'ha donat aquest 22-M en ciutats mitjanes, gairebé sempre on justament ERC desapareixia del mapa. Això demostraria que l'independentisme d'esquerres no perd força, sinó que, segons creuen des de la CUP, pot canviar de marca política.

A Esquerra hi ha veus que clamen per un pacte amb la CUP Nacional de
cara a pròximes eleccions. Tot i això, l'esquerra independentista, de moment, recela dels cants de sirena de l'antic partit de Macià i Companys. Ara per ara,
no només no els necessiten, sinó que els han robat espai electoral a moltes localitats. No es dóna al 100%, però sí a ciutats importants com ara Girona, Reus, Sant Cugat, Mataró, Vilanova i la Geltrú i Berga. Allà van veure com Esquerra perdia tots els seus
regidors i, en canvi, apareixien o augmentaven els
de les llistes cupaires.

Girona és un cas paradigmàtic: ERC tenia quatre regidors al consistori i el 12,8% dels vots el 2007. L'aposta per Blanca Palmada, el desgast provocat
per Santi Niell amb SI i l'aparició estel·lar dels tres regidors de la CUP van deixar els republicans sense veu i amb un exigu 5%
dels vots. Sant Cugat és un altre exemple: ERC, que tenia dos regidors i un 8% dels vots va quedar-se
sense representació, mentre que la CUP, que s'hi
presentava per primer
cop, va aconseguir el 7,7% dels vots i dos regidors.