‘Cordó sanitari' dels partits contra la PxC
Les llistes xenòfobes apareixen a l'àrea metropolitana de Barcelona, però hi tindran una presència minoritària
Si les eleccions de diumenge haguessin estat estatals, segons un càlcul pel sistema d'Hondt fet per Efe, la Plataforma per Catalunya (PxC) hauria aconseguit un escó al Congrés. Tot i això, la comparativa és impracticable. El fenomen relativament nou del vot xenòfob i populista al partit de Josep Anglada va tornar a créixer, va crear alarmes i va impulsar de seguida cordons sanitaris arreu. El de sempre quan guanya l'ultradreta, aquí i a la resta d'Europa. El més concret va ser ahir el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que va fer pública la instrucció de “no pactar amb cap llista de Plataforma per Catalunya enlloc”. La resta de partits ja ho havien deixat clar abans.
L'eufòria de l'ultradreta feia desfermar ahir l'autoconfiança d'Anglada: “Ningú no ens podrà aturar”, va desafiar en declaracions a Europa Press. Tot i això, la PxC només va aconseguir situar-se com a vuitena força quant a regidors i a una distància de 34 edils de la CUP. Ha quadriplicat la xifra de regidors respecte al 2007, en què en tenia 17, però era previsible, ja que la Plataforma presentava 70 llistes més.
La novetat és que el missatge xenòfob, antiislàmic, antipartits i de més control policial ha tingut èxit –minoritàriament– a l'àrea metropolitana de Barcelona, on no tenia representació, com ara a Mataró, l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, i en altres viles com ara Salt, Manresa, Olot i Tortosa. En cap cas, però, n'afectarà la governabilitat, ja que només hi tenen entre un i tres regidors respectivament. A més, la PxC no apareix ni de bon tros a Barcelona ciutat, on va obtenir un 0,56% dels vots. Els únics llocs on tenen pes específic són els seus feus habituals, Vic i el Vendrell.
El seu ascens, però, no té un límit clar. “¿Serà un vot conjuntural?”, es pregunta l'historiador i expert en extrema dreta Xavier Casals en el seu bloc. La resposta és que “és dubtós”, i, citant el politòleg francès Pascal Perrineau, Casals creu que “abans de plasmar-se en les urnes, el discurs de Le Pen ja havia guanyat la consciència de molts votants”. Per tant, encara quedaria camí.
