El PP advoca per respectar les llistes més votades

Ahir, la seu del PP era un formiguer lliurat a les felicitacions, als copets a l'esquena i als esgarips d'una incontinència desfermada per l'entusiasme. Una atmosfera ajustada a la realitat d'uns resultats contundents i que la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va qualificar d'“històrics”. El gran salt que per a aquesta formació política ha suposat la sentència que abans-d'ahir van emetre les urnes no té precedents. Els populars han incrementat en gairebé 200 el nombre de regidors arreu del territori i s'han convertit, amb 363.555 vots, en la tercera força en nombre de sufragis. En definitiva, diumenge la marea blava també va arribar al nostre litoral, això sí, condicionada per l'orografia catalana. Amb un 12,67% del pastís electoral, la líder de la formació considera que el suport obtingut confirma la tendència a l'alça iniciada el 28-N i que confia que sigui “revalidada en els comicis generals” del 2012.

El partit de Camacho ha aconseguit els millors resultats en uns comicis municipals des de la instauració de la democràcia i després de quatre consultes locals de davallada consecutiva, almenys en termes absoluts. “Som la força que ha registrat un major increment del vot, amb més de 80.000 nous electors”, va afirmar la presidenta popular. Amb tot, el PP no ha pogut desbancar ERC del pòdium pel que fa al nombre de regidories. Sí que ha clavat, però, la seva bandereta com a llista més votada en municipis demogràficament rellevants de l'àrea metropolitana de Barcelona com ara Badalona i Castelldefels. Una realitat que, juntament amb els bons resultats de CiU, expliquen la consigna que guiarà els de Camacho a l'hora de temptejar possibles aliances: el respecte a les llistes més votades.

En termes de lògica estrictament numèrica, aquesta formació podria ser clau en ciutats com ara Barcelona i Tarragona (on han obtingut la mateixa representació que els convergents), i també en un reguitzell de capitals de comarca. És el cas d'Olot, Manresa, Igualada, Vielha i Reus, on els seus regidors podrien computar amb els de CiU o el PSC per abastar la majoria o el de grans municipis com ara Roses i Salou. Amb la calculadora a la mà i sense entrar en l'anàlisi de les sintonies i els síncopes ideològics, els populars també podrien aportar al partit socialista la xifra màgica per governar en poblacions on aquests han perdut representació com ara Gavà, Terrassa, Rubí, o allà on la seva majoria absoluta s'ha volatilitzat, tal com ha succeït a l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi o Mollet del Vallès. Uns hipotètics pactes als quals, malgrat les paraules de Camacho en què qualificava el seu grup com “el partit del canvi” després que els ciutadans hagin dit als socialistes que “han de marxar”, no renuncien. Amb tot, CiU parteix com el soci més natural.

Una aliança a la qual ahir es va referir fins i tot el líder espanyol del PP. Mariano Rajoy va advertir després d'esmentar el Pacte del Majestic, que en els acords “es dóna i es rep” i que aquells que només volen rebre “van equivocats”, en clara referència a CiU. Un avís que també els serveix per preparar el terreny amb vista a la formació de govern a la Diputació de Barcelona.