“La gent ha votat des del cabreig, no en clau local”

Tot i mantenir la majoria, diumenge em va desanimar l'augment del PP i l'entrada de PxC. Ara, en fred, els resultats em satisfan, atès el que ha passat en altres llocs. Sort que hem fet una campanya oberta als barris, buscant la complicitat de la gent, perquè això ens ha salvat.

La gent no ha votat en clau local, sinó amb un cabreig general que ha explotat quan ha tingut l'oportunitat. La bufetada ens ha tocat als que fem política local, que som els que menys ens ho mereixem, però ho hem d'acceptar. En campanya hem defensat l'acció política dels alcaldes sense tenir l'emparament de la marca del nostre partit, que ens ha deixat sense respostes importants, per no haver reflexionat prèviament. Mentre els uns han agafat la batuta de les retallades, nosaltres ho hem criticat només de boca i, a més, hem caigut en el parany de CiU sobre la quantitat que l'Estat deu a Catalunya. També ens ha afectat la política, pràcticament de dretes, que fa el govern central. I, en l'àmbit comarcal, ens ha fet mal la dualitat presentada a Badalona, ja que als municipis veïns hi ha punts on, per desgràcia, té èxit el discurs de García Albiol.

Abans, el PP adrianenc no tenia un missatge radical com el del PP de Badalona. I, aquí, els que donen suport a aquest discurs han abraçat una formació que el darrer dia de campanya, gairebé sense saber on és Sant Adrià, va començar a repartir galetes pels establiments del poble, prometent que primer són els de casa. Ara bé, en alguna part concreta del municipi, sempre ha existit una petita base d'extrema dreta que ara, per trenta vots, tindrà representació a l'Ajuntament. Tant de bo no s'haguessin quedat a casa molts dels nostres seguidors, que ho han fet excessivament confiats que jo guanyaria.

Renovació per Sant Adrià també ens ha afectat. No sé que hi pinten, sincerament. Tinc amics a la seva llista i moralment em sap greu. Han estat una estratègia d'ERC que ara hauria de concloure amb la retirada. S'hi han presentat tres vegades i és clar que no tenen el suport ciutadà. La seva campanya s'ha basat a voler fer-me fora, i així, amb tant de marcatge entre tots nosaltres, se'ns ha colat qui no esperàvem.

Hauríem d'haver respost d'una manera diferent. Ara els tenim aquí i ens en fem creus. Amb un discurs fàcil, parlaran de problemes inexistents com ara de convivència i d'immigració. Si no els contrarestem amb una resposta ciutadana democràtica, anirà calant, perquè una de les coses que més m'amoïnen és que qui està confiant en ells és gent jove. D'una vegada per totes, cal deixar d'ignorar aquest fet. A vegades, però, demostrar que el que diuen és fals no és compatible amb el fet de revelar la intimitat de les persones. No podem, per exemple, fer una llista amb noms i cognoms de qui rep determinades ajudes. No s'ha d'ignorar, però, que l'arribada massiva d'immigrants a Badalona es va produir quan el PP manava a l'Estat. Llavors van sorgir els pisos sobreocupats i no vam tenir el suport de ningú. Ara, però, s'aprofiten d'allò que van permetre. El socialisme de la comarca ha de donar respostes unitàries i coordinades a aquesta realitat, en matèria de seguretat i de serveis socials, per exemple.

Hi ha posicions d'alguns partits que m'al·lucinen. ICV-EUiA vol tenir més pes, quan són tres regidors i nosaltres, onze. En campanya ens hem hagut de menjar que el pitjor d'aquest mandat ha estat per culpa nostra, quan l'absentisme escolar ha tornat a créixer. . I, quan la candidata de CiU ha obert la boca, només ha estat per ofendre'ns, acusant-nos de no treballar per la ciutat i de provocar marginalitat. Cal, sincerament, que tothom es relaxi una mica i que, amb una mirada més àmplia, es miri pel bé de la ciutat i la seva gent. ICV-EUiA ha dit que no vol un govern amb CiU, i no és conscient qui governa a la Generalitat i qui ho farà, segurament, a la Diputació. Per unes idees o per partidisme, no podem castigar la població, perquè institucions com ara aquestes ens ajuden, i no ens sobren recursos. De tota manera, no anirem amb cap pressa, i per tant també podríem anar tirant endavant amb acords puntuals.

És una pregunta molt difícil! Els resultats deixen Badalona en una situació gairebé ingovernable, perquè s'han de tenir en compte diferents realitats.. El PP ha guanyat i, si respectem allò que diem que ha de governar qui guanya, ho ha de fer. Però també és cert que s'ha produït una divisió entre els barris que han votat García Albiol i els del centre de la ciutat, que han votat en contra d'ell. D'altra banda, caldria analitzar quina credibilitat té un govern de perdedors, com deia Ferran Falcó (CiU), però també no perdre de vista que, si el PP mana, no podrà fer res, perquè tot el que ha promès és irrealitzable. Des d'un punt de vista egoista, desitjaries que el PP s'estimbés... però a mi m'agrada guanyar i m'agradaria que els meus governessin. M'agradaria un pacte entre el PSC, CiU i ICV-EUiA, tot i que han de ser conscients que tenen al davant un cos a cos dur, una pluja inicial de crítiques com les que jo vaig patir fa temps al Besòs. Han de mirar de sumar: a poc a poc, l'afecte i la credibilitat s'imposen.