“La gent ha votat des del cabreig, no en clau local”

Tot i man­te­nir la majo­ria, diu­menge em va desa­ni­mar l'aug­ment del PP i l'entrada de PxC. Ara, en fred, els resul­tats em satis­fan, atès el que ha pas­sat en altres llocs. Sort que hem fet una cam­pa­nya oberta als bar­ris, bus­cant la com­pli­ci­tat de la gent, perquè això ens ha sal­vat.

La gent no ha votat en clau local, sinó amb un cabreig gene­ral que ha explo­tat quan ha tin­gut l'opor­tu­ni­tat. La bufe­tada ens ha tocat als que fem política local, que som els que menys ens ho merei­xem, però ho hem d'accep­tar. En cam­pa­nya hem defen­sat l'acció política dels alcal­des sense tenir l'empa­ra­ment de la marca del nos­tre par­tit, que ens ha dei­xat sense res­pos­tes impor­tants, per no haver refle­xi­o­nat prèvia­ment. Men­tre els uns han aga­fat la batuta de les reta­lla­des, nosal­tres ho hem cri­ti­cat només de boca i, a més, hem cai­gut en el parany de CiU sobre la quan­ti­tat que l'Estat deu a Cata­lu­nya. També ens ha afec­tat la política, pràcti­ca­ment de dre­tes, que fa el govern cen­tral. I, en l'àmbit comar­cal, ens ha fet mal la dua­li­tat pre­sen­tada a Bada­lona, ja que als muni­ci­pis veïns hi ha punts on, per desgràcia, té èxit el dis­curs de García Albiol.

Abans, el PP adri­a­nenc no tenia un mis­satge radi­cal com el del PP de Bada­lona. I, aquí, els que donen suport a aquest dis­curs han abraçat una for­mació que el dar­rer dia de cam­pa­nya, gai­rebé sense saber on és Sant Adrià, va començar a repar­tir gale­tes pels esta­bli­ments del poble, pro­me­tent que pri­mer són els de casa. Ara bé, en alguna part con­creta del muni­cipi, sem­pre ha exis­tit una petita base d'extrema dreta que ara, per trenta vots, tindrà repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment. Tant de bo no s'hagues­sin que­dat a casa molts dels nos­tres segui­dors, que ho han fet exces­si­va­ment con­fi­ats que jo gua­nya­ria.

Reno­vació per Sant Adrià també ens ha afec­tat. No sé que hi pin­ten, sin­ce­ra­ment. Tinc amics a la seva llista i moral­ment em sap greu. Han estat una estratègia d'ERC que ara hau­ria de con­cloure amb la reti­rada. S'hi han pre­sen­tat tres vega­des i és clar que no tenen el suport ciu­tadà. La seva cam­pa­nya s'ha basat a voler fer-me fora, i així, amb tant de mar­catge entre tots nosal­tres, se'ns ha colat qui no esperàvem.

Hauríem d'haver res­post d'una manera dife­rent. Ara els tenim aquí i ens en fem creus. Amb un dis­curs fàcil, par­la­ran de pro­ble­mes ine­xis­tents com ara de con­vivència i d'immi­gració. Si no els con­tra­res­tem amb una res­posta ciu­ta­dana democràtica, anirà calant, perquè una de les coses que més m'amoïnen és que qui està con­fi­ant en ells és gent jove. D'una vegada per totes, cal dei­xar d'igno­rar aquest fet. A vega­des, però, demos­trar que el que diuen és fals no és com­pa­ti­ble amb el fet de reve­lar la inti­mi­tat de les per­so­nes. No podem, per exem­ple, fer una llista amb noms i cognoms de qui rep deter­mi­na­des aju­des. No s'ha d'igno­rar, però, que l'arri­bada mas­siva d'immi­grants a Bada­lona es va pro­duir quan el PP manava a l'Estat. Lla­vors van sor­gir els pisos sobre­o­cu­pats i no vam tenir el suport de ningú. Ara, però, s'apro­fi­ten d'allò que van per­me­tre. El soci­a­lisme de la comarca ha de donar res­pos­tes unitàries i coor­di­na­des a aquesta rea­li­tat, en matèria de segu­re­tat i de ser­veis soci­als, per exem­ple.

Hi ha posi­ci­ons d'alguns par­tits que m'al·luci­nen. ICV-EUiA vol tenir més pes, quan són tres regi­dors i nosal­tres, onze. En cam­pa­nya ens hem hagut de men­jar que el pit­jor d'aquest man­dat ha estat per culpa nos­tra, quan l'absen­tisme esco­lar ha tor­nat a créixer. . I, quan la can­di­data de CiU ha obert la boca, només ha estat per ofen­dre'ns, acu­sant-nos de no tre­ba­llar per la ciu­tat i de pro­vo­car mar­gi­na­li­tat. Cal, sin­ce­ra­ment, que tot­hom es relaxi una mica i que, amb una mirada més àmplia, es miri pel bé de la ciu­tat i la seva gent. ICV-EUiA ha dit que no vol un govern amb CiU, i no és cons­ci­ent qui governa a la Gene­ra­li­tat i qui ho farà, segu­ra­ment, a la Dipu­tació. Per unes idees o per par­ti­disme, no podem cas­ti­gar la població, perquè ins­ti­tu­ci­ons com ara aques­tes ens aju­den, i no ens sobren recur­sos. De tota manera, no ani­rem amb cap pressa, i per tant també podríem anar tirant enda­vant amb acords pun­tu­als.

És una pre­gunta molt difícil! Els resul­tats dei­xen Bada­lona en una situ­ació gai­rebé ingo­ver­na­ble, perquè s'han de tenir en compte dife­rents rea­li­tats.. El PP ha gua­nyat i, si res­pec­tem allò que diem que ha de gover­nar qui gua­nya, ho ha de fer. Però també és cert que s'ha produït una divisió entre els bar­ris que han votat García Albiol i els del cen­tre de la ciu­tat, que han votat en con­tra d'ell. D'altra banda, cal­dria ana­lit­zar quina cre­di­bi­li­tat té un govern de per­de­dors, com deia Fer­ran Falcó (CiU), però també no per­dre de vista que, si el PP mana, no podrà fer res, perquè tot el que ha promès és irre­a­lit­za­ble. Des d'un punt de vista ego­ista, desit­ja­ries que el PP s'estimbés... però a mi m'agrada gua­nyar i m'agra­da­ria que els meus gover­nes­sin. M'agra­da­ria un pacte entre el PSC, CiU i ICV-EUiA, tot i que han de ser cons­ci­ents que tenen al davant un cos a cos dur, una pluja ini­cial de crítiques com les que jo vaig patir fa temps al Besòs. Han de mirar de sumar: a poc a poc, l'afecte i la cre­di­bi­li­tat s'impo­sen.