Rosa Regàs protagonitza la primera deserció a les files del PSC de Barcelona

Primera deserció a les files socialistes de Barcelona, que viuen dies convulsos en trobar-se per primer cop a l'oposició. I tot fa pensar que no serà l'única. A través d'un comunicat, el PSC va fer públic que l'escriptora Rosa Regàs, flamant fitxatge independent que anava al número cinc de la llista, ha renunciat a la seva acta de regidora. Regàs venia d'una salut sotraguejada per una peritonitis que la va deixar fora de joc bona part de la campanya electoral. Aquest és un motiu de la renúncia, que també s'explica per la derrota electoral i el fet de no veure's quatre anys a l'oposició.

Segons va admetre Regàs a l'ACN, ella és “lluitadora però no una persona de resistència política”. Així, atribueix la renúncia a una “barreja de circumstàncies”. “Els metges no em recomanen prendre possessió de res i em diuen que el que em convé és recuperar-me i cuidar-me molt”, va assenyalar. El seu lloc l'ocuparà el jove David Escudé (número dotze), que havia entrat a la llista per substituir el paper d'home fort al districte de Sant Martí que tenia Francesc Narváez. Si el PSC hagués obtingut la victòria, Escudé hauria estat el regidor de Sant Martí.

Sigui com sigui, Regàs va fer una defensa aferrissada de l'alcalde en funcions, Jordi Hereu, que va qualificar com “el millor alcalde de Barcelona”. “Si presentés un projecte al marge del PSC, em tindria al seu costat”, va dir, per refermar que el seu compromís “va més enllà de les sigles”.

Queden obertes, encara, algunes incògnites sobre la continuïtat o no de determinats membres de la llista d'Hereu. És el cas de l'exsecretari d'Indústria del govern espanyol i número dos de la candidatura, l'economista Joan Trullén, i del primer tinent d'alcalde en funcions i número tres de la llista, Jordi William Carnes.

Des de la federació del PSC mantenen el mutisme de tots aquests dies. Addueixen que totes són “decisions personals” que deixen a les mans dels regidors i que en cap cas el partit ha demanat a ningú que plegui. Tot i així, és possible que alguna persona amb trajectòria d'anys de responsabilitat de govern vegi ara, amb aquesta nova situació, el moment per tancar una etapa política.