El ‘yin-yang' municipal d'Esquerra

Abans de començar la campanya electoral de les municipals, Esquerra tenia clar que s'hi jugava les garrofes i la seva credibilitat a les grans ciutats, sobretot a les quatre capitals de demarcació. Els assessors sabien que aquests nuclis i d'altres de gran volum del cinturó metropolità marcarien els bioritmes de la formació, i els municipis més petits, allà on realment ERC té força, quedarien en un segon pla.

I els resultats finals han estat decebedors. Els republicans han experimentat un descens generalitzat a tot el país –prop de 77.000 vots menys que el 2007–, però el que més mal els ha fet és que han perdut la representació a Girona, Tarragona i Lleida, un panorama que mai no s'haurien imaginat ni en el pitjor dels seus malsons. Lleida sí que entrava en aquesta hipòtesi més pessimista, perquè els pronòstics ja no eren esperançadors, però Tarragona i Girona, no. A Barcelona, la situació tampoc no convida a l'optimisme. La coalició Unitat per Barcelona, formada per ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana, ha vist reduït a la meitat el nombre de regidors. Ciutats com ara Badalona, Blanes, Sant Adrià del Besòs, l'Hospitalet o Mataró també han sumat un zero.

Conscients que els resultats són “pèssims”, la direcció republicana també intenta veure el got mig ple, i recorda que continuen sent la tercera força pel que fa a nombre de regidors –1.384–. I és aquí on destaquen els municipis més petits. És per això que emfatitzen que han aconseguit ser la primera o la segona força en prop de 300 poblacions catalanes. La més important, però, amb prou feines arriba als 30.000 habitants. És Sant Vicenç dels Horts, on l'eurodiputat Oriol Junqueras es perfila com a pròxim alcalde amb una possible entesa amb CiU i Iniciativa.

En aquest apartat de bones notícies també s'han d'incloure l'alcaldia de Manlleu –tot i que Pere Prat ha perdut la majoria absoluta– i les de dues capitals de comarca: Montblanc, amb Josep Andreu, i Solsona, amb David Rodríguez. La irrupció d'aquest últim batlle ha estat una de les sorpreses del 22-M. Rodríguez es va haver de posar al capdavant de l'Ajuntament després de la mort del que aleshores era l'alcalde, Xavier Jounou, el gener de l'any passat, i en pocs mesos s'ha guanyat la confiança dels electors i ha aconseguit majoria absoluta –fins ara hi havia un tripartit al govern.

I la tercera capital de comarca en què Esquerra ha quedat en primera posició és la Bisbal d'Empordà, amb l'alcalde Lluís Sais. Aquí la tessitura és més enrevessada, perquè ERC i el PSC empaten amb sis regidors. Altres llocs destacats amb color republicà són Caldes de Montbui, Deltebre i Alcanar.

Però la clatellada electoral que ha rebut la formació de Joan Puigcercós també ha tocat de ple en alguns ajuntaments que eren un feu històric dels republicans. En serien dos exemples clars les Borges Blanques i Ripoll.

Veient tot aquest context, algunes veus del partit ja demanen que en la nova executiva nacional, que s'escollirà en el congrés extraordinari, hi hagi més presència del món local i, així, es pugui visualitzar aquesta força municipalista.