El PP activa el joc a totes bandes a la recerca d'aliats
El grup de Sánchez-Camacho no descarta acords amb el PSC, ni tampoc amb els ecosocialistes i ERC en municipis petits
El PP busca socis per traduir en poder els guanys electorals amb Castelldefels i Badalona com a prioritat
Un guany de més de 80.000 vots i de prop de 200 regidors. Els millors resultats de la història del PP en unes eleccions municipals. El balanç dels comicis del 22-M reafirma, després del 28-N, el triomf de l'actual línia política popular. Però, conscients que les fites assolides en les darreres eleccions no els asseguren un paper rellevant en la formació de nous governs o en hipotètics pactes programàtics, el PP ha iniciat un joc a totes bandes a la recerca de possibles aliats.
“Estem disposats a pactar amb el PSC i en poblacions petites tampoc no descartem l'aliança amb ICV i ERC”, asseguren fonts internes del partit. Això sí, sense renunciar a CiU com a soci preferent. A les seves mans, i malgrat la seva reticència a establir-ne cap relació, el quarter d'Urgell disposa d'un dels asos de la baralla: el vot pel que fa als pressupostos de la Generalitat. L'os més dur del govern en un moment en què la resta de partits busquen capitalitzar el malestar popular generat per les retallades.
La llista més votada
De cara a la galeria, però, l'estratègia del PP és més senzilla i posa els convergents entre l'espasa i la paret. “No podem desnaturalitzar als despatxos el que diuen les urnes”, va declarar recentment la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Unes paraules que coincideixen amb la posició expressada per Artur Mas, en més d'una ocasió, abans d'arribar al Palau de la Generalitat. Ara els convergents hauran de decidir si mantenen el compromís de respectar la llista més votada en indrets on el PP s'ha convertit en el partit més fort.
És el cas de Castelldefels i Badalona, dos municipis prioritaris per als populars. Però el discurs contra la immigració que ha explotat el candidat badaloní del PP, Xavier García Albiol, el converteix en un soci molt complicat. I en aquest tauler de joc, la federació nacionalista sap que si el seu partit mou ara fitxa en aquestes poblacions de l'àrea metropolitana la ressaca afectarà altres partides encetades. Els edils populars podrien donar als de Mas majories absolutes en municipis clau com ara Girona i Barcelona (malgrat que aquí ja s'ha descartat un pacte de govern), a la Diputació de Barcelona i en un enfilall de capitals de comarca com ara Olot i Igualada. Segurament, així succeirà també a Reus.
Altres aliances
D'altra banda, amb el suport del PP, el PSC podria governar a l'Hospitalet de Llobregat o a Sant Boi de Llobregat, municipis clau per als socialistes catalans dins de l'anomenat cinturó roig metropolità. La sociovergència, matemàticament possible en tots els casos, seria el pitjor escenari per als populars, ja que quedarien fora de joc. Seria una aliança que els relegaria a l'oposició en aquelles poblacions cabdals i només els permetria governar en municipis amb menys pes polític. Un supòsit que explica la picada d'ullet dels populars a ICV i ERC.
LA FRASE
LA XIFRA
L'amor impossible dels populars
Les conseqüències del pacte que la cap de llista d'ICV a Cubelles, Mònica Miquel, va subscriure amb el PP posen en evidència la impossible entesa de la direcció de la cúpula ecosocialista amb el partit presidit per Alícia Sánchez-Camacho. La desautorització d'Iniciativa i l'obertura d'un expedient disciplinari a Miquel són la prova més clara de l'estèril predisposició dels populars a no tancar les portes a hipotètiques aliances amb el partit de Joan Herrera, ni tan sols en poblacions amb poc pes demogràfic i estratègic. Més enllà d'episodis excepcionals, tant Iniciativa com ERC s'han fixat la consigna d'evitar qualsevol tipus de pacte amb una formació que consideren que ha promogut el sentiment xenòfob amb discursos de candidats com ara el badaloní Xavier García Albiol. Joan Ridao, secretari general dels republicans, també va vetar, en campanya, l'entesa amb els populars.