L'estratègia a Lleida
Ros juga en tots els camps
Discursos i accions desarmen tant progressistes com conservadors
Sabent que la marca PSC anava de baixa la va centrar en ell i la seva obra
Contundència i diàleg per acaparar el relat
La clara victòria del socialista Àngel Ros a l'alcaldia de Lleida no ha sorprès ningú. L'únic dubte era si assoliria una altra majoria absoluta i així ha estat. Ros ha aconseguit un oasi socialista, un dels pocs a Catalunya i al conjunt de l'Estat, enmig d'una mar blava de CiU i un fort onatge popular. El secret és que l'hiperactiu alcalde de Lleida toca tots els pals. Des que a les 8 del matí comença la seva llarga jornada laboral a la Paeria fins que plega ben entrada la nit, juga en tots els camps i es fa seus molts discursos de dretes i esquerres. Ho acapara tot.
L'aposta transversal de Ros es veu de forma clara en un assumpte tan central com el de la immigració. Durant el darrer mandat, Ros ha estat contundent amb la immigració, tant a l'hora de tancar una mesquita per excés d'aforament com a l'hora de prohibir el vel integral islàmic. Va ser el primer polític català que va prendre aquesta iniciativa i la va portar a la pràctica al seu municipi, obrint un gran debat a escala nacional. Però, a la vegada, ha incorporat
a la llista socialista la presidenta de l'associació de romanesos,
ha mantingut l'assemblea de les religions per al diàleg interconfessional o ha impulsat una carta
de drets i deures. És a dir, un discurs que desarmava tant progressistes com conservadors.
En matèria estatal també juga totes les cartes. Ha fet venir els reis i els prínceps espanyols per
a grans inauguracions, però també retira la bandera espanyola
durant la Diada. S'enfronta
amb Madrid i Barcelona per reclamar inversions i, a la vegada, manté una escrupolosa lleialtat institucional i amistats amb
personalitats de tots els partits. El mateix fa al PSC, on se'l situa més dins l'ala catalanista, però sense fer cap lleig al sector
més PSOE del partit.
Sense la marca PSC
Àngel Ros sabia, com tot el PSC i tot el PSOE, que en aquestes eleccions municipals patirien de valent. I va tenir clar que ell i els seus set anys de govern municipal eren l'actiu a “vendre”. La marca PSC es va minimitzar, el cartell electoral no era de l'habitual vermell socialista, sinó d'un verd clar, i les visites de líders es van reduir al mínim i amb gent prou valorada com Marina Geli. Va centrar la campanya en ell i en una Paeria identificada amb l'alcalde (el coneix un 90% dels lleidatans, segons algunes enquestes) i tenint a la vora un assessor extern, els de l'Ajuntament i la
seva esposa, l'opinió de la qual
té molt en compte.
Alhora, ha tingut atenció
especial a la gent gran (durant
el mandat ha visitat reiteradament les llars de jubilats, cosa
que pocs candidats han fet) i
les necessitats d'escoles bressol.
I al mateix temps que ha intentat contemplar el petit botiguer i
les accions de promoció de les
associacions de comerciants, també ha anunciat l'arribada i
el suport municipal a grans i
mitjanes superfícies.